En aquests temps convulsos en què vivim, vull fer un seguiment en la primera etapa, als governs llatinoamericans, en els seus comportaments i avenços dels serveis socials cap als seus ciutadans com a base del progressisme i democràcia.
En aquesta primera entrega, Colòmbia.
El context polític — Colòmbia Humana / Pacte Històric.
El Govern encapçalat per Gustavo Petro prové d’una coalició ampla (Pacto Histórico) que aglutina forces com Colòmbia Humana. La cohesió de la coalició i les tensions internes influeixen directament en l’avenç legislatiu i en la capacitat de negociació amb altres partits.
El govern de Gustavo Petro ha prioritzat des de 2022
polítiques socials amb dos eixos clau, la “reforma pensional” (aprovada
i en desplegament) i una intensa iniciativa per reformar el sistema de
salut (canvi estructural de les EPS) que al 2025 està
en disputa política al Congrés. Al mateix temps s’han impulsat
instruments de transferències monetàries (pilar solidari / renda bàsica)
i polítiques d’ampliació de cobertura social, però la implementació i la
resistència política/empresarial condicionen ritme i abast.
La “Llei de la Reforma Pensional” què s’ha fet, es va aprovar el juliol 2024. La reforma del
sistema de pensions que crea un pilar solidari gestionat per l’Estat
amb pagaments mínims subsidiats a persones en situació de pobresa i
vulnerabilitat, contempla mecanismes per ampliar cobertura i paga una renda/bono
per adults majors. Aquesta reforma ha estat promulgada directament pel
President.
Aquesta reforma s'ha implementat la seva pràctica en
aquets any 2025. El Govern ha
fixat que Prosperitat Social coordinarà la Renda Bàsica Solidària
(quantia informada ~230.000 COP mensual) i s'estan fent registres
i "escombrades" per identificar beneficiaris. Això suposa
ampliar la protecció sobre col·lectius com a persones grans en situació de
pobresa, i la Reforma de la Salut i modificació de les EPS (estat
i objectiu).
L’objectiu del Govern de transformar el paper de
les EPS (Entitats Promotores de Salut) —reduir/eliminar el seu
rol com a asseguradores-financeres i convertir-les en gestors/administradors o
auditores—, centralitzar pagaments i reforçar l’ADRES (Administrador
de Recursos del Sistema) i els centres d’atenció primària públics. Aquesta
és la gran "aposta legislativa" del mandat per transformar l’accés i
la finança del sistema.
Situació a octubre 2025. La reforma ha trobat
resistències fortes (sector privat, algunes fraccions del Congrés,
controvèrsies sobre ponències alternatives). El Govern torna a
impulsar la iniciativa com a prioritat legislativa el 2025, però encara
no està completament aprovada amb el redactat executiu que proposa el Govern.
Hi ha debat sobre terminis, controls d’endeutament i gestió de deutes de les
EPS.
Altres avanços socials rellevants en polítiques públiques complementàries amb augment de subvencions per a grups vulnerables (ex.: increments puntuals a Colombia Mayor en períodes anteriors), iniciatives de cobertura educativa i programes laborals associats a l’agenda social del Govern. Però l’impacte complet depèn de recursos i coordinació territorial.
Principals reptes i riscos.
La Resistència política i
tècnica. La
reforma de salut topa amb interessos del sector privat, lobby d’EPS i
dificultats d’aprovació parlamentària. Això condiciona la viabilitat i ritme.
El Finançament. Ampliar transferències i garantir pagaments sostinguts exigeix recursos (ingressos, reassignacions pressupostàries i control de frau). El Govern ha anat explicant fonts i entitats responsables (p.ex. Prosperidad Social per al Pilar Solidari), i L’execució a nivell territorial, per la cobertura real per a poblacions Rurals, Indígenes i Afrodescendents dependrà de desplegament logístic i accés als serveis primaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada