Extremadura s’encamina cap a unes noves
eleccions enmig d’un clima polític enrarit, crispat i profundament
deteriorat, on els grans partits del règim del 78 exhibeixen les
seves misèries mentre la ciutadania acumula cansament, ràbia i memòria. Lluny
de ser una campanya de propostes i futur, el que es viu és un xoc de relats
hipòcrites, amb escàndols, agressions, imputacions i un territori que
continua sent tractat com una colònia interior de l’Estat.
El Partit Popular. Lliçons morals amb
les mans tacades
El govern del Partit Popular a Extremadura,
encapçalat per María Guardiola, s’ha vist sacsejat per greus casos
d’agressions sexuals protagonitzats per persones vinculades al seu entorn
familiar i polític, posant de manifest una vegada més la doble vara de
mesurar de la dreta. El Partit Popular parla de “tolerància zero”
mentre minimitza, protegeix o silencia quan els fets esquitxen els seus.
La polèmica pel cessament del xofer -utilitzat
com a cortina de fum- ha evidenciat la voluntat de Guardiola de
donar lliçons públiques mentre protegia el seu propi cosí acusat de
violència masclista, un fet que ha encès la indignació social i les
crítiques del PSOE, però també del moviment feminista i de sectors
amplis de la societat extremenya.
La dreta extrema i la dreta clàssica comparteixen una
mateixa arrel, la hipocresia institucional, discurs dur cap enfora i
complicitats cap endins.
Robatoris a Correus. El saqueig del
públic continua
En paral·lel, esclata un nou cas de robatoris a
Correus, una empresa pública clau, sistemàticament degradada i
infrafinançada, convertida en camp de proves del desmantellament dels
serveis públics. No és un fet aïllat, sinó el resultat d’anys de
precarització, subcontractació i abandonament polític.
Quan es debilita allò públic, apareix la corrupció,
el frau i l’espoli, mentre la ciutadania paga el preu d’una gestió
orientada al benefici privat.
El PSOE i el cas del germà de Pedro
Sánchez. El descrèdit del bipartidisme
El PSOE tampoc se’n surt indemne. El cas del
germà del president del Govern, Pedro Sánchez, amb la imputació del cap
de llista socialista, ha colpejat durament la credibilitat d’un partit que
es presenta com a mur contra la dreta, però que arrossega pràctiques de
nepotisme, xarxes de poder i opacitat.
Aquest escàndol alimenta el relat de la dreta, però
sobretot reforça la idea que el bipartidisme és incapaç de regenerar res,
perquè forma part del mateix problema estructural.
Partit Popular contra Vox, la baralla
interna per l’hegemonia reaccionària
El Partit Popular carrega contra Vox, no
per diferències ideològiques profundes, sinó per disputar-se el mateix espai
electoral, mentre comparteixen agenda en drets socials, immigració,
feminisme i memòria democràtica. És una lluita pel control del discurs
reaccionari, no pel futur d’Extremadura.
Mentrestant, Vox continua normalitzant l’odi,
el masclisme i el negacionisme climàtic, en una comunitat especialment
castigada per l’abandonament institucional i els desastres ambientals.
Infraestructures, territori i
abandonament per un retard històric
Extremadura arrossega un retard històric en
infraestructures, especialment ferroviàries i de comunicació, que condemna
el territori a la marginalitat econòmica i a l’èxode juvenil. Promeses
electorals repetides, maquetes, estudis i titulars, però cap transformació
real.
A Càceres, un barri fantasma és el
símbol perfecte del fracàs del model urbanístic. Plans especulatius, sòl
degradat, habitatges buits i cap projecte de vida. Urbanisme sense persones,
ciment sense futur, i a això s’hi suma la devastació ambiental amb més
de 50.000 hectàrees arrasades pels incendis, la pitjor dada registrada
mai a Extremadura. Les mesures improvisades, com la construcció de dics
en set termes municipals, arriben tard i malament, mentre l’erosió del sòl
avança i el canvi climàtic colpeja amb força un territori abandonat per les
polítiques estatals i autonòmiques.
Una escletxa d’esperança amb l’ascens
d’UNIDAS POR EXTREMADURA (PODEMOS–IU–ALIANZA VERDE)
Enmig d’aquest panorama fosc, creix una alternativa
clara i nítida. UNIDAS POR EXTREMADURA – PODEMOS, IZQUIERDA UNIDA i ALIANZA VERDE
emergeixen com una opció que connecta amb el malestar social, amb el feminisme
real, amb la defensa del territori i amb la necessitat d’un canvi profund. No
és només una suma de sigles, sinó un projecte que parla de drets, de serveis
públics, de sobirania energètica, de justícia social i ambiental, en una
Extremadura cansada de ser terra d’espoli i promeses trencades.
Aquestes eleccions no van només de
governs, sinó de dignitat democràtica. Extremadura es juga si
continua sent territori oblidat, utilitzat i silenciat, o si obre una
escletxa per començar a decidir el seu futur des de baix, amb valentia i
memòria.
El poble extremeny té la paraula.
I aquesta vegada, potser ja no creu les mentides de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada