Claudia Sheinbaum, presidenta de Mèxic des de l’octubre de 2024, ha heretat una relació complexa amb els Estats Units marcada per les pressions comercials, el narcotràfic i la crisi migratòria. L’arribada de Donald Trump novament a la Casa Blanca ha reactivat els conflictes amb el seu veí del sud, especialment en tres fronts, els aranzels sobre productes mexicans, la lluita contra les drogues i el control de la frontera.
Des de la seva presa de possessió, Sheinbaum ha
defensat una política de sobirania nacional i cooperació equilibrada amb
Washington, rebutjant el to amenaçador i les mesures unilaterals de Trump.
Aquesta postura ha estat ben rebuda a Llatinoamèrica, però ha provocat tensions
comercials i diplomàtiques amb el govern nord-americà.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat aquest dimarts que hi haurà una pròrroga als aranzels que Washington per a Mèxic a aplicar una tarifa del 30% a les exportacions mexicanes fora del Tractat entre Mèxic, Estats Units i Canadà (TMEC). Aquell augment va ser ajornat fins avui 1 de novembre, però tot i això, ni la presidenta mexicana ni Trump han donat a conèixer aquests dies els detalls exactes sobre quantes setmanes més quedarà suspès l'augment aranzelari ni a quins productes exactament s'aplicarien les noves tarifes.
Trump ha reactivat la seva política d’aranzels com a
eina de pressió. A finals de 2024 va anunciar l’aplicació d’impostos a determinades importacions
mexicanes, vinculant-ho amb la “manca de control del narcotràfic i la immigració”. Aquesta mesura, altament criticada
per economistes i empreses, amenaçava milions de llocs de treball a les dues bandes de la
frontera, però Sheinbaum va respondre que els aranzels no resolen ni la migració ni el consum de drogues, i que Mèxic no acceptarà xantatges comercials. En converses
bilaterals de març de 2025, es va aconseguir una pausa mentre es negociava un
acord. Mèxic, per la seva banda, va desplegar 10.000 efectius de la Guàrdia
Nacional per controlar el tràfic de substàncies i les rutes migratòries.
Tot i això, Sheinbaum ha advertit que si els EUA
mantenen una política proteccionista, Mèxic respondrà amb mesures equivalents,
buscant també diversificar el seu comerç cap a altres mercats internacionals,
especialment la Xina i l’Amèrica del Sud.
El narcotràfic i la sobirania
mexicana
El debat sobre les drogues ha esdevingut un dels punts
més sensibles entre Mèxic i els Estats Units. Washington acusa Mèxic
de no fer prou per frenar el tràfic de fentanil, mentre Sheinbaum sosté
que el problema principal és el consum massiu d’opioides als EUA i el
flux d’armes nord-americanes cap al sud.
Sheinbaum ha rebutjat fermament la proposta de Trump d’enviar tropes
nord-americanes a territori mexicà per combatre els càrtels, declarant que “la
sobirania no es negocia”. Aquesta afirmació ha estat celebrada dins Mèxic
com un acte de dignitat nacional i ha reforçat la seva imatge progressista.
Les polítiques de Sheinbaum en seguretat es basen en la cooperació
policial, però també en el desenvolupament social i la reducció de la pobresa,
abordant el narcotràfic com un fenomen estructural i no només criminal.
El fenomen migratori i el control de fronteres
continua sent el principal punt de tensió. Milers de persones travessen Mèxic
cap als Estats Units fugint de la pobresa o la violència, i Trump ha exigit que
Mèxic actuï com a “mur de contenció”, amenaçant amb nous aranzels si no redueix
els fluxos migratoris.
Sheinbaum ha defensat que Mèxic no tancarà les seves fronteres, sinó que
promourà vies regulars, segures i humanes per a la migració. Ha insistit que la
responsabilitat és compartida i que el problema no es pot resoldre només amb
murs ni deportacions massives. En aquest sentit, ha rebut el suport de governs
progressistes Amèrica Llatina, que veuen en ella una continuadora del multilateralisme
d’Andrés Manuel López Obrador.
Reaccions internacionals i
posicionament polític
Les relacions Sheinbaum-Trump simbolitzen la tensió entre dues visions del món per una banda la d’una de cooperació sobirana i una altra de domini econòmic i polític. Els mitjans europeus han subratllat que Mèxic manté una posició digna però fràgil davant la dependència comercial dels EUA, però des de l’esquerra mexicana i llatinoamericana, Sheinbaum és percebuda com una dirigent capaç de plantar cara als abusos de Washington sense trencar la cooperació regional. Mentrestant, Trump utilitza el discurs antimexicà com a arma electoral interna, apel·lant al nacionalisme econòmic i al control de fronteres.
La relació entre Sheinbaum i Trump exemplifica la complexitat de la dependència
econòmica i política entre Mèxic i els Estats Units. Tot i la pressió,
Sheinbaum ha defensat amb fermesa la sobirania i el dret del seu país a decidir
les seves pròpies polítiques. Els aranzels, la lluita contra el narcotràfic i
la gestió migratòria continuaran sent camps de disputa. Però Mèxic, sota la
seva direcció, sembla voler projectar una imatge de país independent i
solidari, capaç de dialogar sense sotmetre’s, i amb aquest nou equilibri, tot i
fràgil, pot marcar una nova etapa per a l’Amèrica Llatina, més unida davant la
ingerència i la coerció econòmica dels Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada