Uruguai. (V). Seguidor de l´incomparable José Mujica (epd).

Els principals avenços, projectes i reptes de les polítiques de benestar social del Govern d’Uruguai sota Yamandú Orsi i el seu programa polític com a base principalen les àrees de la infància, la salut, i les pensions, etc.).

Yamandú Orsi, del Frente Amplio, va assumir la presidència el 1 de març de 2025 i en la seva plataforma política i discurs, els punts centrals del seu programa de benestar social inclouen reforç, revisió i millores que tot seguit intentaré fer-ne un resum.

Yamandú Orsi, president d'Uruguai.

L’Uruguai ha estat considerat durant les darreres dècades un dels països més estables i equitatius de la regió. Durant el mandat de José Mujica (2010–2015), es van consolidar polítiques de redistribució, programes de cooperatives productives i una reforma agrària moderada. Amb Tabaré Vázquez (2015–2020), es van ampliar les polítiques públiques en salut i educació, i es va reforçar el sistema d’habitatge social.

Amb Yamandú Orsi, president des del 2025 i també membre del Frente Amplio, el govern uruguaià ha plantejat una nova agenda de desenvolupament sostenible i de benestar social basada en tres eixos fonamentals, la igualtat d’oportunitats, la transició ecològica i la participació ciutadana. El seu programa incorpora una ampliació del Pla d’Inversió Social, la creació d’un sistema nacional de cures i l’enfortiment dels serveis públics de salut amb major presència a zones rurals i perifèriques.

Reforçar la Protecció Social, amb especial èmfasi en pobresa infantil, desigualtats, cura de persones vulnerables, i revisions al sistema de Pensions i Jubilacions reduir l'edat de jubilació, reformar encarregats com les "Administradora de Fondos de Ahorro Previsional" (AFAP), garantir accessos iguals, on els reptes i crítiques fins ara com les reformes estructurals com les Pensions i Jubilacions són complexes i requereixen temps, concertació política i recursos. Estan entre les que menys s’han concretat fins ara.

L’habitatge ha estat un dels pilars del nou pla social. El govern ha impulsat cooperatives d’autoconstrucció amb suport estatal i finançament a llarg termini, especialment destinades a joves i famílies monoparentals. En matèria de salut, l’Uruguai manté un sistema mixt però fortament públic, on s’ha reforçat l’atenció primària i els programes de salut mental. També s’ha consolidat una política transversal d’igualtat que inclou mesures contra la violència masclista, la discriminació racial i la inclusió de persones amb diversitat funcional.

Millores en Educació (augment de beques, suport a estudiants més vulnerables, ampliació de cobertura de temps pedagògic, possiblement una “Universitat de l’Educació”) i també una major universalització de l’educació inicial. En la Salut Pública el projecte es  reduir les llistes d’espera, garantir l’accés a medicaments, construir nous hospitals de referència, i estímuls per repartir professionals al interior del país,  atenent salut mental i qualsevol tipus de vacunacions.

En el desenvolupament econòmic, incloent suport a les Petites i Pitjanes Empreses (MiPyMEs), inversió, infraestructura (com un pla nacional de reg), estímuls fiscals, sense pujar impostos o només si les circumstàncies obliguen) per mantenir estabilitat amb el Diàleg Social i Participació com per exemple un “Diàleg Social” per revisar la “matriu de protecció social” que inclou pensions, sistema de cures, protecció a la infància i persones actives.

La Seguretat Pública és una demanda forta i urgent s’han promès molts recursos i mesures, però la percepció ciutadana d’aquest tema encara és de insatisfacció i la Pobresa Infantil i Desigualtat encara que hi ha polítiques, les xifres dels que viuen en pobresa “multidimensional” són rellevants, i es requeriran polítiques sostingudes. Cap al 100% de compliment de promeses de campanya hi ha una preocupació sobre la velocitat i l’abast de les reformes estructurals (transport, jubilacions, pensions, reforma fiscal si escau).

El govern ha iniciat un procés de Diàleg Social (amb poder executiu, partits polítics, i la societat) per produir un document final que serveixi de base per reformes en protecció social i seguretat social. El primer exemple, la protecció infantil, el sistema de cures, les pensions, etc. El govern vol que la reforma sigui participativa, amb acords amplis, per evitar polaritzacions. 

L’Uruguai, amb Yamandú Orsi, representa la maduresa del progressisme llatinoamericà, un model basat en l’equilibri entre justícia social, sostenibilitat i estabilitat institucional. El repte principal serà mantenir el creixement econòmic sense renunciar a la redistribució, tot adaptant-se als nous desafiaments globals com l’automatització, el canvi climàtic i la migració. Si aconsegueix mantenir la cohesió social i l’eficiència administrativa, l’Uruguai continuarà essent un referent per a tota la regió.

José Mujica, la humilitat al seu periple presidencial de l'Uruguai

El Brasil de Lula da Silda (IV). Fort contra la desigualtat.

 Aquí et faig un resum actualitzat fins a 2025 dels principals avenços i reformes en polítiques de benestar social al Brasil sota el president Luiz Inácio Lula da Silva, així com algunes de les crítiques i reptes.

Lula da Silva, va tornar a la presidència al gener de 2023 amb un fort compromís de revertir els efectes de la desigualtat, de l’augment de la pobresa i de la inseguretat alimentària que havien empitjorat durant el mandat anterior. Un govern que s’ha centrat no només en transferències monetàries, sinó també en polítiques estructurals com la salut, la educació, l’habitatge, la energia, la connectivitat, i en restablir programes socials suprimits o debilitats en el anterior govern de Jair Bolsonaro

Luiz Inácio Lula da Silva, president de Brasil

Uns dels resultats mes significatius fins ara es que la pobresa i extrema pobresa amb caiguda significativa. Per exemple, entre maig de 2023 i juliol 2025, el nombre de famílies en situació de pobresa ha caigut un 25%, passant de 26,1 milions a 19,56 milions i la insegurança alimentària greu amb una reducció des de 33 milions de persones en 2022 a 8,7 milions en 2023 i la desocupació i la taxa d’atur està en els nivells més baixos de la sèrie històrica.

Però no tot és positiu, i aquí exposo els principals límits i riscos trobats fins avui con la Sostenibilitat fiscal.  Moltes d’aquestes polítiques impliquen grans costos públics. Hi ha preocupació sobre com es finançaran les mesures (per exemple, l’exempció de l’impost sobre la renda per a amplis grups, subsidis d’energia i gas). Es requerirà equilibrar entre despesa social i disciplina fiscal.

També amb l’eficiència administrativa i corrupció cal assegurar que els beneficis arribin efectivament als qui més ho necessiten, evitar fraus, duplicacions, gestió deficitària. La modernització i la integració de dades van en aquesta direcció, però és un repte logística gran.

La inflació i costos de vida, si bé hi ha subsidis i ajudes, els preus dels aliments, energia, transport, habitatge segueixen i son un problema per moltes famílies, i les polítiques de benestar han de compensar això i no ser neutralitzades per inflació amb desigualtats regionals i estructurals per les diferències entre estats (Norte/Amazônia versus Sud/Sudeste) que segueixen sent fortes. Les zones rurals i comunitats indígenes, “quilombolas” sovint tenen menys cobertura de serveis que algunes polítiques específiques que busquen atendre aquests grups.

La Implementació de molts dels anuncis ja fets, con la qualitat i la rapidesa de la implantació varia segons l’estat, municipis, en les infraestructuras prèvies a la capacitat local.

 

Església al quilombo d'Ivaporunduva, d'Eldorado, Són Paulo.

El govern Lula ha posat l’èmfasi en la recuperació i expansió de les polítiques socials molt malmeses o des finançades en mandats anteriors, i en la lluita contra la pobresa, la fam i la desigualtat. Alguns dels eixos clau com a marc general i eixos estratègics con la Reactivació de programes socials que havien estat reduïts o desmantellats, com Bolsa Família, la Millora i modernització del sistema de registre i identificació de famílies vulnerables, concretament el Cadastro Único (CadÚnico), que és la base de moltes polítiques socials per saber qui i com rebre els beneficis les Polítiques de seguretat alimentària i nutricional amb lleis, programes, regulacions alimentàries, suport a l’agricultura familiar, etc., això com les Reformes fiscals i impositives que busquen alleugerir la càrrega sobre les rendes baixes i mitjanes, i recaptar millor dels rendiments alts i l’Expansió de serveis públics bàsics con la Salut, Educació, Habitatge, accés a Subministraments (energia, i gas), i l’increment del Salari Mínim.

Cal posar com a pal de paller de les polítiques de Lula, els principals reformes i projectes aprovats / implementats entre 2023-2025.

Aquests són alguns dels projectes, lleis i mesures concretes que el govern ha aprovat o començat a executar con la Bolsa Família restablert i revisat amb la reimplantació del programa de transferències condicionals, amb obligations com l’escolaritat dels fills, vacunacions, cures prèvies de les embarassades.

La inclusió d’un “baskèt” o paquet de beneficis addicionals per  les famílies amb infants menors de 6 anys, embarassades o mares lactants reben imports més alts i també s’ha aconseguit que milers de famílies surtin de l’absoluta pobresa mitjançant aquestes transferències.

La llei de Seguretat alimentària, “Brasil sem Fome” i polítiques associades contra la pèrdua i desaprofitament dels aliments, regulació del “basket” bàsic d’aliments perquè contingui més productes frescos i mínimament processats, i programes com “Cozinha Solidária” (cuines solidàries) per garantir menjar a persones sense llar o amb inseguretat alimentària.

El Pla Brasil sense Fam (Brasil sem Fome) ha reunit diverses polítiques amb l’adquisició d’aliments de l’agricultura familiar, menjadors escolars, suport a la nutrició, bancs d’aliments, etc., amb protocols per detectar persones en risc alimentari per sistemes de salut pública (SUS) i assistència social, integració amb el registre unificat per assegurar cobertura.

El Registre Únic s’està reconstruint i modernitzant el sistema tecnològic del CadÚnico per tenir dades més exactes, cobrir millor les famílies vulnerables, fer que els beneficis arribin on realment es necessiten i el registre serveix de “porta d’entrada” per a moltes polítiques socials. En 2024, més de 40,4 milions de famílies estan registrades de les quals un 28,1 milions d’aquestes perceben ingressos per sota de mig salari mínim per persona. 

La Cambra Baixa ha aprovat una mesura sobre les Reformes Fiscals que puja el llindar d’exempció de l’impost sobre la renda per a les persones de baix i mitjà ingressos fins a 5.000 reals al mes serà exempta. Aquesta era una promesa de campanya i per compensar la pèrdua de recaptació, el govern proposa noves taxes als ingressos alts, potser un impost efectiu mínim per a qui guanyi molt.

La igualtat racial i acció afirmativa son lleis aprovades per expandir quotes (“quotas”) en llocs de treball públics per persones negres, indígenes i descendents d’esclaus, incrementant la quota del 20 % al 30% amb polítiques que busquen que l’administració pública sigui més representativa quant a raça i gènere.

L’Increment del salari mínim real ha crescut per sobre de la inflació en diverses regions, beneficiant treballadors de baixos ingressos i la recuperació amb el reforç de programes de salut (“Mais Médicos”) i farmàcies públiques subsidiades, augment de vacunes, millora de l’accés als serveis en zones remotes.  

L’habitatge social i inversió d’infraestructura amb la reimplantació de programa d’habitatge “Minha Casa, Minha Vida” amb objectiu de construir habitatges per famílies de baixos ingressos amb inversió en infraestructura — transport, energia, serveis bàsics — per millorar les condicions de vida, facilitar la connexió, reduir desigualtats regionals (entre nord, nord-est vs sud i sud-est). 

En definitiva el govern de Lula ha aconseguit resultats visibles en la reducció de la pobresa i la pobresa extrema, en la seguretat alimentària, en la recuperació de programes socials i moltes de les mesures no són només assistencials, sinó que busquen transformar estructures com el registre únic, accés a serveis, igualtat racial, condicions laborals, etc., no obstant això, el camí segueix sent difícil es d'assegurar la sostenibilitat, evitar que la inflació i preus reverteixin guanys, combatre desigualtats regionals, garantir l’eficàcia de l’administració pública.

Xile. La nova onada progressista (III).

La panoràmica i actual i els avenços, reformes polítiques i socials son clau en el govern de Gabriel Boric a Xile.  Algunes de les seves propostes inicials, els assoliments ja han estat aprovats, i els reptes que encara queden son de gran importància con les pensions, la salut, les famílies, i el treball, etc.

Gabriel Boric, president de Xile.

El Programa polític i de govern de Gabriel Boric en matèria de benestar social es planteja amb una sèrie de transformacions de gran abast i com l’objectiu de reforçar l’Estat del benestar de reduir les desigualtats i augmentar els drets socials., i algunes d’aquestes línies principals son les que incloïen la Reforma del sistema de Pensions per superar el model privat (AFP) instaurat durant la dictadura de Pinochet i crear una Pensions Bàsica Universal o, almenys, assegurar una pensió mínima molt més alta per a les persones jubilades. 

El gener de 2025, el Congrés xilè va aprovar una reforma al sistema de pensions privades (AFP). Aquesta reforma introdueix un sistema mixt on els empleadors aporten un percentatge (8,5 %) addicional, manté les cotitzacions dels treballadors (10 %) i incorpora un component d’assegurança social estatal, i s’estableix que les pensions milloraran entre un 14 % i un 35 % per a uns 2,8 milions de pensionistes.  La pensió garantida universal (o bàsica garantida) s’ha fixat progressivament en un límit aproximat de 250.000 pesos xilens.  

La reducció progressiva de la jornada laboral fins a 40 hores setmanals i l’augment del salari mínim, incloent perspectives de gènere i cercar que sigui una renda que permeti cobrir les necessitats bàsiques, i desenvolupar polítiques de cures, per la família i infància combinant la responsabilitat social i de l’Estat per reduir la càrrega sobre dones, sobre famílies, etc., amb drets en salut amb un  augment de la cobertura, millorar el sistema públic de salut, i reduir les desigualtats en salut. 

Llei de la jornada laboral de 40 hores setmanals, promulgada el 14 d’abril de 2023. La jornada laboral passa gradualment de 45 hores a 40 hores setmanes en un període de fins a cinc anys, incloent disposicions per al descans eficaç, jornades especials, possibilitat de modalitats com la “4x3” (quatre dies de treball i tres de descans) i altres normals per sectors amb regulacions especials, etc., amb un augment del salari mínim. El salari mínim ha estat augmentat progressivament i el 1 de juliol de 2024 va arribar als 500.000 pesos xilens, i en el gener de 2025 hi ha hagut un reajust seguint l’IPC, portant el salari mínim a 510.636 pesos, i a més, va incloure subsidis per a les micro, petites i mitjanes empreses (MiPymes) per compensar l’impacte del augment del salari en els costos i també mesures per compensar l’augment del preu de la cistella bàsica d’aliments.

La Primera Política Nacional de Apoyos y Cuidados (2025-2030), va ser presentada el març de 2025, amb un pla d’acció que inclou unes 100 mesures de diferents ministeris. Té per objectiu establir línies de base de polítiques públiques de cures i suports, que abasten la infància, persones majors, discapacitat, etc., amb altres iniciatives i lleis rellevants con La “Llei Karin”, contra l’assetjament laboral, sexual i violència en el treball, que reforça la legislació per investigar i sancionar aquests casos, promulgada el gener de 2024 amb ajustos pressupostaris que incrementen despesa social en els pressupostos anuals, incloent salut, pensions i habitatge. Per exemple, el pressupost 2026 que es presenta amb augments destinats a pensions, salut, habitatge, etc.

Tot i els avenços, hi ha diversos reptes, límits, qüestions pendents on la implementació és parcial con la finançament i sostenibilitat fiscal amb algunes reformes les voltes requereixen més ingressos públics o reorganitzar despesa, cosa que ha estat complicat donada la manca d’una majoria parlamentària clara pel bloc del president  Gabriel Boric. 

L’impacte de la inflació i costos de vida i els increments de salari mínim, pensions i mesures de protecció social han de compensar l’augment dels preus; hi ha preocupacions que no sempre cobriran completament la pèrdua de poder adquisitiu com la implementació gradual amb reformes com la de les 40 hores requereixen terminis de 5 anys per a implementar-se plenament, cosa que pot retardar la percepció dels beneficis.

Les desigualtats persistents, on encara hi ha disparitats de gènere, regionals (especialment zones rurals i territoris indígenes), i en accés a serveis bàsics (salut, educació, mobilitat) que no sempre es resolen amb les mesures generals, i la proposta constitucional i drets socials que  Gabriel Boric  va impulsar un nou projecte de Constitució que incloïa drets socials més amplis, però el primer intent va ser rebutjat en referèndum. Això limita l’avantatge de tenir una base constitucional forta per aquests drets. 

Estàtues de Moai a l'Illa de Pasqua.

Mèxic (II). Els governs llatinoamericans,

Avenços de les polítiques de Benestar Social a Mèxic amb la presidenta Claudia Sheinbaum, i el seu context polític i marc de polítiques socials

Claudia Sheinbaum Pardo va prendre possessió com a Presidenta de Mèxic el 1 de desembre de 2024 amb un escenari polític de continuïtat de la “Cuarta Transformación” encapçalada per Andrés Manuel López Obrador, però amb promeses de novetats i profunditzacio en drets socials.

Claudia Sheinbaum, presidenta de Mèxic.

Durant l’etapa inicial del govern de Claudia Sheinbaum (2024–2025) s’ha produït una continuïtat i ampliació de l’arquitectura de programes socials heretada de l’etapa anterior, més algunes iniciatives pròpies, reforç de pensions (garantia de pagaments més elevats per a jubilats), llançament de pensions específiques per a dones, consolidació d’inversions en salut pública (ampliació d’hospitals i IMSS-Bienestar), mesures de suport a l’habitatge i reformes laborals que inclouen drets per a treballadors de plataformes digitals. Diverses propostes legislatives i paquets de reforma social —inclòs el “Plan México”— marquen l’agenda d’inversió i polítiques contra la pobresa i la desigualtat.

La reforma de pensions aprovada (abril–maig 2024/2025) busca garantir una prestació més alta i més propera al salari final per als pensionats regulats per l’IMSS/ISSSTE i l’objectiu es arribar a cobrir fins al 100% de l’últim salari dins d’uns límits. Aquesta reforma, aprovada pel Congrés durant la transició, ha estat presentada i desenvolupada com a part de la política de seguretat social que el nou govern adopta i amplia, i les Pensions específiques per a dones, iniciatives com la Pensión Mujeres Bienestar (o programes similars) per a dones d’entre 60 i 64 anys han estat anunciades i s’han començat a desplegar, amb registres i pagaments pilot previstos el 2024–2025. Aquest tipus de pensions busquen reduir la bretxa de gènere en pobresa en edats avançades. 

La Salut pública s’amplia la infraestructura i IMSS-Bienestar. L’administració ha prioritzat inversió en salut pública obertura i rehabilitació d’hospitals sota IMSS, ISSSTE i el programa IMSS-Bienestar, i programes com “Laboratori a la teva clínica” per millorar capacitats diagnòstiques locals. El pressupost 2025 s’ha presentat amb augments destinats a salut i educació, i el manteniment i ampliació de programes socials prèviament establerts

El govern manté programes socials creats durant l’etapa anterior (llocs de formació per a joves, programes d’ocupació i de suport rural/mediambiental) i ha afegit diversos suplements i nous programes orientats a reduir la pobresa i l’exclusió. Informes d’avaluació inicial indiquen una major cobertura d’alguns rams vulnerables.

Centre de Salut de l'IMSS-Mèxic

L’habitatge i suport a deutors. El Govern ha  anunciat mesures per a alleujar càrregues de deute hipotecari de treballadors i facilitar suport a deutors d’institucions públiques de crèdit d’habitatge (FOVISSSTE, INFONAVIT). També hi ha propostes de reforma normativa al Instituto del Fondo Nacional de la Vivienda para los Trabajadores (l’INFONAVIT).

I un altre tema de real importància es la Reforma laboral per a treballadors de plataformes digitals, una reforma important que recent reconeix els drets laborals i de seguretat social per a repartidors i conductors de plataformes (Uber, Rappi, Didi), al dret a assistència mèdica, cotització a pensions, vacances i assegurances —amb un període pilot i fases d’implementació que arriben fins al 2026 per a la seva aplicació completa —. És una peça rellevant perquè amplia la protecció social a treballs atípics i precaris. 

Sheinbaum ha presentat un paquet de propostes legislatives deintre de marc legislatiu com el “Plan México” (amb objectius de desenvolupament i inversió) orientat a combinar creixement econòmic amb reducció de la pobresa i política industrial i això condiciona l’assignació pressupostària a programes socials i a projectes d’infraestructura amb impacte en ocupació. Moltes d’aquestes iniciatives requereixen l’aprovació parlamentària i temps d’implementació. 

Acte de presentació del Pla Mèxic l 3 d'abril a Ciudad d México

Els principals Impactes observats son, l’ampliació i cobertura de pensions i millors prestacions per a diversos col·lectius de pensionistes (encara que l’impacte final dependrà de l’operativitat i de la suficiència pressupostària), la millora de les Infraestructuras Sanitàries amb inauguracions i plans per més hospitals i laboratoris a nivell estatal, i també dels nous Drets Laborals per a treballadors de plataforma gran potencial per a reduir vulnerabilitat laboral, però la implementació ha generat debat sobre límits d’ingressos i càrregues per als operadors i sensibilitat del preu al consumidor. 

La Sostenibilitat pressupostària depenen de les moltes promeses d’un pressupost ampli i d’una execució eficient i cal vigilar l’assignació real i el control del dèficit. La Desigualtat Territorial i l’impacte del desplegament estatal/municipal. La Implementació Administrativa i els processos d’inscripció, modulació de pagaments i capacitat institucional (IMSS/ISSSTE/Secretaries) són factor clau i font habitual de retards.

La interacció del Sector Privat en algunes mesures (habitatge, energia, indústria) impliquen compromisos amb inversió privada que poden condicionar el disseny social de polítiques.

El govern de Claudia Sheinbaum ha continuat i ampliat el gruix de polítiques de benestar social amb èmfasi en pensions més generoses, programes de suport a dones grans, inversió en salut pública i la intenció d’incloure treballadors atípics dins de la protecció social tot dins d’un marc nacional (“Plan México”) que combina inversió, ocupació i política social. Hi ha avanços importants ja implementats i altres en procés legislatiu; la clau serà la implementació efectiva i la sostenibilitat financera a mitjà termini.

Tanmateix, els reptes no són menors, pero fer realitat la promesa de cobertura universal i drets plens, garantir finançament suficient, i reduir desigualtats territorials i assegurar que les reformes no es quedin en l’anunci ni en la lletra sinó que arribin de manera tangible a la gent.  

Avui, Colòmbia (I).

En aquests temps convulsos en què vivim, vull fer un seguiment en la primera etapa, als governs llatinoamericans, en els seus comportaments i avenços dels serveis socials cap als seus ciutadans com a base del progressisme i democràcia.

En aquesta primera entrega, Colòmbia.

Gustavo Petro, president de Colòmbia.

El context polític — Colòmbia Humana / Pacte Històric. 

El Govern encapçalat per Gustavo Petro prové d’una coalició ampla (Pacto Histórico) que aglutina forces com Colòmbia Humana. La cohesió de la coalició i les tensions internes influeixen directament en l’avenç legislatiu i en la capacitat de negociació amb altres partits.

El govern de Gustavo Petro ha prioritzat des de 2022 polítiques socials amb dos eixos clau, la “reforma pensional” (aprovada i en desplegament) i una intensa iniciativa per reformar el sistema de salut (canvi estructural de les EPS) que al 2025 està en disputa política al Congrés. Al mateix temps s’han impulsat instruments de transferències monetàries (pilar solidari / renda bàsica) i polítiques d’ampliació de cobertura social, però la implementació i la resistència política/empresarial condicionen ritme i abast. 

La “Llei de la Reforma Pensional” què s’ha fet,  es va aprovar el  juliol 2024. La reforma del sistema de pensions que crea un pilar solidari gestionat per l’Estat amb pagaments mínims subsidiats a persones en situació de pobresa i vulnerabilitat, contempla mecanismes per ampliar cobertura i paga una renda/bono per adults majors. Aquesta reforma ha estat promulgada directament pel President.

Aquesta reforma s'ha implementat la seva pràctica en aquets any  2025. El Govern ha fixat que Prosperitat Social coordinarà la Renda Bàsica Solidària (quantia informada ~230.000 COP mensual) i s'estan fent registres i "escombrades" per identificar beneficiaris. Això suposa ampliar la protecció sobre col·lectius com a persones grans en situació de pobresa, i la Reforma de la Salut i modificació de les EPS (estat i objectiu).

L’objectiu del Govern de transformar el paper de les EPS (Entitats Promotores de Salut) —reduir/eliminar el seu rol com a asseguradores-financeres i convertir-les en gestors/administradors o auditores—, centralitzar pagaments i reforçar l’ADRES (Administrador de Recursos del Sistema) i els centres d’atenció primària públics. Aquesta és la gran "aposta legislativa" del mandat per transformar l’accés i la finança del sistema.

Situació a octubre 2025. La reforma ha trobat resistències fortes (sector privat, algunes fraccions del Congrés, controvèrsies sobre ponències alternatives). El Govern torna a impulsar la iniciativa com a prioritat legislativa el 2025, però encara no està completament aprovada amb el redactat executiu que proposa el Govern. Hi ha debat sobre terminis, controls d’endeutament i gestió de deutes de les EPS. 

Rendes bàsiques i altres transferències. El Govern de Petro, ha proposat, la Llei de Rendes bàsiques i altres transferències  —i en alguns casos legislat o regulat— la creació o ampliació de transferències no condicionades (conceptes de Renta Bàsica Solidària / Renta Bàsica Universal en projectes o propostes legislatives) que buscaven unificar o subsumir programes existents (Colombia Mayor, Renta Ciudadana, etc.). A data recent hi ha projectes de llei i debats sobre com finançar i harmonitzar aquests instruments.

Altres avanços socials rellevants en polítiques públiques complementàries amb augment de subvencions per a grups vulnerables (ex.: increments puntuals a Colombia Mayor en períodes anteriors), iniciatives de cobertura educativa i programes laborals associats a l’agenda social del Govern. Però l’impacte complet depèn de recursos i coordinació territorial. 

Principals reptes i riscos.

La Resistència política i tècnica. La reforma de salut topa amb interessos del sector privat, lobby d’EPS i dificultats d’aprovació parlamentària. Això condiciona la viabilitat i ritme.

El Finançament. Ampliar transferències i garantir pagaments sostinguts exigeix recursos (ingressos, reassignacions pressupostàries i control de frau). El Govern ha anat explicant fonts i entitats responsables (p.ex. Prosperidad Social per al Pilar Solidari), i L’execució a nivell territorial, per la cobertura real per a poblacions Rurals, Indígenes i Afrodescendents dependrà de desplegament logístic i accés als serveis primaris.

El president de Colòmbia, Gustavo Petro, en visita als indígenes arhuacs de Santa Marta.

La injustícia de les togues.

Cada dia es fa més evident que una part de la justícia a l’Estat espanyol camina d’esquena a la ciutadania i a la voluntat democràtica expressada a les urnes. Les togues, que haurien de ser garants de l’equitat i de la imparcialitat, s’han convertit massa sovint en eines de poder que actuen com a contrapès reaccionari, frenant lleis, retorçant-ne el sentit o imposant criteris polítics sota l’aparença de neutralitat jurídica.

En tenim exemples recents i clamorosos. La Llei de l’Habitatge, aprovada pel Congrés dels Diputats amb l’objectiu de posar fre a l’especulació i protegir el dret a sostre, topa amb un mur judicial cada cop que es pretén aplicar amb rigor. Són massa habituals les sentències que acaben beneficiant grans fons d’inversió o entitats bancàries, mentre milers de famílies són desnonades sense alternativa habitacional.

On queda, doncs, el mandat constitucional de garantir un habitatge digne?

Un altre cas és la Llei d’Amnistia, fruit d’un acord polític i democràtic que, en lloc de ser aplicada amb normalitat institucional, es veu torpedinada per magistrats que actuen més com a activistes polítics que com a servidors públics. L’ús abusiu de les cautelars, les interpretacions restrictives i fins i tot la invenció de delictes “inexistents” posen en evidència que hi ha jutges que pretenen condicionar la vida política i mantenir obertes ferides socials que el legislador ja ha volgut cicatritzar.

I què dir dels grans casos de corrupció o dels litigis contra multinacionals?

Amb massa freqüència, la balança cau del costat del poder econòmic. Les causes s’allarguen fins a la prescripció, les diligències es dilaten quan afecten grans fortunes, i la impunitat esdevé la norma. En canvi, els ciutadans corrents pateixen la rapidesa implacable d’un sistema que no té contemplacions quan es tracta de multes, embargaments o petits delictes.

En aquest context, el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan encarregat de vetllar per l’ètica i el funcionament correcte de la magistratura, es mostra incapaç —o potser desinteressat— d’actuar. Fa anys que viu en pròrroga, bloquejat per interessos partidistes, i això li resta tota autoritat moral per sancionar les males praxis i corregir desviacions greus dels seus membres. Mentrestant, els errors judicials continuen destruint vides, les resolucions arbitràries continuen marcant el destí de comunitats senceres, i la desconfiança de la societat envers la justícia no para de créixer.

La justícia hauria de ser la columna vertebral de qualsevol democràcia. Però quan es converteix en un espai corporatiu, opac i impermeable a la crítica social, deixa de complir la seva funció. No és admissible que un poder de l’Estat actuï per damunt del legislador ni que utilitzi la seva posició privilegiada per imposar una agenda ideològica.

La independència judicial no pot ser excusa per a la impunitat judicial.

Avui, més que mai, cal exigir transparència, renovació i rendició de comptes. Perquè sense justícia justa, sense togues al servei del poble i no dels poderosos, la democràcia esdevé una façana buida.