Avenços de les polítiques de
Benestar Social a Mèxic amb la presidenta Claudia Sheinbaum, i el
seu context polític i marc de polítiques socials
Claudia Sheinbaum Pardo va prendre possessió com a Presidenta de Mèxic el 1 de desembre de 2024 amb un escenari polític de continuïtat de la “Cuarta Transformación” encapçalada per Andrés Manuel López Obrador, però amb promeses de novetats i profunditzacio en drets socials.
Durant l’etapa inicial del govern de Claudia Sheinbaum (2024–2025) s’ha produït una continuïtat i ampliació de l’arquitectura de programes socials heretada de l’etapa anterior, més algunes iniciatives pròpies, reforç de pensions (garantia de pagaments més elevats per a jubilats), llançament de pensions específiques per a dones, consolidació d’inversions en salut pública (ampliació d’hospitals i IMSS-Bienestar), mesures de suport a l’habitatge i reformes laborals que inclouen drets per a treballadors de plataformes digitals. Diverses propostes legislatives i paquets de reforma social —inclòs el “Plan México”— marquen l’agenda d’inversió i polítiques contra la pobresa i la desigualtat.
La reforma de pensions aprovada
(abril–maig 2024/2025) busca garantir una prestació més alta i més propera al
salari final per als pensionats regulats per l’IMSS/ISSSTE i l’objectiu
es arribar a cobrir fins al 100% de l’últim salari dins d’uns límits.
Aquesta reforma, aprovada pel Congrés durant la transició, ha estat
presentada i desenvolupada com a part de la política de seguretat social que el
nou govern adopta i amplia, i les Pensions específiques per a dones,
iniciatives com la Pensión Mujeres Bienestar (o programes similars) per
a dones d’entre 60 i 64 anys han estat anunciades i s’han començat a
desplegar, amb registres i pagaments pilot previstos el 2024–2025.
Aquest tipus de pensions busquen reduir la bretxa de gènere en pobresa en edats
avançades.
La Salut pública s’amplia la
infraestructura i IMSS-Bienestar. L’administració ha prioritzat inversió
en salut pública obertura i rehabilitació d’hospitals sota IMSS, ISSSTE
i el programa IMSS-Bienestar, i programes com “Laboratori a la teva
clínica” per millorar capacitats diagnòstiques locals. El pressupost
2025 s’ha presentat amb augments destinats a salut i educació, i el manteniment
i ampliació de programes socials prèviament establerts
El govern manté programes socials creats durant
l’etapa anterior (llocs de formació per a joves, programes d’ocupació i de
suport rural/mediambiental) i ha afegit diversos suplements i nous
programes orientats a reduir la pobresa i l’exclusió. Informes d’avaluació
inicial indiquen una major cobertura d’alguns rams vulnerables.
I un altre tema de real importància
es la Reforma laboral per a treballadors de plataformes digitals, una
reforma important que recent reconeix els drets laborals i de seguretat social
per a repartidors i conductors de plataformes (Uber, Rappi, Didi),
al dret a assistència mèdica, cotització a pensions, vacances i
assegurances —amb un període pilot i fases d’implementació que arriben fins
al 2026 per a la seva aplicació completa —. És una peça rellevant
perquè amplia la protecció social a treballs atípics i precaris.
Sheinbaum ha presentat un paquet de
propostes legislatives deintre de marc legislatiu com el “Plan México” (amb
objectius de desenvolupament i inversió) orientat a combinar creixement
econòmic amb reducció de la pobresa i política industrial i això condiciona
l’assignació pressupostària a programes socials i a projectes d’infraestructura
amb impacte en ocupació. Moltes d’aquestes iniciatives requereixen l’aprovació
parlamentària i temps d’implementació.
Els principals Impactes
observats son, l’ampliació i cobertura de pensions i millors prestacions
per a diversos col·lectius de pensionistes (encara que l’impacte final
dependrà de l’operativitat i de la suficiència pressupostària), la millora
de les Infraestructuras Sanitàries amb inauguracions i plans per més
hospitals i laboratoris a nivell estatal, i també dels nous Drets Laborals
per a treballadors de plataforma gran potencial per a reduir vulnerabilitat
laboral, però la implementació ha generat debat sobre límits d’ingressos i
càrregues per als operadors i sensibilitat del preu al consumidor.
La Sostenibilitat pressupostària depenen de les moltes
promeses d’un pressupost ampli i d’una execució eficient i cal vigilar
l’assignació real i el control del dèficit. La Desigualtat Territorial i
l’impacte del desplegament estatal/municipal. La Implementació Administrativa
i els processos d’inscripció, modulació de pagaments i capacitat institucional (IMSS/ISSSTE/Secretaries)
són factor clau i font habitual de retards.
La interacció del Sector Privat en algunes
mesures (habitatge, energia, indústria) impliquen compromisos amb
inversió privada que poden condicionar el disseny social de polítiques.
El govern de Claudia Sheinbaum ha continuat i
ampliat el gruix de polítiques de benestar social amb èmfasi en pensions més
generoses, programes de suport a dones grans, inversió en salut pública i la
intenció d’incloure treballadors atípics dins de la protecció social tot dins
d’un marc nacional (“Plan México”) que combina inversió, ocupació i
política social. Hi ha avanços importants ja implementats i altres en procés
legislatiu; la clau serà la implementació efectiva i la sostenibilitat
financera a mitjà termini.
Tanmateix, els reptes no són menors, pero fer realitat la promesa de cobertura universal i drets plens, garantir finançament suficient, i reduir desigualtats territorials i assegurar que les reformes no es quedin en l’anunci ni en la lletra sinó que arribin de manera tangible a la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada