L’imperialisme nord-americà torna a mostrar el seu rostre més obscè: xantatge, càstig col·lectiu i violència econòmica contra un poble sencer. El bloqueig criminal imposat a Cuba no és una política exterior, és una guerra no declarada, sostinguda durant més de seixanta anys amb l’únic objectiu de doblegar un projecte sobirà que es va atrevir a dir “NO” a Washington.
En aquest escenari de barbàrie institucionalitzada, Mèxic
ha decidit plantar cara a l’imperi. El govern de la presidenta Claudia
Sheinbaum ha reafirmat i ampliat la seva ajuda directa a Cuba, desobeint
conscientment les traves, sancions i amenaces dels Estats Units, i
demostrant que encara existeixen governs que no confonen la diplomàcia amb la
submissió.
L’imperialisme dels Estat Units amb
el saqueig, bloqueig i mort
Cal dir-ho clar. Els Estats Units actuen com una
potència colonial del segle XXI. Utilitzen el dòlar com a arma, els mercats
com a presó i les sancions com a eina de tortura econòmica. El bloqueig a Cuba
és un exemple extrem però no únic hi ha que el mateix mecanisme s’aplica contra
Veneçuela, Iran, Palestina o qualsevol poble que no accepti el jou del
capital nord-americà.
Donald Trump no és una anomalia, és
l’expressió més grollera i salvatge del sistema imperial. Amb ell, el
bloqueig a Cuba es va endurir deliberadament, afegint sancions
addicionals, perseguint empreses terceres i criminalitzant qualsevol acte de
solidaritat internacional. Tot plegat amb una hipocresia monumental de parlar
de “llibertat” “mentre s’ofega un poble fins a l’asfíxia.
Donald Trump no vol democràcia a Cuba. Vol
fam, desesperació i col·lapse social, i amb aquesta estratègia de fer patir
la població civil per provocar rendició política nomes té un nom, i no és la de
la política exterior. És un clar terrorisme econòmic d’Estat i Mèxic
diu prou de la sobirania contra el xantatge
Davant aquest escenari, Mèxic ha fet el que
molts no s’atreveixen a trencar el silenci còmplice. El govern mexicà ha
deixat clar que no acceptarà que Washington decideixi amb qui pot
comerciar, cooperar o ser solidari. Aquesta decisió no és simbòlica; és
profundament política i profundament incòmoda per a l’imperi.
Mèxic ha mantingut i reforçat
l’enviament de productes essencials cap a Cuba, demostrant que la
solidaritat no es proclama, es practica i entre els principals subministraments
destaquen el Petroli i combustibles (fins ara), imprescindibles
per sostenir hospitals, escoles, transport públic i el sistema elèctric, però si
que encara avui exporten l’ajuda dels Aliments bàsics com blat de moro,
arròs, farina, llegums i oli, en un context en què el bloqueig busca provocar
escassetat deliberada, Medicaments, reactius i material sanitari, que
els Estats Units intenten impedir fins i tot quan són d’ús vital. Materials
industrials i de construcció, necessaris per mantenir infraestructures
bàsiques, i també amb Cooperació tècnica i logística, clau per garantir
serveis públics i sobirania productiva.
Aquesta ajuda és exactament el que l’imperialisme dels
Estats Units odia als pobles que es donen suport entre ells sense
passar pel filtre de Washington.
Claudia Sheinbaum, la dignitat davant
l’arrogància imperial
La presidenta Claudia Sheinbaum ha assumit una
posició que molts líders occidentals han abandonat. La defensa activa de la
sobirania i del dret dels pobles a decidir el seu futur. No s’ha plegat als
advertiments de Donald Trump ni a les pressions del capital
transnacional, i això, en el context actual, és gairebé un acte de rebel·lia.
Mentre Europa calla, mentre governs
llatinoamericans miren cap a una altra banda, Mèxic diu a l’imperi que no
mana arreu, i aquesta postura recupera la millor tradició internacionalista
i antiimperialista d’Amèrica Llatina.
No ens enganyem. El bloqueig a Cuba no es manté
només per la força dels Estats Units, sinó també pel silenci còmplice
de molts governs. Cada vaixell que no arriba, cada medicament bloquejat,
cada transacció impedida és una responsabilitat compartida per aquells que
prefereixen no incomodar l’imperi, i es per això el gest de Mèxic és tan
important. No es només l’ajuda Cuba i recorda que l’imperialisme
nord-americà continua sent una amenaça global i que només es pot combatre amb
valentia política, solidaritat real i confrontació directa.
Avui, davant la brutalitat de Donald
Trump i del sistema que representa, Mèxic tria la dignitat i
aquesta dignitat és una lliçó per a l’esquerra, per als pobles i per a tots
aquells que encara creuen que la justícia internacional no és una utopia, sinó
una trinxera de lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada