A Guatemala convé analitzar amb mirada crítica tres àmbits que configuren l’actual situació, l’oligarquia històrica, les forces armades/força policial i la justícia com a instruments de control.
Tot i l’era post‐CICIG (Comisión Internacional contra la Impunidad en Guatemala) ”i l’aparent torn a la “normalitat democràtica”, l’estructura de seguretat (l’aparell militar-policial i l’estat de seguretat ) continua funcionant com a poder de facto amb certes impunitats i connexions amb estats de coses autoritàries. El poder judicial i el ministeri públic com a mecanismes de control polític segueix sen aparentment normal, malgrat que s’ha vist com la figura del la Fiscal General, María Consuelo Porras i la Fiscalía Especial contra la Impunidad (FECI) han estat acusades per organismes internacionals de manipular procediments penals i electorals per afavorir l’establishment.
La combinació d’aquests factors —oligarquia, forces
repressives, justícia instrumental— crea un context difícil per a qualsevol
iniciativa d’esquerres o de reforma profunda. Qualsevol intent de trencar -l’estatus quo- es troba amb resistències visibles i ocultes.
En els darrers anys, els governs de Guatemala han mantingut en gran mesura l’orientació neoliberal, amb alts nivells de corrupció i debilitat institucional, i el mandat de Alejandro Giammattei (2020‐2023) va estar marcat per una resposta pobra a la pandèmia, per la persistència de la impunitat i per la manca de transformacions estructurals.
La victòria de Bernardo Arévalo (del
gener de 2024) amb el partit Movimiento Semilla va generar un
alt grau d’esperança, especialment entre la joventut i la població indígena. Tot
i això, l’avenç ha estat bloquejat per múltiples factors, el govern no té
majoria al Congrés (només 23 de 160 escons) i el context mostra
que la “primavera democràtica” prometuda encara no ha florit i les
estructures de poder han resistit amb èxit massa agressions.
El partit Movimiento Semilla i l’actual president Bernardo
Arévalo
Bernardo Arévalo s'ha convertit en el candidat més progressista al guanyar unes eleccions a Guatemala des del govern de Jacobo Árbenz, enderrocat per la CIA fa 71 anys (el 1954).
Amb un discurs anticorrupció i prometent deixar enrere la classe política tradicional, Bernardo Arévalo va obtenir el 58% dels vots. La victòria d'Arévalo, va suposa un gir en la política guatemalenca que alguns comparen amb el que va donar el seu pare, Juan José Arévalo, que es va convertir en el primer president democràtic del país després de dècades de règims militars.
Bernardo Arévalo de León és vist com un polític d’esquerres moderades, sociòleg i antic diplomàtic, (ambaixador de Guatemala a Espanya de 1995 a 1996 durant el govern de Ramiro de León Carpio), va proposar i participar en
una plataforma de reforma democràtica, lluita contra la corrupció, reconeixement dels pobles indígenes i una economia més humana. El seu partit, Movimiento Semilla, va néixer com a resposta a la crisi de legitimitat política i com a moviment emergent després de les mobilitzacions contra la corrupció que van destapar institucions capturades.
El pla del partit inclou cinc principis. La
construcció democràtica, l’equitat, la diversitat, l’economia humana i respecte
a la naturalesa. Malgrat aquesta orientació progressista, l’avenç s’ha topat
amb obstacles enormes, no només per la manca de suport parlamentari, sinó pel
bloqueig sistemàtic dels poders fàctics que no volen perdre privilegis.
La suspensió provisional del partit durant el procés
electoral va ser la mostra que el règim no es limita a la retòrica sinó que
actua, i el jutge Fredy Orellana Letona va autoritzar operacions i
investigacions contra Semilla i contra les institucions electorals, així
contra el candidat i actual president Bernardo Arévalo.
Els principals reptes del president, Bernardo
Arévalo i el Movimiento Semilla.
Perquè l’orientació
progressista tingui viabilitat a Guatemala, cal abordar els següents
punts. Construir aliances fermes, i el Moviment Semilla ha de
teixir acords amb altres partits, moviments socials, població indígena, i
xarxes ciutadanes perquè no depengui només de la força presidencial. El temps
d’un “partit - home fort” s’ha acabat, el que cal és articulació
col·lectiva.
Cal Reformar institucions clau. Cal reformar el sistema de partits, blindar la independència judicial, garantir el finançament públic de partits i transparència, revisar la llei electoral. Sense això, qualsevol intent queda atrapat pel mecanisme de saboteig legal i institucional, i la Mobilització social te que ser constant i no basten les urnes. El poble amb consciència ha de ser actor permanent. Quan es fa justícia social o es qüestiona la impunitat, la resposta de les elits és brutal con la persecució, lleis repressives, retallades de drets. Cal una societat civil organitzada.
No n’hi ha prou amb condemnar la corrupció i l’aïlladament, cal modificar la propietat de la terra, el model agroexportador, els privilegis fiscals, la concentració econòmica. A l’estil de les tesis d’esquerra, cal recuperar l’Estat com a agent al servei de la majoria i no al servei de les elits i cal Protegir la voluntat popular contra l’arbitrarietat judicial-electoral. El cas del partit Movimiento Semilla ha posat en evidència que les regles del joc no es poden vulnerar-se des de dins. Per tant, cal garantir que l’autoritat electoral sigui independent i que la justícia no actuï com a prolongació política dels poders fàctics.
En conclusió, la situació política a Guatemala és
clarament contradictòria i de risc per a qui senti afinitat per una mirada
progressista. D’una banda, hi ha un govern emergent amb voluntat de canvi i de
l’altra, les forces fonamentals de l’Estat i l’economia encara actuen com blocs
de resistència. El cas del partit Movimiento Semilla, de l’actual president
Bernardo Arévalo, i de la intervenció judicial-electoral il·legalitzadora,
exemplifiquen la tensió entre la sobirania popular i els poders fàctics que
continuen funcionant. Sense una estratègia que combini institucions, mobilització
i transformació estructural, el risc és que Guatemala retrocedeixi o sigui
víctima d’un “gesta simbòlica” sense substància real. Però des de l’esquerra
cal apostar per la profunditat del canvi, no només per la retòrica.
Guatemala viu una lluita entre la sobirania popular i els poders fàctics (igual del que passa a l’Estat espanyol).
La defensa del Movimiento Semilla, és avui la defensa mateixa de la democràcia. La resistència social, la mobilització i la solidaritat internacional són claus per garantir que la voluntat de les urnes i que no sigui anul·lada per la repressió judicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada