La democràcia espanyola ha crescut amb una paradoxa incrustada en el seu nucli i mentre el poder legislatiu i l’executiu han estat sotmesos a escrutini, debat i alternança, el poder judicial ha mantingut una continuïtat orgànica que el converteix en un actor polític silenciós però determinant. La ciutadania ho percep, ho intueix, ho pateix i és en aquesta percepció, que la sensació que la justícia no és neutral, que no és equànime, i que no és de tots on neix la fractura de confiança que recorre el país com una esquerda profunda.
La justícia espanyola és vista com un contrapoder democràtic, com
un poder conservador, i hereu d’una tradició autoritària que mai va
ser del tot desmantellada i aquesta idea, que durant anys va ser patrimoni de
minories crítiques, s’ha anat estenent fins a convertir-se en un sentiment
social transversal.
Qui controla, els qui han
de controlar el compliment de les lleis?
La pregunta no és menor i en una democràcia, la justícia hauria de representar l’últim refugi davant dels
abusos del poder polític, econòmic o institucional i quan un ciutadà és víctima
d’una injustícia, hauria de poder acudir als tribunals amb la confiança que
serà escoltat i que la decisió dependrà dels fets, de les proves i de la llei,
i no de les seves idees, del seu origen social o de la seva proximitat a un
determinat poder.
Però aquesta confiança no es construeix només proclamant la independència judicial. S’ha de demostrar cada dia i es precisament aquí on apareix un dels grans problemes de la democràcia espanyola. La percepció d’una justícia excessivament polititzada, especialment en els seus òrgans superiors, una percepció alimentada pels conflictes en la renovació del Consell General del Poder Judicial, pels nomenaments dels alts càrrecs judicials, per determinades resolucions especialment controvertides i per la utilització partidista de la justícia en la batalla política i això no significa que tots els jutges siguin conservadors, ni que totes les sentències siguin polítiques, perque no es injust i jurídicament insostenible afirmar-ho. Hi ha milers de jutges i magistrats que exerceixen la seva funció amb professionalitat i independència.
La Constitució espanyola
estableix la separació de poders i garanteix la independència dels jutges i
magistrats i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de
govern del Poder Judicial. La seva existència respon precisament a la
necessitat que el govern dels jutges no depengui directament del Govern de
torn. La Llei Orgànica del Poder Judicial atribueix al Consell
General del Poder Judicial funcions essencials en matèria de nomenaments,
ascensos, inspecció i règim disciplinari dels jutges i magistrats, i per tant,
el Consell General del Poder Judicial no és un organisme administratiu
més i és una peça fonamental de l'Estat democràtic i precisament per això la
seva composició és tan important.
Durant anys, la renovació del
Consell General del Poder Judicial ha estat un dels grans conflictes
institucionals de l'Estat pero el problema va arribar a un extrem
especialment greu quan el mandat del CGPJ va expirar i els partits
polítics no van ser capaços d'acordar-ne la renovació i el resultat va ser
extraordinari i un òrgan constitucional va continuar funcionant durant anys
amb el mandat dels seus membres caducat i la situació va provocar una
profunda discussió sobre la legitimitat institucional del Consell General
del Poder Judicial i sobre la conveniència de limitar les seves facultats
mentre es trobava en funcions.
La reforma legal de 2021 va
restringir determinades competències del Consell General del Poder Judicial
en funcions, especialment els nomenaments discrecionals de la cúpula judicial. El
Tribunal Constitucional va considerar constitucional aquesta limitació i posteriorment,
el legislador va haver de modificar de nou la normativa per permetre al CGPJ
en funcions designar els dos magistrats del Tribunal Constitucional que
li corresponien i tot aquest procés ha deixat una ferida institucional, perquè
quan els ciutadans veuen que els partits polítics són incapaços durant anys de
renovar l'òrgan de govern dels jutges, inevitablement apareix una pregunta:
Si els polítics es barallen tant per controlar la composició del Consell General del Poder Judicial, és perquè el poder judicial és realment dependent dels partits, pero el sistema democràtic hauria de tenir prou transparència i legislar per tenir total dependència de la política i de les elits conservadores que encara queden amb escletxes del franquisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada