El president de l’Equador, Daniel Noboa, es troba al centre d’una tempesta política i mediàtica que qüestiona la seva integritat, les seves connexions empresarials i la coherència del seu discurs contra el narcotràfic. Les revelacions sobre la seva vinculació societària amb empreses esmentades en investigacions internacionals, així com acusacions procedents de figures del crim organitzat, han obert un debat incòmode en un país colpejat per la violència i la infiltració del narcotràfic en les estructures econòmiques.
La primera gran esquerda en el relat presidencial
prové dels Pandora Papers, la investigació global coordinada pel Consorci
Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). Segons documents
filtrats, Daniel Noboa i el seu germà John Noboa apareixen com a
socis-propietaris de Lanfranco Holdings S.A., una empresa offshore amb
seu a Panamà.
La condició d’empresa offshore no és en si mateixa
il·legal, però en un context llatinoamericà marcat per l’evasió fiscal i
l’opacitat financera, la seva existència alimenta sospites. Més encara quan
aquesta societat és accionista majoritària -amb el 51%- de
Noboa Trading Co., una exportadora de bananes que ha estat assenyalada en
investigacions policials per presumptes enviaments de cocaïna amagada en
contenidors amb destinació a Europa.
La pregunta que molts ciutadans es fan és directa. Un
president que declara una “guerra total” al narcotràfic i mantenir
estructures empresarials vinculades a operacions sota sospita, encara que no
existeixi fins ara una sentència judicial que impliqui directament el
mandatari, la dimensió política del cas és innegable.
Bananas i cocaïna amb tres
interceptacions
Segons documents policials equatorians i
investigacions periodístiques, contenidors vinculats a l’empresa Noboa
Trading haurien estat interceptats almenys tres vegades amb cocaïna amagada
entre caixes de plàtans destinades al mercat europeu. Les operacions van ser
detectades per la policia nacional equatoriana en coordinació amb autoritats
internacionals.
La revista d’investigació Raya va ser la primera a posar el
focus en la connexió societària, i posteriorment, l’Agència Pública va
aprofundir en la trama empresarial que uneix Lanfranco Holdings amb Noboa
Trading. Tot i que l’entorn presidencial ha defensat que l’empresa és
gestionada per altres membres de la família i que el president no té
responsabilitat directa en les operacions quotidianes, la coincidència entre
discurs polític i interessos empresarials obre un dilema ètic de gran calat.
Durant el debat presidencial celebrat el 23 de març
a Quito, la candidata correista Luisa González va acusar frontalment
Noboa. “Van exportar plàtans barrejats amb drogues”. La
frase, contundent, va sacsejar el debat públic i va posar el president a la
defensiva.
Fins al desembre de 2024, el CEO de
Noboa Trading era Roberto Ponce Noboa, oncle del president. Aquesta
continuïtat familiar en la direcció empresarial reforça la percepció d’un
conglomerat econòmic estretament lligat al poder polític.
L’Equador viu una de les seves etapes més
convulses, amb una escalada de violència vinculada a bandes com Los Lobos
i altres organitzacions criminals. En aquest context, la línia que separa
responsabilitat jurídica i responsabilitat política esdevé especialment fina.
Encara que la presumpció d’innocència sigui un principi fonamental, el
conflicte d’interessos potencial és evident.
L’acusació des d’Espanya. El cas
Villavicencio
A les ombres empresarials s’hi ha afegit una acusació
explosiva. Wilmer Chavarría, conegut com a “Pipo” i
assenyalat com a capo del grup criminal Los Lobos, va declarar davant la
Fiscalia espanyola en el marc d’un procés d’extradició que el president Noboa
hauria ordenat l’assassinat del candidat presidencial Fernando Villavicencio.
Chavarría, actualment reclòs en una presó de Saragossa, va llançar aquesta acusació sense aportar proves públiques conegudes fins ara. La gravetat de l’afirmació és innegable, però també ho és el context hi ha prové d’un presumpte líder criminal immers en un procés judicial. Les autoritats equatorianes han rebutjat categòricament la denúncia i no existeix cap resolució judicial que la sustenti. Tanmateix, el simple fet que aquestes acusacions emergeixin en un escenari internacional erosiona la imatge exterior del país i alimenta la narrativa d’un Estat penetrat per interessos foscos.
Des de la seva arribada al poder, Daniel Noboa
ha projectat una imatge de fermesa davant el crim organitzat, decretant estats
d’excepció i militaritzant presons. Però la credibilitat d’aquesta estratègia
depèn també de la netedat de les pròpies estructures econòmiques del president.
El debat no és només jurídic, sinó moral i polític. Pot
un cap d’Estat mantenir vincles empresarials en sectors com l’exportació
bananera històricament utilitzats pel narcotràfic per infiltrar cocaïna a
Europa? Pot la ciutadania confiar plenament en un lideratge que
apareix en documents offshore revelats pels Pandora Papers?
Una elecció sota sospita
Ecuador viu una crisi de seguretat sense
precedents i una polarització profunda on les ombres que planen sobre Daniel
Noboa no equivalen a una condemna judicial, però sí que constitueixen un
factor de desgast democràtic.
En absència de sentències fermes, la
presumpció d’innocència és obligada. Però la política exigeix també
exemplaritat i quan la frontera entre poder econòmic, offshore i narcotràfic
apareix, encara que sigui indirectament, en el cercle d’un president en
exercici, la confiança pública es converteix en el bé més fràgil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada