L’escenari polític espanyol de finals de 2025 i principis de 2026 s’ha caracteritzat per l’acceleració del vot cap a opcions de dreta i extrema dreta, així com per la disfunció i les tensions internes dins del bloc conservador, especialment entre el Partit Popular (PP) i Vox. Aquest dinamisme ha tingut un impacte clar en diversos territoris, però amb matisos importants que convé comprendre des d’una perspectiva crítica.
Extremadura. Victòria del PP però
dependència de Vox
A les eleccions autonòmiques de Desembre de 2025 a
Extremadura, el Partit Popular de María Guardiola va obtenir
el més alt percentatge de vot (al voltant del 43 %, 29 escons sobre
65) i va superar àmpliament al PSOE, que va patir un dels seus
pitjors resultats històrics a la comunitat, desplomant-se fins a poc més del 25
% dels vots i 18 diputats. Mentrestant, la formació d’ultradreta Vox va
duplicar la seva presència a l’Assemblea (11 escons, gairebé 17 %) respecte
a la legislatura anterior.
Aquest increment de Vox, lluny de ser
anecdòtic, ha empetitit l’espai polític de les esquerres i centristes, i
ha col·locat el Partit Popular en una situació paradoxal tot i guanyar, no
va aconseguir la majoria absoluta i ha quedat abocat a dependre dels
vots o de l’abstenció de Vox per formar govern.
Les dificultats per tancar un acord entre Guardiola
i Vox s’han traduït en un bloqueig de la investidura i la formació de
govern, amb Vox suspès de les negociacions i amb discrepàncies
profundes sobre línies polítiques que trenquen la suposada unitat del bloc de
dreta. És una mostra clara que l’auge de l’extrema dreta no sempre
cristal·litza en aliances estables, però sí que condiciona i polaritza la
política regional.
Aquest fenomen indica que la dreta tradicional (Partit
Popular) ha perdut una part de la seva capacitat de canalitzar el vot
conservador cap a projectes moderats. En lloc d’això, Vox ha aconseguit
consolidar-se com a actor principal en l’arquitectura de poder de la dreta,
imposant les seves demandes ideològiques i estratègiques. Això posa en
evidència una erosió del centre polític i una polarització ascendent,
que en contextos d’estancament social i crisi econòmica pot traduir-se en
discursos populistes i excloents.
Aragó. Vot conservador reforçat i dependència
de Vox.
Les eleccions autonòmiques d’Aragó del 8 de febrer
de 2026 s’han celebrat en un clima polititzat on la ruptura de
l’anterior govern Partit Popular -Vox i el bloqueig pressupostari van
portar a comicis anticipats.
Els sondejos i projeccions disponibles indicaven que el
Partit Popular tornaria a sortir com a primera força, però novament
sense assolir majoria absoluta. Vox va experimentar un creixement
significatiu, doblant potencialment la seva representació, situant-se com a
clau per a la formació de govern. Es preveia així una majoria parlamentària
de dreta (Partit Popular + Vox + altres petits partits conservadors),
però aquesta dependència del Partit Popular envers Vox és clara. Aixó mateix de les previsions es el que va passar ahir.
Per la banda del PSOE, liderat per Pilar Alegria,
es preveia un retrocediment acusat, possiblement cap al seu pitjor
resultat històric a Aragó, una mostra de l’erosió continuada dels
partits tradicionals de l’esquerra en favor de blocs més polaritzats que Extremadura
A Aragó es repeteix el patró observat a Extremadura
però amb una diferència. El Partit Popular ha sortir reforçat com a primera
força però segueix sent incapaç de governar sense Vox. Això no només
legitima Vox com a soci necessari, sinó que reconfigura l’equilibri
de poder dins de la dreta i posa el focus en la capacitat reial de Vox per
influir en l’agenda legislativa i en polítiques concretes.
Polarització, Dependència i Ruptura
del Centre
L’evolució recent a Extremadura i Aragó
no es pot reduir únicament a un ascens electoral de la dreta o l’extrema
dreta. El que veiem és una transformació del centre polític espanyol,
amb una doble crisi amb un sistema bipartidista tradicional s’esquerda
davant l’auge de Vox i la fragmentació de l’espai progressista, i un Partit
Popular que es veu forçat a pactar o dependre de Vox, la qual cosa comporta
un trasllat de poder efectiu cap a l’extrema dreta i un endureixement de
l’agenda política en comunitats on abans això no era tan evident.
Amb aquest context de polarització
política i institucional condueix a bloqueigs i incerteses governamentals,
mostrant que l’ascens electoral de l’extrema dreta no és només un
fenomen de xifres, sinó que reconfigura la governabilitat regional i
nacional, i amb aquest procés es repeteix també a escala estatal, on les
tensions entre el Partit Popular i Vox condicionen les estratègies de
govern i obliguen a reformular el centre-dreta clàssic per evitar
l’estratègia d’aïllament, però sense renunciar necessàriament a acceptar el
suport de Vox.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada