Després d’un període marcat per la polarització i la des estructuració institucional del Brasil sota el mandat de Jair Bolsonaro, el retorn de Luiz Inácio Lula da Silva ha representar un canvi substancial en la direcció política, social i ambiental del país.
Bolsonaro, qualificat per molts sectors socials com un líder autoritari i reaccionari, va afavorir els interessos de l’agroindústria, la mineria i les grans corporacions extractives, a costa dels drets dels pobles indígenes i de la protecció de l’Amazònia.
Amb Lula, el govern federal va recuperar una orientació basada en la justícia social, la sostenibilitat i la defensa dels béns comuns. La seva victòria electoral fou interpretada com una resposta popular davant les polítiques negacionistes i destructives de Bolsonaro, que havien situat el Brasil en el centre de les denúncies internacionals per destrucció ambiental i genocidi indígena. El govern de Lula ha impulsat una sèrie de mesures per revertir la devastació ambiental acumulada durant el període bolsonarista. Entre les primeres accions hi ha la reactivació del Fons Amazònia —suspès sota Bolsonaro—, destinat al finançament de projectes de conservació, vigilància i desenvolupament sostenible.
En una al·locució el 10 d’abril de 2024, Lula va afirmar: «Cuidar l’Amazònia és cuidar la vida». Aquesta frase resumeix la seva visió d’un Brasil que lideri la defensa del medi ambient sense renunciar al progrés social. El govern ha impulsat acords amb municipis per combatre la tala i els incendis forestals, concentrant-se en zones responsables del 78% de la desforestació registrada el 2022 i avui s’han restituït organismes desmantellats, com l’Institut Brasiler de Medi Ambient (IBAMA), i s’ha reforçat la vigilància aèria i fluvial sobre zones protegides. El resultat inicial és una reducció notable de la desforestació: segons dades de 2024, la pèrdua de bosc tropical s’ha reduït en més d’un 40% respecte als nivells màxims assolits durant Bolsonaro.
Els drets dels pobles indígenes, la tala i mineria
il·legal, son uns dels gestos més significatius de Lula da Silva, ha estat amb la
creació del Ministeri dels Pobles Indígenes, encapçalat per líders originaris,
així com la demarcació de noves terres protegides. Aquestes zones, que sumen
més de 1.200 km², representen un pas històric cap al reconeixement dels drets
territorials i culturals dels pobles amazònics.
El contrast amb el govern de Bolsonaro és absolut. El seu mandat va negar qualsevol nova demarcació i va permetre la penetració de miners i taladors il·legals dins de territoris sagrats. Les conseqüències van ser dramàtiques, especialment al territori “yanomami”, on s’han documentat desenes de morts infantils i crisis humanitàries greus per contaminació i malalties. Lula da Silva ha autoritzat operacions per expulsar miners il·legals, tancar pistes d’aterratge clandestines i sancionar empreses implicades en la compra d’or o fusta il·legal. Tot i aquests esforços, la pressió sobre l’Amazònia continua alta a causa dels interessos econòmics del sector agroexportador i miner, fortament arrelats a l’estructura política brasilera.
Des d’una òptica d’esquerres, el gir de Lula da Silva representa una recuperació de l’Estat com a garant del bé comú i dels drets
ambientals i socials. La seva política exterior reforça aquesta línia, amb una
defensa explícita de la sobirania dels pobles i la denúncia del genocidi
indígena en fòrums internacionals com Nacions Unides.
Tanmateix, el model econòmic brasiler continua
fortament lligat a l’exportació de matèries primeres i a l’expansió agrícola.
Aquest fet posa en risc la coherència ecològica del projecte. La veritable
transformació exigirà una reforma estructural que situï la sostenibilitat,
l’autonomia dels pobles indígenes i la redistribució de la riquesa al centre
del desenvolupament.
En conclusió, Lula da Silva ha restablert l’esperança d’un Brasil verd i just, però el camí encara és llarg. La defensa de l’Amazònia i dels seus pobles no pot dependre només de voluntats polítiques i necessita institucions fortes, participació comunitària i una ruptura definitiva amb les lògiques extractivistes que han marcat la història del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada