El paper d’IRENE de MIGUEL al debat de TVE.
Quan la política torna a parlar de la
gent.
Des del primer torn de paraula, Irene de Miguel
va marcar un perfil diferenciat. No va entrar en l’intercanvi d’eslògans ni en
el joc de retrets buits. Va parlar d’Extremadura com qui la coneix, com
qui l’ha trepitjada poble a poble, com qui sap que darrere de cada estadística
hi ha una família, una dona precaritzada, un jove obligat a marxar o un
territori espoliat pels interessos de sempre. La seva veu no era la d’una candidata
que aspira a administrar el que hi ha, sinó la d’una representant política
que vol transformar-ho.
Un dels moments més rellevants del debat va ser quan Irene
de Miguel va posar sobre la taula la qüestió del model econòmic i
productiu. Amb un discurs clar i sense ambigüitats, va denunciar que
Extremadura no pot continuar sent una terra rica en recursos però pobra en
drets. Va parlar de l’extractivisme, de com grans empreses energètiques i
projectes especulatius s’han beneficiat del territori mentre deixaven poc o res
a la població local. En aquest punt, la candidata de PODEMOS va
articular una proposta alternativa, una transició ecològica justa, que generi
ocupació digna, arrelada al territori i amb retorn social. No com a eslògan
verd, sinó com a necessitat urgent.
També va ser especialment significativa la seva
intervenció en l’àmbit dels serveis públics. Davant discursos que
tendeixen a normalitzar la precarització de la sanitat i l’educació, Irene
de Miguel va recordar que els serveis públics no són una despesa, sinó una
inversió col·lectiva. Va parlar de centres de salut saturats, de professionals
esgotats, de llistes d’espera que condemnen la gent gran i les famílies
treballadores. I ho va fer amb una mirada política clara assenyalant
responsabilitats, però sobretot proposant reforçar el sistema públic,
blindar-lo davant la privatització i garantir que viure en un poble d’Extremadura
no signifiqui tenir menys drets que en una gran ciutat.
En el bloc social, la candidata d’Unides per
Extremadura va destacar per posar el focus en la igualtat i el feminisme
sense concessions. Va parlar de violències masclistes, de desigualtats
estructurals i de la necessitat de polítiques públiques valentes que
protegeixin les dones, especialment en un context de creixement del discurs
reaccionari. La seva intervenció no va ser retòrica: va ser una defensa
política clara dels drets conquerits i un advertiment sobre el perill de fer
passes enrere.
Un altre element que va reforçar la seva presència al
debat va ser el seu to. Irene de Miguel no va cridar, no va
simplificar, no va caricaturitzar l’adversari. Va parlar amb convicció, amb
arguments i amb una credibilitat que només tenen aquelles persones que no diuen
el que convé dir, sinó el que creuen necessari dir. En un debat sovint marcat per
la rigidesa dels discursos prefabricats, la seva intervenció va aportar
autenticitat.
El debat d’ahir a TVE va evidenciar que Unides
per Extremadura no és una força testimonial, sinó una opció política amb
projecte, amb idees i amb una candidata capaç de defensar-les amb claredat.
Irene de Miguel va representar una Extremadura que no es resigna,
que no vol continuar sent perifèria ni mà d’obra barata, que aspira a viure amb
dignitat a la seva pròpia terra.
En definitiva, la seva intervenció va ser un recordatori necessari que la política encara pot ser una eina al servei de la gent quan es practica amb honestedat, valentia i compromís social. I en aquest debat, Irene de Miguel va demostrar que aquesta manera de fer política no només és possible, sinó imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada