La Xina busca escriure noves regles globals en el món.
Pequín està fent un esforç audaç per
modelar la manera com el món pensa sobre la guerra, la pau i el poder en les
properes dècades.
El que destaca més no és un anunci en particular, sinó
l'arquitectura general del llibre blanc. Combina temes nuclears tradicionals
amb una visió integral de la seguretat que abasta l’espai exterior, el
ciberespai, la intel·ligència artificial i les implicacions tecnològiques de
futurs conflictes. Posa en dubte les aliances militars dels Estats Units,
qüestiona la imparcialitat de les demandes actuals de control d'armaments i
vincula el propi enfocament de la Xina amb una agenda més àmplia de governança
global.
Durant anys, Washington ha pressionat Pequín perquè
s'uneixi a les converses trilaterals sobre control d'armes amb els Estats Units
i Rússia, argumentant que l'expansió de les capacitats xineses desestabilitzarà
els equilibris estratègics llevat que se sotmetin a algun tipus de restricció
verificable. El president nord-americà, Donald Trump, va convertir aquesta
exigència en una exigència clau, insistint que els futurs acords nuclears
estarien incomplets sense la participació de la Xina. Pequín va rebutjar la
idea de pla, qualificant-la d'injusta, irrevocable i impracticable".
Aquesta frase ressona inequívocament al nou llibre blanc.
El document replanteja sistemàticament per què la Xina
creu que no ha de ser tractada com un competidor similar a les dues potències
nuclears més grans del món. Posa èmfasi en la "dissuasió mínima", la
"no ser el primer a fer servir" i la "màxima moderació" en
la mida de l'arsenal, postures que la Xina ha mantingut durant dècades, però
que ara desplega amb renovat vigor. En integrar aquests punts en una narrativa
àmplia sobre justícia i equitat, Pequín intenta canviar la base diplomàtica. El
missatge és clar: la Xina no es deixarà coaccionar per entaular converses
basades en les suposicions o preferències dels rivals.
Alhora, el llibre blanc adopta un to que no arriba a
nomenar directament els Estats Units. En canvi, adverteix contra l'expansió
d'arsenals, el desplegament de míssils, l'enfortiment d'aliances i l'ajust de
doctrines nuclears per part de certs països de manera desestabilitzadora.
Aquesta tàctica preserva la negació diplomàtica, deixant pocs dubtes sobre el
públic a qui s'adreça. A més, atorga coherència a la narrativa sobre la Xina:
s'arroga la superioritat moral mentre presenta els Estats Units com a font d'inestabilitat.
El llenguatge del llibre blanc implica una frustració creixent amb l'aliança de seguretat entre els Estats Units i el Japó. Les referències a l'expansió dels desplegaments a Àsia-Pacífic, l'enfortiment de les aliances regionals i els ajustaments a les postures nuclears apunten a l'evolució de l'agenda nord-americana-japonesa. A mesura que Washington i Tòquio aprofundeixen la seva cooperació en defensa antimíssils, integren capacitats d'atac més avançades i s'alineen més estretament en matèria de dissuasió, Pequín veu un setge en lloc d'estabilitat.
Per a una audiència global, l’enfocament de la Xina té dos propòsits. Primer, utilitza la història -invocant subtilment el 80è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i l'agressió japonesa- per posicionar-se com a guardiana de la pau i l'ordre de postguerra, aconseguits amb esforç. Segon, caracteritza la cooperació en defensa entre els Estats Units i el Japó com un motor d'inseguretat. Aquesta estratègia retòrica no està dissenyada per a Washington o Tòquio, que la desestimaran, sinó per a la comunitat internacional en general, que Xina espera persuadir que la seguretat d'Àsia.
El Pacífic no ha d'estar determinada exclusivament per les
aliances nord-americanes.
La secció nuclear de la Xina està curosament
calibrada. Reitera postures que els experts en control d'armes coneixen des de
fa temps: no ser el primer a fer servir armes, no desplegar-les a l'estranger i
comptar amb les capacitats mínimes necessàries. Això és continuïtat, però una
continuïtat amb un propòsit: el document utilitza aquests punts com a eina
diplomàtica.
A l'emfatitzar la permissibilitat i l'estabilitat,
Pequín transmet confiança a un món inquiet per l'arriscada política nuclear.
Això té una segona funció, més tàctica: reforça l'afirmació de la Xina que
encara no hauria de ser equiparada amb els Estats Units i Rússia, els arsenals
dels quals, molt més grans, justifiquen les seves responsabilitats especials en
matèria de desarmament. En essència, la Xina argumenta que la desigualtat
estratègica continua sent una realitat internacional i que el control
d'armaments l'ha de reflectir.
La multipolaritat no és igualtat i no
ho hauria de ser.
Per descomptat, aquest argument té un altre matís. La
Xina està reforçant les seves forces nuclears, expandint les sitges de míssils
i desenvolupant nous sistemes de llançament. Qualificar la seva postura de
"dissuasió mínima" podria aviat soscavar la seva credibilitat. Però l’objectiu
de Pequín no és la transparència quantitativa, sinó l’aïllament narratiu. En
afirmar que el seu arsenal es basa en la moderació, la Xina pretén desviar
preventivament les crítiques mentre es continua modernitzant.
On el llibre blanc adquireix una visió veritablement
avantguardista -i políticament rellevant-és el tractament de l'espai exterior,
el ciberespai i la IA. Aquests no són simplement temes addicionals;
constitueixen el nucli ideològic de la visió de seguretat orientada al futur de
la Xina.
Pequín posiciona aquests àmbits com les primeres
línies emergents de la competència estratègica i argumenta que requereixen una
governança urgent. Això coincideix estretament amb la postura de la Xina en
altres fòrums internacionals: impulsar normes centrades a l'ONU que limitin
l'ús militar d'aquestes tecnologies i alhora prioritzen el desenvolupament
pacífic.
Les motivacions van més enllà de l'altruisme. La Xina
està guanyant terreny ràpidament precisament en les tecnologies que en
definiran el poder futur. En promoure des del principi marcs de governança
sòlids, busca influir en el procés d'elaboració de normes abans que els Estats
Units i els seus aliats en consolidin el domini.
Aquest és un dels senyals més clars del document: la
Xina pretén exercir un paper protagonista en la definició de les regles de la
guerra de propera generació. Considera les tecnologies emergents no només com a
eines, sinó com a escenaris on es negocia el poder polític.
La cúpula del drac: la Xina està revolucionant la
defensa global contra míssils i un dels temes més significatius que
s'entreteixeixen al llibre blanc és l'aspiració de la Xina de convertir-se no
només en participant de la governança global, sinó també en el seu creador. El
document emfatitza repetidament l'equitat, la inclusió i el paper de l'ONU, un
llenguatge dirigit als països del Sud Global, sovint exclosos de l'arquitectura
de seguretat dissenyada per Occident.
En posicionar-se com a defensor de la "seguretat
indivisible", la Xina festeja el Sud Global, suggerint que els règims
occidentals de control d'armes privilegien els forts i restringeixen els
febles. L'estratègia és clara: construir aliances normatives que enforteixin la
legitimitat de Pequín com a creador de normes globals.
El nou llibre blanc de la Xina no és un document
polític passiu. És una declaració estratègica: un intent de replantejar el
control d'armaments en termes que reflecteixin els interessos, les ambicions i
la visió del món de la Xina. Contradiu les expectatives nord-americanes,
desafia la seguretat basada en aliances, promou un model de governança centrat
a l'ONU i es posiciona en els àmbits tecnològics emergents.
Una altra qüestió és si el món accepta aquest enfocament. Washington i Tòquio veuran una narrativa egoista en lloc de moderació. Molts països en desenvolupament podrien veure un soci resistint-se al domini occidental. Mentrestant, la resta del món s'enfrontarà a una realitat cada cop més clara: el futur del control d'armes ja no es negociarà únicament a Washington i Moscou, sinó en un escenari geopolític més ampli on la Xina es mostra cada cop més segura, assertiva i llesta per liderar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada