Hi ha decisions que, sense modificar oficialment la política d'un país, envien un missatge polític de gran transcendència, i això és precisament el que ha succeït amb el recent informe del Comitè d'Apropiacions de la Cambra de Representants dels Estats Units, que introdueix un llenguatge inèdit sobre Ceuta i Melilla i reforça, almenys políticament, la posició del Regne del Marroc. Segons fonts del Comitè de Relacions Exteriors, aquests fons inclouen suport directe a unitats de l’exèrcit marroquí que, en els darrers dies, haurien facilitat l’entrada massiva de ciutadans marroquins a Ceuta.
Es tracta d'un text que no té efectes jurídics
directes ni altera, per si mateix, la posició oficial dels Estats Units. Però
la política internacional també es construeix amb símbols, gestos i missatges.
I aquest missatge difícilment passarà desapercebut ni a Rabat ni a Madrid.
Des d'una perspectiva crítica, aquest moviment
planteja interrogants profunds. Quin paper han de jugar les grans potències en
disputes territorials que afecten tercers estats? És coherent apel·lar al dret
internacional en alguns conflictes i, al mateix temps, adoptar formulacions que
poden ser interpretades com un suport a les reivindicacions d'una de les parts
en altres?
La credibilitat de qualsevol ordre internacional depèn
de la coherència i quan els criteris canvien segons els interessos estratègics,
la confiança en les institucions internacionals es debilita. Els Estats Units
mantenen una estreta relació amb el Marroc per motius geopolítics, militars i
econòmics. És una realitat, però aquesta aliança no hauria de traduir-se en
gestos que incrementin la tensió sobre una qüestió tan sensible com la
sobirania de Ceuta i Melilla.
També és imprescindible actuar amb rigor informatiu. Els episodis recents de pressió migratòria sobre Ceuta han generat inquietud i debat polític, ara bé, a dia d'avui no hi ha proves públiques que permetin afirmar que els fons previstos en aquest informe hagin estat destinats a facilitar aquestes entrades. La crítica política només és sòlida quan es fonamenta en fets contrastats i precisament per això, cal reclamar transparència sobre la destinació de qualsevol ajuda militar, exigir el respecte als drets humans en les polítiques migratòries i defensar que les diferències territorials només poden abordar-se mitjançant el diàleg, la diplomàcia i el dret internacional.
Europa tampoc no pot mirar cap a una altra banda, si
Ceuta i Melilla formen part de la frontera exterior de la Unió Europea,
qualsevol posicionament d'una potència aliada que afecti aquestes ciutats
mereix una resposta política clara. El silenci, en diplomàcia, també comunica.
Des de l'esquerra, la resposta no pot ser alimentar el nacionalisme ni la confrontació entre pobles. El repte és defensar una política internacional basada en la Pau la Cooperació, la Igualtat entre estats i el Respecte al dret internacional, rebutjant tant les imposicions de les grans potències com qualsevol deriva militarista.
El futur de la Mediterrània no es
construirà amb més pressió geopolítica ni amb disputes alimentades des de
l'exterior. Es construirà amb cooperació, respecte mutu i voluntat de trobar
solucions compartides. Quan les grans potències anteposen els seus interessos
estratègics als principis que diuen defensar, la primera víctima és sempre la
credibilitat del dret internacional. I aquesta és una pèrdua que acaba afectant
tots els pobles, sense excepció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada