Avui faig una narració crítica i documentada sobre María Corina Machado, premi Nobel de la Pau 2025, i sobre el context familiar i social que la circumscriu ha aquesta veneçolana líder política i binomi del candidat a les passades eleccions nacional a Veneçuela amb Edmundo González, qui va ser el candidat opositor davant de Nicolas Maduro.

Per fer aquest escrit, he consultat fonts periodístiques i perfils públics per evitar difondre acusacions no verificades, i puc indicar clarament què està documentat i què són interpretacions i crítiques polítiques.

María Corina Machado.

El Premi del Nobel per la Pau concedit a María Corina Machado és el que sembla. El premi ha estat l'avançada per afavorir la intromissió imperialista dels Estats Units a la vida política de Veneçuela davant dels silencis, però confusos, d'una intervenció de la CIA contra el Govern de Nicolas Maduro.

El premi de María Corina Machado, del Premi Nobel de la Pau 2025, ha estat celebrada internacionalment per la seva lluita per la democràcia a Veneçuela, però també ha estat criticat i qüestionat per molts personatges públics i polítics  en ser objecte de sospites, especialment pel seu origen familiar, les connexions amb l’elit econòmica del país i per la seva tendència política ultraconservadora i propera al president dels Estats Units, Donald Trump.

Entre la resistència democràtica i l’herència oligàrquica.

Els orígens familiars i entorn social de María Corina Machado prové de  Caracas, d’una família de l’alta burgesia veneçolana. El seu pare, Henrique Machado Zuloaga, prové d’una nissaga vinculada a sectors industrials i financers del país. La família Zuloaga ha estat històricament associada a empreses metal·lúrgiques, manufactureres i de serveis, amb influència durant els governs democràtics d’ala conservadora i també en l’era prechavista. Les connexions de la Corina Machado abans d’entrar en política, va tenir una trajectòria estudiantins i de treball en centres vinculats a les classes dirigents polítiques.

Corina Machado, és una figura complexa, per uns, una heroïna de la resistència democràtica i per altres, una representant de l’elit tradicional que no ha trencat amb les estructures d’espoli històric. El seu Premi Nobel de la Pau reconeix la seva lluita contra l’autoritarisme, però no eximeix d’un debat profund sobre el paper de les elits en la crisi veneçolana..

Les crítiques sobre l’espoli i privilegis que la familia Machado que ha tingut en els darrers anys, prové de diversos analistes que han assenyalat que, tot i el seu discurs de renovació democràtica, Machado representa una part de l’oposició veneçolana que no qüestiona profundament el model econòmic extractivista que ha beneficiat les elits durant dècades. La seva família ha estat acusada informalment en cercles crítics d’haver-se beneficiat de contractes públics, concessions industrials i privilegis durant els governs conservadors anteriors a Hugo Chávez. No obstant això, no hi ha proves judicials concloents que vinculin directament Machado amb casos d’espoli o corrupció.

Al llarg dels anys, des del govern i certs columnistes s’ha acusat Machado i l’elit econòmica a què representa d’haver participat —directa o indirectament— en pràctiques d’apropiació de riquesa nacional, en altres paraules, s’acusa «l’oligarquia» d’espoli. 

Les contradiccions polítiques de Corina Machado tot i defensar la llibertat i la democràcia, el seu partit Vente Venezuela ha estat criticat per tenir una visió neoliberal que podria perpetuar desigualtats estructurals, i alguns sectors de l’esquerra veneçolana la veuen com una figura que canalitza el descontentament popular però que no representa un canvi profund en el model econòmic ni en la redistribució de la riquesa. 

Súmate,  la política d’oposició

El 2002, Machado cofundà Súmate, una ONG (organització civil) dedicada a la transparència electoral, i  finançada parcialment per entitats internacionals, en connexió amb sectors empresarials i conservadors oposats al chavisme.

Tot i ser presentada com una iniciativa ciutadana, va rebre finançament de l’USAID, cosa que va generar acusacions de ingerència estrangera, i siguem una de les veus més crítiques contra Hugo Chávez, defensant la democràcia liberal i el mercat lliure. El seu partit, Vente Venezuela, representa una oposició dura, amb un discurs frontal contra el chavisme però també contra sectors moderats de l’oposició. 

Machado defensa la llibertat, la propietat privada i el lliure mercat, però ha estat criticada per no abordar les desigualtats estructurals ni proposar un model econòmic inclusiu, i el seu discurs sovint ignora les causes profundes de la pobresa i la marginalització, centrant-se en la lluita contra el règim chavista.

Diversos sectors de l’esquerra veneçolana i analistes crítics han assenyalat que Machado, tot i el seu discurs renovador, representa una continuïtat de l’elit que ha dominat Veneçuela des de l’era petrolera. No hi ha proves judicials que impliquin directament Machado en corrupció, però el seu entorn familiar ha estat vinculat a pràctiques de concentració de riquesa i influència política.

María Corina Machado és una figura polaritzadora i per uns, una líder valenta que planta cara a l’autoritarisme i per altres, una representant de l’elit tradicional que no ha trencat amb les estructures d’espoli històric. La seva trajectòria posa en evidència les tensions entre la lluita per la democràcia i la persistència de privilegis de classe.

 A la Machado se la acusa de complicitat amb agents externs i principalment dels Estats Units. Altres crítiques —sobretot a l’esquerra regional i en mitjans crítics— sostenen que la seva política s’ha alineat massa amb actors internacionals i amb opcions d’intervenció externa, cosa que pot explicar rumors i teories sobre favors a interessos forans. Aquestes crítiques han estat subratllades en editorials i articles d’opinió que qüestionen l’enfocament “promercat” i pro-aliances amb figures com Donald Trump, però cal diferenciar opinió (que existeix i és abundant) d’evidència judicial.