Xile. La nova onada progressista (III).

La panoràmica i actual i els avenços, reformes polítiques i socials son clau en el govern de Gabriel Boric a Xile.  Algunes de les seves propostes inicials, els assoliments ja han estat aprovats, i els reptes que encara queden son de gran importància con les pensions, la salut, les famílies, i el treball, etc.

Gabriel Boric, president de Xile.

El Programa polític i de govern de Gabriel Boric en matèria de benestar social es planteja amb una sèrie de transformacions de gran abast i com l’objectiu de reforçar l’Estat del benestar de reduir les desigualtats i augmentar els drets socials., i algunes d’aquestes línies principals son les que incloïen la Reforma del sistema de Pensions per superar el model privat (AFP) instaurat durant la dictadura de Pinochet i crear una Pensions Bàsica Universal o, almenys, assegurar una pensió mínima molt més alta per a les persones jubilades. 

El gener de 2025, el Congrés xilè va aprovar una reforma al sistema de pensions privades (AFP). Aquesta reforma introdueix un sistema mixt on els empleadors aporten un percentatge (8,5 %) addicional, manté les cotitzacions dels treballadors (10 %) i incorpora un component d’assegurança social estatal, i s’estableix que les pensions milloraran entre un 14 % i un 35 % per a uns 2,8 milions de pensionistes.  La pensió garantida universal (o bàsica garantida) s’ha fixat progressivament en un límit aproximat de 250.000 pesos xilens.  

La reducció progressiva de la jornada laboral fins a 40 hores setmanals i l’augment del salari mínim, incloent perspectives de gènere i cercar que sigui una renda que permeti cobrir les necessitats bàsiques, i desenvolupar polítiques de cures, per la família i infància combinant la responsabilitat social i de l’Estat per reduir la càrrega sobre dones, sobre famílies, etc., amb drets en salut amb un  augment de la cobertura, millorar el sistema públic de salut, i reduir les desigualtats en salut. 

Llei de la jornada laboral de 40 hores setmanals, promulgada el 14 d’abril de 2023. La jornada laboral passa gradualment de 45 hores a 40 hores setmanes en un període de fins a cinc anys, incloent disposicions per al descans eficaç, jornades especials, possibilitat de modalitats com la “4x3” (quatre dies de treball i tres de descans) i altres normals per sectors amb regulacions especials, etc., amb un augment del salari mínim. El salari mínim ha estat augmentat progressivament i el 1 de juliol de 2024 va arribar als 500.000 pesos xilens, i en el gener de 2025 hi ha hagut un reajust seguint l’IPC, portant el salari mínim a 510.636 pesos, i a més, va incloure subsidis per a les micro, petites i mitjanes empreses (MiPymes) per compensar l’impacte del augment del salari en els costos i també mesures per compensar l’augment del preu de la cistella bàsica d’aliments.

La Primera Política Nacional de Apoyos y Cuidados (2025-2030), va ser presentada el març de 2025, amb un pla d’acció que inclou unes 100 mesures de diferents ministeris. Té per objectiu establir línies de base de polítiques públiques de cures i suports, que abasten la infància, persones majors, discapacitat, etc., amb altres iniciatives i lleis rellevants con La “Llei Karin”, contra l’assetjament laboral, sexual i violència en el treball, que reforça la legislació per investigar i sancionar aquests casos, promulgada el gener de 2024 amb ajustos pressupostaris que incrementen despesa social en els pressupostos anuals, incloent salut, pensions i habitatge. Per exemple, el pressupost 2026 que es presenta amb augments destinats a pensions, salut, habitatge, etc.

Tot i els avenços, hi ha diversos reptes, límits, qüestions pendents on la implementació és parcial con la finançament i sostenibilitat fiscal amb algunes reformes les voltes requereixen més ingressos públics o reorganitzar despesa, cosa que ha estat complicat donada la manca d’una majoria parlamentària clara pel bloc del president  Gabriel Boric. 

L’impacte de la inflació i costos de vida i els increments de salari mínim, pensions i mesures de protecció social han de compensar l’augment dels preus; hi ha preocupacions que no sempre cobriran completament la pèrdua de poder adquisitiu com la implementació gradual amb reformes com la de les 40 hores requereixen terminis de 5 anys per a implementar-se plenament, cosa que pot retardar la percepció dels beneficis.

Les desigualtats persistents, on encara hi ha disparitats de gènere, regionals (especialment zones rurals i territoris indígenes), i en accés a serveis bàsics (salut, educació, mobilitat) que no sempre es resolen amb les mesures generals, i la proposta constitucional i drets socials que  Gabriel Boric  va impulsar un nou projecte de Constitució que incloïa drets socials més amplis, però el primer intent va ser rebutjat en referèndum. Això limita l’avantatge de tenir una base constitucional forta per aquests drets. 

Estàtues de Moai a l'Illa de Pasqua.