La incapacitat política dels grans partits i la desatenció dels altres que conformen les Corts espanyoles tornen a sotmetre l'òrgan de govern dels jutges (CGPJ) a una altra crisi, i amb la paradoxa d’una administració de justícia sense criteri d'execució, amb judicis pendents eternament sobre causes que impliquen posicions empresarials i polítiques de dretes o altra amb la rapidesa d'un llamp sobre qüestions causals a l'esquerra.
El marc general del sistema judicial espanyol té un sistema complex i fragmentat, on existeix una separació teòrica de poders però amb forts llaços i tensions entre el polític i el judicial. El principal òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), porta anys bloquejant-se per discrepàncies polítiques sobre el seu nomenament i això debilita la percepció d’independència judicial, perquè els seus membres són escollits per parlaments dominats pels grans partits i aquesta situació es tradueix en una percepció pública d’una politització del sistema judicial, amb judicis vinculats a fets polítics que s’etiqueten segons l’orientació política dels acusats.
Quan parlem de justícia a l’Estat espanyol, no parlem només de tribunals. Parlem d’un aparell d’Estat que històricament ha protegit els poders econòmics i polítics dominants i aquesta afirmació no és una consigna sinó que és una constatació empírica.
Mentre els dirigents independentistes catalans eren jutjats i condemnats en un temps rècord en el marc del Judici al procés independentista català, amb penes de presó immediates, les macrocauses de corrupció del Partido Popular com el Cas Gürtel trigant gairebé una dècada a culminar en sentències fermes i això, per què?, crec que el per què es la obediència política que té una resposta ràpida i exemplaritzant, mentre que l’espoli sistemàtic de recursos públics s’eternitza entre recursos, peces separades i dilacions?. El problema no és només jurídic. És estructural com els discursos d’odi de figures com Isabel Medina Peralta (activista neonazi i falangista) generen processos que sovint acaben en recorreguts judicials lents o resultats discrets. L’extrema dreta no és objecte d’un macrojudici estructural; és tractada com una suma d’episodis individuals.
Això no és independència plena; és dependència institucional maquillada, i això explica per què la corrupció sistèmica es jutja lentament i les estructures econòmiques dominants no es veuen amenaçades, però no afirmo que tots els jutges actuïn amb mala fe, però si que es pot veure que el sistema està configurat per protegir un l’statu quo determinat de qui es jutjat i la pregunta no és si hi ha politització. La pregunta és: a favor de qui opera aquesta politització estructural?.
Casos judicials rellevants relacionats amb la dreta i l’extrema dreta
A diferència dels casos judicials amb gran ressò mediàtic contra sectors d’esquerra o nacionalistes (per exemple, els processos relacionats amb el procés independentista a Catalunya), no hi ha grans causes obertes en curs en què dirigents destacats de partits com el PP o Vox estiguin sent jutjats penalment per delictes polítics relacionats amb ideologia o accions pròpies del seu programa polític.
Casos històrics d’àmplia escala con el cas Gürtel el gran escàndol de corrupció que va implicar dirigents i càrrecs del Partido Popular i que va donar lloc a condemnes, però es tracta de casos de corrupció tradicional, suborn i finançament il·legal i no d’una persecució política directa. El procés es va iniciar el 2009 i s’ha anat resolent al llarg de la dècada passada, amb molts dels acusats ja jutjats o sancionats en condemnes fermes des de el 2018-2023 i es el que va provocar la moció de censura que va fer fora Mariano Rajoy. El procés va durar gairebé una dècada fins a condemnes definitives. Lentitud estructural però amb sentència final clara.
Un altre dels casos mediàtics i de llarg recorregut, es el cas Kitchen amb la implicació d’alts càrrecs del Ministeri d’Interior sota governs del Partir Popular que va tenir com objectiu la destrucció de proves del cas Gürtel, encara amb peces separades en fase judicial. Aquest també es un procediment llarg, amb instrucció extensa i dilacions reiterades.
Els grans processos contra l’esquerra sovint se celebren amb més rapidesa o ressò mediàtic que altres causes similars, cosa que alimenta el debat sobre imparcialitat judicial que és real com a percepció, però no és un fenomen monolític de politització homogènia.
Manos Limpias, la Associació de extrema dreta es qui presenta les querelles contra dirigents d’esquerra, inclòs el president del govern. No són causes iniciades per fiscalia sinó per acusació popular, com també el Judici del Procés amb la implicació de líders independentistes catalans. El procés es va iniciar el 2017 i el judici al 2019 amb condemnes de fins a 13 anys. El judici relativament ràpid tenint en compte magnitud política, amb gran impacte mediàtic i institucional.
El Judici pel 9-N contra Artur Mas per desobediència amb Sentència d’Inhabilitació. També va ser amb una tramitació àgil comparada amb macrocauses de corrupció, així com altres causes contra càrrecs municipals de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) per diversos processos per suport al referèndum o mobilitzacions
Reflexió sobre la politització del CGPJ
El debat sobre la politització gira sobretot entorn del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan amb renovació bloquejada durant anys, designació parlamentària dels seus membres i Associacions judicials amb posicionaments ideològics públics.
Diversos juristes han denunciat una cultura judicial tradicionalment conservadora, especialment en òrgans superiors, però No obstant això hi ha condemnes fermes contra dirigents del Partir Popular. No existeix prova formal d’una instrucció coordinada contra l’esquerra, però si existeix una percepció social forta de doble raser, i tot això no és casualitat. La judicatura espanyola prové d’una tradició històrica mai depurada després del franquisme. No hi va haver ruptura, hi va haver continuïtat, i si la justícia no és percebuda com a neutral, la democràcia es debilita i avui, massa ciutadans i ciutadanes tenim la sensació que el pes de la llei no cau igual sobre tothom.
Personalment faig un resum sobre la situació de la Justícia a Espanya, que no és perfecta i està marcada per tensions institucionals, nomenaments polítics i una percepció d'amplia de parcialitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada