El Brasil de Lula da Silda (IV). Fort contra la desigualtat.

 Aquí et faig un resum actualitzat fins a 2025 dels principals avenços i reformes en polítiques de benestar social al Brasil sota el president Luiz Inácio Lula da Silva, així com algunes de les crítiques i reptes.

Lula da Silva, va tornar a la presidència al gener de 2023 amb un fort compromís de revertir els efectes de la desigualtat, de l’augment de la pobresa i de la inseguretat alimentària que havien empitjorat durant el mandat anterior. Un govern que s’ha centrat no només en transferències monetàries, sinó també en polítiques estructurals com la salut, la educació, l’habitatge, la energia, la connectivitat, i en restablir programes socials suprimits o debilitats en el anterior govern de Jair Bolsonaro

Luiz Inácio Lula da Silva, president de Brasil

Uns dels resultats mes significatius fins ara es que la pobresa i extrema pobresa amb caiguda significativa. Per exemple, entre maig de 2023 i juliol 2025, el nombre de famílies en situació de pobresa ha caigut un 25%, passant de 26,1 milions a 19,56 milions i la insegurança alimentària greu amb una reducció des de 33 milions de persones en 2022 a 8,7 milions en 2023 i la desocupació i la taxa d’atur està en els nivells més baixos de la sèrie històrica.

Però no tot és positiu, i aquí exposo els principals límits i riscos trobats fins avui con la Sostenibilitat fiscal.  Moltes d’aquestes polítiques impliquen grans costos públics. Hi ha preocupació sobre com es finançaran les mesures (per exemple, l’exempció de l’impost sobre la renda per a amplis grups, subsidis d’energia i gas). Es requerirà equilibrar entre despesa social i disciplina fiscal.

També amb l’eficiència administrativa i corrupció cal assegurar que els beneficis arribin efectivament als qui més ho necessiten, evitar fraus, duplicacions, gestió deficitària. La modernització i la integració de dades van en aquesta direcció, però és un repte logística gran.

La inflació i costos de vida, si bé hi ha subsidis i ajudes, els preus dels aliments, energia, transport, habitatge segueixen i son un problema per moltes famílies, i les polítiques de benestar han de compensar això i no ser neutralitzades per inflació amb desigualtats regionals i estructurals per les diferències entre estats (Norte/Amazônia versus Sud/Sudeste) que segueixen sent fortes. Les zones rurals i comunitats indígenes, “quilombolas” sovint tenen menys cobertura de serveis que algunes polítiques específiques que busquen atendre aquests grups.

La Implementació de molts dels anuncis ja fets, con la qualitat i la rapidesa de la implantació varia segons l’estat, municipis, en les infraestructuras prèvies a la capacitat local.

 

Església al quilombo d'Ivaporunduva, d'Eldorado, Són Paulo.

El govern Lula ha posat l’èmfasi en la recuperació i expansió de les polítiques socials molt malmeses o des finançades en mandats anteriors, i en la lluita contra la pobresa, la fam i la desigualtat. Alguns dels eixos clau com a marc general i eixos estratègics con la Reactivació de programes socials que havien estat reduïts o desmantellats, com Bolsa Família, la Millora i modernització del sistema de registre i identificació de famílies vulnerables, concretament el Cadastro Único (CadÚnico), que és la base de moltes polítiques socials per saber qui i com rebre els beneficis les Polítiques de seguretat alimentària i nutricional amb lleis, programes, regulacions alimentàries, suport a l’agricultura familiar, etc., això com les Reformes fiscals i impositives que busquen alleugerir la càrrega sobre les rendes baixes i mitjanes, i recaptar millor dels rendiments alts i l’Expansió de serveis públics bàsics con la Salut, Educació, Habitatge, accés a Subministraments (energia, i gas), i l’increment del Salari Mínim.

Cal posar com a pal de paller de les polítiques de Lula, els principals reformes i projectes aprovats / implementats entre 2023-2025.

Aquests són alguns dels projectes, lleis i mesures concretes que el govern ha aprovat o començat a executar con la Bolsa Família restablert i revisat amb la reimplantació del programa de transferències condicionals, amb obligations com l’escolaritat dels fills, vacunacions, cures prèvies de les embarassades.

La inclusió d’un “baskèt” o paquet de beneficis addicionals per  les famílies amb infants menors de 6 anys, embarassades o mares lactants reben imports més alts i també s’ha aconseguit que milers de famílies surtin de l’absoluta pobresa mitjançant aquestes transferències.

La llei de Seguretat alimentària, “Brasil sem Fome” i polítiques associades contra la pèrdua i desaprofitament dels aliments, regulació del “basket” bàsic d’aliments perquè contingui més productes frescos i mínimament processats, i programes com “Cozinha Solidária” (cuines solidàries) per garantir menjar a persones sense llar o amb inseguretat alimentària.

El Pla Brasil sense Fam (Brasil sem Fome) ha reunit diverses polítiques amb l’adquisició d’aliments de l’agricultura familiar, menjadors escolars, suport a la nutrició, bancs d’aliments, etc., amb protocols per detectar persones en risc alimentari per sistemes de salut pública (SUS) i assistència social, integració amb el registre unificat per assegurar cobertura.

El Registre Únic s’està reconstruint i modernitzant el sistema tecnològic del CadÚnico per tenir dades més exactes, cobrir millor les famílies vulnerables, fer que els beneficis arribin on realment es necessiten i el registre serveix de “porta d’entrada” per a moltes polítiques socials. En 2024, més de 40,4 milions de famílies estan registrades de les quals un 28,1 milions d’aquestes perceben ingressos per sota de mig salari mínim per persona. 

La Cambra Baixa ha aprovat una mesura sobre les Reformes Fiscals que puja el llindar d’exempció de l’impost sobre la renda per a les persones de baix i mitjà ingressos fins a 5.000 reals al mes serà exempta. Aquesta era una promesa de campanya i per compensar la pèrdua de recaptació, el govern proposa noves taxes als ingressos alts, potser un impost efectiu mínim per a qui guanyi molt.

La igualtat racial i acció afirmativa son lleis aprovades per expandir quotes (“quotas”) en llocs de treball públics per persones negres, indígenes i descendents d’esclaus, incrementant la quota del 20 % al 30% amb polítiques que busquen que l’administració pública sigui més representativa quant a raça i gènere.

L’Increment del salari mínim real ha crescut per sobre de la inflació en diverses regions, beneficiant treballadors de baixos ingressos i la recuperació amb el reforç de programes de salut (“Mais Médicos”) i farmàcies públiques subsidiades, augment de vacunes, millora de l’accés als serveis en zones remotes.  

L’habitatge social i inversió d’infraestructura amb la reimplantació de programa d’habitatge “Minha Casa, Minha Vida” amb objectiu de construir habitatges per famílies de baixos ingressos amb inversió en infraestructura — transport, energia, serveis bàsics — per millorar les condicions de vida, facilitar la connexió, reduir desigualtats regionals (entre nord, nord-est vs sud i sud-est). 

En definitiva el govern de Lula ha aconseguit resultats visibles en la reducció de la pobresa i la pobresa extrema, en la seguretat alimentària, en la recuperació de programes socials i moltes de les mesures no són només assistencials, sinó que busquen transformar estructures com el registre únic, accés a serveis, igualtat racial, condicions laborals, etc., no obstant això, el camí segueix sent difícil es d'assegurar la sostenibilitat, evitar que la inflació i preus reverteixin guanys, combatre desigualtats regionals, garantir l’eficàcia de l’administració pública.