Avui vull presentar-vos (en edició restringida i en capítols) un resum del lliure que publicare en el 2027 sobre la política espanyola. Un llibre que estic escrivint, pero que si vull compartirlo ara amb els meus lectors, i te com a títol:
ELS GUARDIANS DEL VELL ORDRE.
En el llibre m'endinso en la política espanyola des de
la transició fins als nostres dies, amb anàlisis propis sobre assumptes que a
tots no ens poden impressionar, vista la situació actual i en el moment en què
vivim en política. Espero que sigui del vostre interès.
La renúncia a la
ruptura no va ser un accident, sinó que va ser una estratègia de les forces que
havien sostingut la dictadura , estructuras econòmiques, judicials, policials i
mediàtiques les quals varen imposar un marc de canvi limitat, controlat, i
dissenyat per evitar qualsevol redistribució del poder real. La democràcia
espanyola va neixa, així, amb un pecat original, peo molt greu. La impunitat
com a fonament.
Aquest és el punt
de partida imprescindible per entendre per què, dècades després, Espanya
continua reaccionant amb hostilitat davant qualsevol projecte emancipador.
Quan el franquisme va entrar en la seva fase terminal (1973–1975), el règim intenta controlar la transició
amb una reforma “des de dins” i per això, el 1974 s’autoritza la creació d’Associacions
Polítiques dins del Moviment Nacional, com l’únic marc legal permès.
Aquestes associacions no eren partits democràtics, sinó fraccions del
franquisme.
Tecnòcrates vinculats a
l’Opus Dei, falangistes ortodoxos, monàrquics juancarlistes, immobilistes del búnker,
i procuradors de les Corts franquistes que volien conservar poder en la nova
etapa.
Els procuradors (designats per Franco, mai elegits) van ser els principals promotors d’aquestes
associacions. Molts d’ells acabarien fundant Alianza Popular, el partit
que va representar la continuïtat política del franquisme sociològic.
La Transició espanyola pactada és sovint presentada com un èxit modèlic i anatomia d’un acord que va
salvar el vell ordre. Documents, testimonis i decisions polítiques mostren
una realitat més complexa el que va ser una transició pactada amb els hereus
del franquisme que van conservar poder en la judicatura, l’exèrcit, la
policia, els mitjans de comunicació, les estructures econòmiques.
Segons arxius desclassificats, entre 1975 i 1977 es van celebrar reunions entre dirigents del
Movimiento, representants de la monarquia, alts càrrecs de l’exèrcit, i líders
de l’oposició moderada per “La estabilidad del Estado exige la continuidad
de las estructuras fundamentales.” (Manifest en un document del 1976),
i amb aquest principi es va guiar tota la Transició.
La llei d’Amnistia va alliberar presos polítics, però també va blindar els crims del franquisme, i això va impedir de jutjar torturadors, revisar judicis polítics, depurar jutges i policies, investigar desaparicions. La Transició tambe va instaurar una cultura política basada en la por, amb la por a la ruptura, por a la memòria, por a la justícia, aquesta por va ser útil per a les elits, perquè convertia qualsevol demanda de democratització real en una amenaça.
Això explica per què les víctimes del franquisme continuen sense reparació, les institucions reaccionen amb agressivitat davant moviments emancipadors, la dreta pot reivindicar elements del passat autoritari sense conseqüències, i la memòria democràtica avança amb una lentitud desesperant, perquè la por és el mecanisme que garanteix la continuïtat del vell ordre sota aparença democràtica.
Les continuïtats
franquistes en la política, la judicatura i l’extrema dreta espanyola”
Quan Franco va morir el 20 de novembre de 1975, Espanya va iniciar una
Transició que, segons la
narrativa oficial, havia de portar el país cap a la democràcia, però sota
aquesta superfície, segons múltiples investigacions, hi havia una realitat més
complexa. Les estructures del franquisme no van desaparèixer, sinó que es
van reciclar.
Per poder documentarme per aquest llibre he contactad, amb testimonis
directes de persones que van viure la Transició des de dins. He
visitat bibliotecas y arxius per visibilitzar documents originals del
Movimiento. He llegit biografies dels procuradors que van fundar Alianza
Popular i he pogut indagar en casos judicials concrets que mostren
continuïtat ideològica, i la influència de VOX en la judicatura.
Un dels testimonis directes i veu des de dins del règim i de la Transició. “La
mayoría de nosotros sabíamos que el Régimen se acababa, pero también sabíamos
que nadie nos iba a echar. Teníamos contactos, teníamos poder, y la nueva
democracia necesitaba estabilidad. Eso nos salvó.”
Aquest testimoni confirma el que molts historiadors han documentat i que els
procuradors franquistes van negociar la seva supervivència política.
Testimoni d’un magistrat retirat. “En los ochenta, muchos jueces que
ascendían venían de familias del Régimen. No era ideología, era cultura
institucional. La unidad de España era un dogma.”
Aquest magistrat descriu la continuïtat cultural que encara avui es
percep en el Tribunal Suprem.
Testimoni d’un militant de Fuerza Nueva. “La
democracia fue una traición. Nosotros defendíamos la España de siempre. Muchos
compañeros acabaron en partidos nuevos, otros en asociaciones católicas, otros
en la judicatura.”
Aquest testimoni és clau i mostra com antics militants ultres van
infiltrar-se en estructures institucionals.
Documents e Informes interns del Movimiento Nacional. Aquí un fragment citat per historiadors. “La
continuidad del espíritu del Régimen debe garantizarse en la nueva etapa.”
Aquest document és fonamental i mostra que el franquisme va planificar la
seva pròpia supervivència.
Circular 12/1974 sobre Associacions Polítiques. “Las asociaciones
deberán mantener los principios fundamentales del Movimiento.”, és a dir que els partits polítics del final del
franquisme havien de ser franquistes.
I per finalitzar en
informes i testimonis, l’Informe del Ministeri de Justícia de 1977. “La
depuración de la judicatura no se considera necesaria para la estabilidad del
proceso político.” I en aquest
document explica per què la judicatura franquista va continuar intacta.
Amb aquest primer capítol, he volgut donar una explicació resumida del que avui i a actualment d'escletxes del franquisme a la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada