Les Residències per a la Gent Gran. Anàlisi sobre la situació a Espanya, Catalunya i Comarques Gironines. (Primera part).

Desprès de les denuncies a la Comunitat de Madrid per les seves gestions en el CODIV-19 on hi vàrem morir segon dates facilitades 7.291 residents, i també fent-me reso a la denuncia i aportacions feta per mes de 200 signatures de familiars dels residents sobre la gestió de la Residència de la Creu de Palau a Girona, me posat a fer un resum analític sobre la situació de les Residències amb focus específic a Catalunya i especial atenció a les Comarques Gironines.

En aquesta aportació hi ha dades de places, tipus de gestió (pública, concertada, privada), composició de la propietat i ús de fons privats, així com una anàlisi crítica de la qualitat assistencial, les condicions laborals i la fiscalització del sector.

Residència Publica de la Gent Gran de la Creu de Palau a Girona

L’atenció residencial a la Gent Gran a l’Estat espanyol és un sector mixt —públic, concertat i privat— que sosté la major part de la cura institucionalitzada. En els últims anys hi ha hagut una primera reducció del nombre total de places a Espanya (395.065 places el 2024), mentre la demanda augmenta per l’envelliment de la població calen desenes de milers de places addicionals per cobrir ratios acceptables. Catalunya té una infraestructura important (63.213 places el 2024), però la xifra amaga una forta massivitat de la iniciativa mercantil (privada) sobre la pública. A les Comarques Gironines hi ha algunes desenes de centres i unes 5.691 places registrades, amb problemàtiques semblants a la resta del país,  pressió sobre places concertades, escassetat de personal i manca de transparència sobre propietat i fluxos de finançament en grans grups privats. 

Les places totals a Espanya (segons fonts públiques), i segons l’Associació de Directoras i Gerentes de Serveis Socials, al començament de 2024 hi havia 395.065 places en residències per a majors, una reducció interanual i la primera caiguda en una dècada. Aquesta xifra serveix per dimensionar la cobertura residencial estatal i la seva evolució recent amb uns centres registrats en el qual  el cens estatal de centres residenciales (IMSS/IMSERSO i informes sectorials) recullen xifres de milers de centres, anàlisi que indica uns 6.800 centres registrats després de depuracions, amb la majoria en iniciativa privada o concertada.

Distribució per tipus de gestió. Les places públiques directes son un percentatge inferior a la meitat del total. Les places concertades (privades o entitats socials però amb finançament públic), es una  proporció molt significativa i les places privades  de pagament íntegre per usuari, son un  segment amb major cost i accés per renda.

En el global, en les Residencies es detecta una certa "reducció" o estancament del total de places en algunes estadístiques oficials i aquest fenomen es combina amb un envelliment poblacional que pressiona per més serveis domiciliaris i també residencials especialitzats.

A Catalunya, les places totals en el 2024 eran de 63.213  en residències per a gent gran (de tots tipus), distribuïdes així: Iniciativa pública 10.519; Iniciativa social (entitats) 13.453; Iniciativa mercantil (privada) 39.241. Això vol dir que més del 60% de places a Catalunya són gestionades per empreses mercantils. Fonts oficials (Idescat / Departament Drets Socials). El Govern de la Generalitat informa d’augment de places públiques en plans recents (creació de places públiques 2023–2024), però la proporció pública segueix llunyana de la privada. El 73% de la població catalana viu a la província de Barcelona, però les comarques gironines tenen una proporció significativa de població gran. 

La major part de la xarxa privada funciona amb places concertades, es a dir, el finançament prové parcialment de la Generalitat o l’administració local, i el resident abona la quota prevista segons trams de renda.

I a les Comarques Gironines segons dades provincials i registres, hi ha al voltant de 5.691 places en residències i 78 centres de dia registrats (xifres 2024 segons la Diputació/Registre territorial). Aquestes dades indiquen una xarxa comarcal que dona servei però amb concentració en alguns municipis i desigual distribució entre comarques. 

La cobertura està concentrada en nuclis urbans centrals (Girona ciutat i municipis de major població). En algunes comarques amb envelliment marcat i menor densitat de població hi ha dèficits i llistes d’espera, especialment per a places públiques i places concertades amb preu assequible.

Dificultats en les residències per a la gent.

Hi ha un problema evident i escandalós, la crisi de les residències per a la Gent Gran. Sobretot totes aquelles que depenen d’algun tipus de conveni o consorci amb les administracions públiques i, especialment, amb la Generalitat. Les que són de gestió directa de la Generalitat, sense haver resolt els inconvenients d’un model que es revela poc humà en relació amb les persones, presenten relacions d’assistència per resident de tota mena (mèdic, assistencial, social) raonables. Però, és clar, aquests són centres numèricament minoritaris i que gaudeixen, com l’escola pública, del finançament directe de la Generalitat.

La situació és molt diferent en aquelles residències que tenen una gestió privada o social, cada vegada més assolides per empreses i que són finançades per mitjà d’un conveni amb la Generalitat. Aquí, com també passa a l’escola concertada, el que es paga per plaça res té a veure amb el cost real d’una residència pública gestionada per la Generalitat perquè és molt inferior i, per tant, hi ha un dèficit.

Fins ara, una part d’aquest sector no públic gaudia de la sort que hi havia congregacions religioses femenines, la vocació de les quals estava en l’assistència a la gent gran, i això permetia, amb molt pocs diners, donar un gran servei. És el cas ben conegut de les Germanetes dels Pobres, malgrat que hi ha moltes més congregacions que es dediquen a aquesta tasca.

La manca de vocacions i l’envelliment de les monges fa que progressivament aquestes hagin d’abandonar la tasca, com ha passat, per exemple, a la residència Nostra Senyora de Montserrat, de Palafrugell. Fundada per la congregació les Germanetes dels Ancians Desemparats. Fa més de cent anys, les religioses es van fer càrrec de la residència fins a finals d’octubre de 2023, any en què, per raó de la seva avançada edat, van haver de marxar de Palafrugell i van transmetre la gestió de la residència a Dama Gestión Empresarial, S.L. Al seu torn, aquesta empresa ha subcontractat el servei a Palgesa Socio Asistencial, S.L., i el resultat de tot aquest escalat és una pèrdua radical de la qualitat del servei, acomiadant persones i reduint plantilla.

Tots aquests problemes immediats necessiten una resposta urgent que el Departament de Drets Socials no dona, per molt que parli. El seu origen és llunyà i no ha estat rectificat. La causa original és la Llei de la Depend'encia que es va aprovar en l’època Zapatero, presentada com el quart pilar de l’estat del benestar, però tal com es podia preveure, el seu resultat ha estat molt deficient. Es podia preveure per dues raons.

La primera, es podia veure en la memòria econòmica que acompanyava la llei en el moment de la seva aprovació. Per començar, es demostrava que no se sabia exactament quantes persones dependents hi podia haver a Espanya perquè, en funció de la pàgina de la memòria, la xifra resultant era una o altra. Després, perquè les previsions sobre el cost dels serveis estaven absolutament subvalorades, especialment en relació amb comunitats de major nivell de renda, com Catalunya.

Residència Assistencial per a Gent Gran a Girona.