Demà el Consell de Ministres esdevindrà segurament molt més que una reunió quotidiana dels dimarts i ordinària del govern. En les últimes setmanes, el debat sobre l'habitatge i els desnonaments ha tornat a ocupar el centre de la política espanyola, i la decisió de Sumar de pressionar el PSOE perquè adopti mesures més ambicioses ha evidenciat una tensió que travessa l'executiu, no obstant això, darrere d'aquest moviment hi ha una realitat difícil d'ignorar i moltes de les propostes que avui es plantegen sobre la taula tenen l'origen en les reivindicacions que PODEMOS ha defensat durant anys.
El Consell de Ministres de demá
arriba envoltat d'una tensió política que té un nom molt concret, l’habitatge.
El desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys expulsada de
l'habitatge on havia viscut durant dècades, ha convertit una crisi
social que fa anys que s'arrossega en una qüestió política de primer ordre.
Després dels darrers anys al Govern i sense que
hagi fet cap esforç per posar l'habitatge al centre de la seva gestió, Sumar
ha decidit elevar la pressió sobre el PSOE. El soci minoritari del Govern
ha advertit que no vol un decret descafeïnat i ha arribat a plantejar que els
seus ministres no assisteixin al Consell de Ministres si demá no s'hi
porta un paquet de mesures efectives. Entre les seves demandes hi ha la
pròrroga dels lloguers, la protecció davant els desnonaments, mesures contra
els fons voltor, la regulació dels usos especulatius de l'habitatge i la
renovació dels contractes de lloguer, però el debat té una altra peça
política que no es pot ignorar, PODEMOS.
Irene Montero ha situat el
problema en un terreny encara més exigent. La dirigent de PODEMOS no ha
garantit el suport de la seva formació al decret mentre no es conegui el
contingut definitiu i ha reclamat al PSOE que prohibeixi els
desnonaments quan no existeixi una alternativa habitacional I també ha qüestionat
que el Govern negociï amb Junts i PNV unes mesures que, segons ha
defensat, podrien acabar convertint el decret en un simple pedaç.
Aquesta posició de PODEMOS té una
conseqüència política important i el Govern no només necessita arribar a
un acord intern entre PSOE i Sumar. Necessita també aconseguir els
suports parlamentaris necessaris per aprovar posteriorment el decret. RTVE
assenyala que, a més de Junts i PNV, el Govern necessita negociar amb PODEMOS.
La qüestió fonamental és, per tant, què
entendrà el Govern per una política d'habitatge efectiva I per a PODEMOS i
Irene Montero, el punt de partida és clar. L’habitatge no pot ser
tractat únicament com un mercat, ha de ser considerat un dret i d'aquí que Irene
Montero hagi situat entre les seves prioritats la regulació dels
lloguers, l'actuació sobre els fons voltor, la limitació de la compra
especulativa d'immobles i, especialment, la prohibició dels desnonaments sense
alternativa habitacional.
El cas de Maricarmen ha funcionat
com un símbol d'aquesta batalla i després del seu desnonament, milers de
persones han sortit al carrer a Madrid i en altres capitals de l’Estat
per reclamar mesures urgents sobre habitatge. Segons la Delegació del
Govern, unes 25.000 persones van participar en la manifestació del dissabte 26
de setembre, mentre que els convocants van donar una xifra molt superior. Tant
ayer com avui i segurament fins demà, hi ha seguidors que han acampat la
Porta del Sol de Mardrid esperant els acords del Consell de Ministres
En aquest context, la pressió de Sumar
sobre el PSOE representa un conflicte dins del mateix Govern de coalició, però
l'actuació de PODEMOS introdueix una altra dimensió, la d'una força que,
des de fora de l'Executiu, condiciona el debat parlamentari i exigeix
concreció abans de comprometre el seu vot.
I aquí és on Irene Montero ha
adquirit un protagonisme destacat en aquesta batalla política I la seva
actuació ha consistit a posar condicions concretes, reclamar una protecció
efectiva davant els desnonaments i advertir que la crisi de l'habitatge no es
resoldrà únicament amb un decret. Irene Montero també ha defensat la
necessitat de mobilització social fins i tot en el cas que s'aprovi una norma
amb mesures importants.
Demá, per tant, no estarà simplement en
joc l'aprovació d'un decret, estarà en joc fins a quin punt el Govern està
disposat a convertir el dret a l'habitatge en polítiques capaces de
protegir les persones davant dels desnonaments, limitar l'especulació i
garantir una alternativa habitacional.
Sumar pressiona des de dins, pero PODEMOS
pressiona des del Parlament i des del carrer. I el PSOE haurà de
decidir fins on està disposat a arribar.
La crisi de l'habitatge ha deixat de ser
una qüestió secundària. El cas de Maricarmen ha posat davant dels ulls
de tota la societat una realitat que afecta milers de famílies i tenir una casa
no sempre significa tenir garantit el dret a continuar-hi vivint.
Ara toca veure
si demá el Govern respon amb mesures estructurals o amb un nou pedaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada