La qualitat assistencial a les residències de Gent Gran és un dels aspectes més crítics i debatuts del sistema sociosanitari a Catalunya i Espanya.
A continuació presento una anàlisi detallat i crític basat en informes oficials, estudis acadèmics i propostes de millora.
La Situació general sobre les Residències de
Gent Gran a Espanya que hi ha 6.831 residències i de les
quals 76% són geriàtriques, un 75% de les residències són privades,
mentre que només el 25% són de titularitat pública, i si es
considera la gestió, només 14% són completament públiques.
A tot l’Estat, hi ha 395.065 places
per a persones grans, però es calcula que en caldrien 125.000 més per
cobrir la demanda actual, acumulant un dèficit del 25%.
Les crítiques mes freqüents a la gestió de les Residencies, son la falta de planificació ja que no disposa d’un cens actualitzat, llistes d’espera llargues amb més de 71.000 persones amb gran dependència que esperen plaça, i que l’Impacte de la COVID-19 va evidenciar greus deficiències en la gestió, transparència i qualitat assistencial.
Les Residències a Catalunya comptant amb 63.213 places (2024), distribuïdes
en Iniciativa pública 10.519, Iniciativa social (sense
ànim de lucre) 13.453 i privades (iniciativa mercantil)
39.241 places. El 73% de
la població catalana viu a la província de Barcelona, però les comarques
gironines tenen una proporció significativa de població gran.
Catalunya té un dèficit de 8.038 places
per arribar a la ràtio recomanada de 5 places per cada 100 persones
majors de 65 anys, i les principals crítiques son, la reducció de
places públiques de 66.205 el 2013 a 64.367 actualment, i
la concertació de centres privats ja que moltes residències públiques són
gestionades per empreses privades i les desigualtats territorials, ja que les comarques
menys poblades tenen menys accés a serveis residencials.
A les Comarques Gironines la capacitat i distribució es la seguent. Total de places 5.643 de
les quals son d’Iniciativa pública 1.558, d’Iniciativa social 1.333
i de iniciativa privada 2.752
desglosades amb la participació comarcal de el Gironès 1.438 places, Baix
Empordà 976 places, Garrotxa 640 places i Alt Empordà: 787
places.
En
el 2023 es van anunciar 264 noves places públiques a la regió de Girona
com a part d’un pla per reduir les llistes d’espera. (Aquesta dada no la he
pogut comprovar les que ja s'han executat avui dia).
Els Capitals i els Fons d’inversió en
les Residencies.
La presència dels fons d’inversió estatals i dels fons d’inversió internacionals ja controlen 25% de les places de residencies a Catalunya. Els grups com DomusVi, Clece, Vitalia Home, Colisée, Orpea (Emeis), Sanitas, Ballesol i Amavir ja gestionen més de 96.800 places a tot l’Estat. La rendibilitat del sector i els contractes de llarga durada han atret inversors que busquen diversificar els seus negocis.
La crítica estructural que
fem i fam alguns actors en l’estudi de la situació actual en les Residencies
per la Gent Gran, es la de la privatització creixent, en el sector
residencial que ha esdevingut un negoci lucratiu, amb una concentració
empresarial que pot comprometre la qualitat assistencial i amb una dependència
del finançament públic on moltes residències privades operen o tenen que operar
amb fons públics a través de concerts o prestacions vinculades.
Les avaluacions en la qualitat
de l’Atenció i Serveis, també requereix una especial atenció i els informes
de la Unió i la proposen un model
d’atenció integrada social i sanitària, però alerten de mancances en la
coordinació entre serveis, la manca de formació del personal i la
generalització dels diferents protocols d’atenció pal·liativa i cronicitat.
Els actuals reptes son, l’alta complexitat
clínica on els residents tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques
i un 97% amb alt grau de dependència, i la mortalitat elevada ja
que un 20% dels residents moren
anualment, i el 50% requereixen atenció pal·liativa.
En definitiva les conclusions generals son de crítiques per la Insuficiència estructural on el sistema no cobreix la demanda actual ni futura amb una privatització accelerada, i massa pes dels fons d’inversió que comprometen la qualitat i l’accessibilitat, i també la desigualtat territorial on les Comarques Gironines tenen menys places públiques per habitant que altres zones.
Les dimensions clau de la qualitat
assistencial i segons la Fundació Avedis Donabedian i l’Institut
Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), la qualitat assistencial es
mesura en cinc dimensions bàsiques con l’Atenció a la persona amb el respecte
a la dignitat, intimitat i autonomia amb un Pla d’atenció
individualitzat (PAI) i d’un seguiment mèdic i emocional.
També cal ressaltar les relacions i drets del resident
amb la participació en decisions amb un accés a informació clara i una clara protecció
contra maltractaments amb condicions de l’habitació, neteja, alimentació i espais
comuns segurs i agradables.
L’organització a de ser clara amb una coordinació
entre professionals, amb protocols d’actuació i registres i amb una supervisió
i formació continuada amb una gestió del personal on els ràtios siguin
els adequades pels d’auxiliars,
infermers i metges i amb una estabilitat laboral i reconeixement
professional.
Els problemes detectats i que caldria posar en
evidencia son que els ràtios son insuficients. A Catalunya, la normativa
estableix mínims molt baixos i que són el de 1 auxiliar per cada 35 residents a la nit,
que només augmenta lleugerament en centres més grans. Aquesta situació genera estrès
laboral, rotació elevada i atenció superficial.
La fragmentació de l’atenció
i la separació entre serveis socials i sanitaris dificulta una atenció integral
i caldria posar en evidencia el Pla d’Atenció Integrada Social i Sanitària
(2023) proposa coordinar els Equips d’Atenció Primària (EAP)
amb les residències, però encara no s’ha desplegat completament.
Les condicions laborals
son precàries i especialment en residències privades, el personal
sovint pateix pressió empresarial, sous baixos i falta de
reconeixement, i amb una desigualtat territorial on les Comarques
Gironines tenen menys presència de professionals especialitzats per
habitant que Barcelona o Tarragona.
Recomanacions per millorar el
servei de les Residencies
Augmentar les ràtios de personal, especialment en els auxiliars de geriatria i infermeria. Implantar
el model d’atenció centrada en la persona, amb plans individualitzats i
participació activa del resident.
Formació continuada, en geriatria, demències,
cures pal·liatives i comunicació, i Protocols clars i registres sistemàtics,
per garantir traçabilitat i qualitat en l’atenció.
Auditories externes anuals, amb la participació de familiars i entitats independents i una Millora de l’alimentació i entorn, amb la adaptació a dificultats de masticació, nutrició equilibrada i espais segurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada