La Falange Española, de partit únic a la marginalitat.

La Falange Española de las JONS, el partit únic del règim franquista, va arribar a la Transició dividida i exhausta, però la seva simbologia, el seu estil i la seva retòrica van continuar circulant en cercles reduïts però persistents, i avui, els seus hereus de Falange Española de las JONS, mantenen actes, commemoracions del 20-N i presència en xarxes socials. Són petits, però són la memòria viva del franquisme militant.

La ultradreta residual, però persistent i amb la consolidació del sistema de partits, la ultradreta explícita entra en una llarga travessia del desert, pero apareixen sigles diverses com las Juntas Españolas, Falange Española Auténtica, Falange Española Independiente, CEDADE, Círculo Español de Amigos de Europa, Fuerza Nueva, Frente Nacional, i a Catalunya, des de Vic va néixer Plataforma per Catalunya (PxC), fundada per Josep Anglada així com a petits grupuscles neonazis però cap ha aconseguit una presència significativa al Congrés.

Però aquesta marginalitat és enganyosa. Les idees ultradretanes de racisme, nostàlgia franquista, masclisme, anticatalanisme, anticomunisme segueixen circulant en sectors socials concrets, en casernes, en determinats mitjans, en associacions ultracatòliques. El sistema bipartidista (PSOE–PP) que va actuar com a tap,  canalitza el malestar cap a opcions “respectables”, mentre la ultradreta organitzada es manté petita, però no desapareix.

Amb l’entrada al segle XXI, la ultradreta espanyola comença a adoptar formes més semblants a les del seu entorn europeu. Apareixen partits com Democracia Nacional o España 2000, que combinen nostàlgia franquista amb discurs xenòfob i nacionalista radical.

Democracia Nacional impulsa campanyes com “Los españoles primero”, que posen al centre la idea de prioritat nacional, els autòctons per sobre dels migrants, els “de casa” per sobre dels “de fora”. És un lema que, amb els anys, acabarà filtrant-se cap a la dreta institucional i aquest partit se semble molt al partit català fundat per la Silvia Orriols a Ripoll i avui amb arrelament important a Catalunya.

España 2000 es caracteritza per una xenofòbia oberta, amb consignes com “Contra la invasión-remigración”, i per la participació en actes d’homenatge a figures del feixisme internacional, com Mussolini. El seu discurs prepara els militants per una “guerra al carrer”, com actualment fa Hogar Social i l’alter-activisme com formes d’ultradreta que juguen amb una estètica “social”, aparentment preocupada pels “espanyols pobres” amb  una confrontació física amb l’esquerra i amb la immigració.

Malgrat tot, el seu espai natural és el carrer, les manifestacions, les accions de propaganda, més que les institucions, però fan una feina de fons amb normalització de consignes, amb un llenguatge de guerra cultural i més endavant, amb molta més capacitat electoral.

Avui els grups més actius de l’extrema dreta utilitzen TikTok, X, YouTube, Telegram i altres xarxes per difondre missatges que fa cinquanta anys circulaven principalment en pamflets, revistes i mítings. Avui ha canviat la tecnologia, han canviat els símbols i tambe ha canviat el llenguatge, però persisteixen al mateixos elements i altres com l’autoritarisme, nacionalisme excloent, xenofòbia, defensa d'una societat jeràrquica i rebuig de determinats avenços socials.