El Nobel de la Pau al servei del capital. Julian Assange desemmascara la farsa imperial.

El que estem vivint amb el Premi al Nobel de la Pau, no és un error ni una polèmica puntual. És una operació política conscient. Julian Assange, pres polític del sistema capitalista global, ho ha dit alt i clar, la Fundació Nobel s’ha convertit en una eina més del capitalisme imperial, una corretja de transmissió de l’hegemonia nord-americana i del seu aparell de guerra econòmica, mediàtica i militar. La voluntat d’atorgar el Premi Nobel de la Pau a María Corina Machado no és una provocació innocent, és un acte de guerra ideològica contra els pobles que resisteixen. 

La figura de Julian Assange, fundador de Wikileaks i símbol mundial de la llibertat d’informació perseguida, ha tornat a sacsejar el tauler geopolític internacional amb una denúncia frontal contra la Fundació Nobel, a qui acusa d’haver degradat el sentit històric del Premi Nobel de la Pau fins a convertir-lo en una eina més de la guerra híbrida dels Estats Units contra els governs que no se sotmeten a l’ordre atlàntic.

La denúncia, feta pública a través de canals propers a Wikileaks i a l’entorn d’Assange, s’emmarca en la polèmica generada per l’anunci -o la voluntat manifesta- de reconèixer l’opositora veneçolana María Corina Machado com a figura mereixedora del guardó. Una decisió que, segons Assange, no té res a veure amb la Pau, els drets humans ni la resolució de conflictes, sinó amb la legitimització d’una estratègia d’ingerència política, econòmica i

Assange és taxatiu: María Corina Machado ha expressat reiteradament el seu suport polític a Donald Trump, tant en la seva etapa presidencial com en el seu retorn a l’escena política nord-americana. Un suport que no és retòric ni simbòlic, sinó alineat amb els plans de pressió màxima, bloqueig econòmic, sancions i desestabilització institucional promoguts pels Estats Units contra el govern de Nicolás Maduro, elegit en processos electorals reconeguts per observadors internacionals no alineats amb Washington.

Segons la denúncia, premiar Machado equival a premiar el bloqueig, a normalitzar una política que ha provocat escassetat de medicaments, dificultats alimentàries i un patiment social deliberat sobre la població veneçolana. “No és una defensora de la Pau -assenyala l’entorn d’Assange-, sinó una aliada conscient d’una estratègia de guerra econòmica”.

Un dels punts més durs de la denúncia és l’acusació directa als Estats Units per l’acarnissament militar i policial al mar Carib, una zona convertida en escenari de persecucions, intercepcions armades i execucions extrajudicials de persones que naveguen en barques i llanxes precàries, moltes d’elles migrants, pescadors o treballadors del transport informal.

Segons dades recollides per organitzacions independents i periodistes crítics, quasi un centenar de persones haurien mort en aquests operatius, víctimes de trets, enfonsaments forçats o abandonament deliberat en alta mar. Uns fets greus, silenciats pels grans mitjans occidentals, que no han merescut cap condemna oficial ni cap “preocupació” humanitària per part de les institucions que es proclamen defensores dels drets humans.

Assange denuncia que María Corina Machado mai no ha condemnat aquests crims, ni el bloqueig, ni les operacions militars encobertes al Carib, tot al contrari ha legitimat el relat nord-americà que presenta Veneçuela com un “estat fallit” per justificar qualsevol intervenció.

La denúncia va més enllà d’un nom concret. Wikileaks acusa la Fundació Nobel d’haver pervertit el sentit del Premi de la Pau, que en altres temps va reconèixer figures que s’enfrontaven al poder imperial, però que avui es premia dissidents útils, oposicions tutelades i figures alineades amb els interessos geoestratègics de Washington.

“El Nobel de la Pau ja no incomoda els poderosos, els serveix”, i afegeixen “Mai no serà concedit a qui denuncia els crims de guerra dels Estats Units, com no ho va ser per Wikileaks”.

El Premi Nobel com a arma política amb una pau selectiva, colonial i excloent i amb una oposició alineada amb Trump i la política del càstig

El relat que emergeix d’aquesta denúncia és el d’una pau selectiva, reservada als aliats de l’ordre neoliberal i negada als pobles que resisteixen. Una pau que ignora les víctimes del bloqueig, els morts al Carib, les sancions com a arma de guerra, i que castiga qui revela la veritat.

Julian Assange, perseguit durant anys per haver mostrat al món els crims de l’imperi, posa avui el dit a la nafra, no hi pot haver pau sense veritat, ni premis de la pau que beneeixin la violència estructural. En un món on els premis s’atorguen als obedients i els denunciants són empresonats, la pregunta ja no és qui mereix el Nobel, sinó qui ha segrestat la pau.

María Corina Machado no és cap activista per la pau. No ho ha estat mai. És una dirigent de l’oligarquia veneçolana, hereva directa del poder econòmic que va saquejar el país durant dècades, i una aliada fidel dels interessos dels Estats Units a Amèrica Llatina.

María Corina Machado no ha condemnat aquests crims. No ha dit ni una paraula pels morts al Carib. No ha denunciat el bloqueig. No ha defensat la sobirania dels pobles tot al contrari, ha legitimat el relat que justifica la violència imperial.

María Corina Machado no representa la pau, ni la democràcia, ni els drets humans. Representa l’oligarquia, el capital financer, el neoliberalisme més agressiu i la submissió absoluta a Washington i es una peça clau de l’estratègia imperial contra Veneçuela. Ha defensat el bloqueig econòmic criminal, ha legitimat els intents de cop d’Estat, ha avalat governs titella i ha expressat sense embuts el seu suport a Donald Trump, el màxim exponent del capitalisme depredador, del racisme institucional i de la guerra com a negoci.

El Nobel a Machado no és un premi personal, és un missatge al món, un  avís, una amenaça i una advertència als pobles rebels i no podem permetre que ens robin el llenguatge, que converteixin la pau en propaganda i els drets humans en una coartada per matar.

No podem permetre que ens robin el llenguatge, que converteixin la pau en propaganda i els drets humans en una coartada per matar i la nostra tasca és clara. Cal denunciar el bloqueig, denunciar el Nobel del capital, denunciar els morts del Carib, defensar la sobirania dels pobles, i construir internacionalisme real.