divendres, 18 de setembre del 2026

 Quan falten pocs mesos per complir la meitat del seu segon mandat, la gestió de Donald Trump es perfila com una de les més disruptives en matèria de política exterior de les últimes dècades.

Si l'ordre internacional de postguerra es pot pensar com un joc les regles del qual els Estats Units van escriure i el tauler del qual va presidir durant vuit dècades, Donald Trump actua com el jugador que, en plena partida, decideix que ja no li convé jugar segons aquestes regles i comença a moure les peces com vulgui.

Aranzels sense distincions, tensions obertes amb aliats en cims de l'OTAN i el G7, una ofensiva militar que combina la reafirmació de la Doctrina Monroe a Amèrica Llatina amb bombardejos a l'Orient Mitjà i Àfrica, i la retirada sistemàtica d'organismes multilaterals. Totes aquestes accions conformen un quadre que, a primer cop d'ull, sembla trencar amb els pilars tradicionals de l'ordre internacional que els Estats Units van construir i van liderar des del 1945.

L'interrogant, doncs, és si aquesta ruptura és real o aparent. Els Estats Units encara tenen una gran strategy coherent, o el sistema polític domèstic s'ha fragmentat al punt de tornar impossible sostenir-ne una i l’argument de Jeffrey Friedman a “Is US grand strategy dead?” (2022) ofereix un bon punt de partida. L'autor sosté que, contrari a la tesi majoritària, el deep engagement, l'estratègia dominant des de la postguerra, va sobreviure intacta a la primera presidència de Donald Trump.

Aleshores cal preguntar-se si aquesta continuïtat es manté davant l'evidència d'un segon mandat molt més audaç i per abordar aquesta pregunta cal anar primer a les bases i què s'entén per grand strategy, en què consisteix el deep engagement i quins són els quatre pilars constitutius.

Sobre aquesta base es contrasta l'argument de Jeffrey Friedman amb l'evidència empírica del nou Donald Trump, pilar per pilar, per indagar finalment si el que emergeix és un gir cap a una altra estratègia identificable, o si més aviat exposa els límits de la tipologia amb què la disciplina sol ordenar el debat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada