Xina i Rússia. El trencament de l’hegemonia única i el malson de Washington.

En aquest context, la Xina i Rússia emergeixen com a actors clau en la ruptura del món unipolar. No per altruisme, sinó per una coincidència estratègica. Trencar el monopoli dels EUA sobre l’ordre mundial. El que realment espanta els EUA no és la “dictadura” ni els “drets humans”. El que espanta és perdre el monopoli del poder global. 

Xina ofereix inversions, comerç infraestructures sense imposar canvis de règim ni cops d’Estat, i Rússia aporta suport energètic, diplomàtic i militar a governs assetjats, i trenca bloquejos i dona oxigen als països assetjats.

Veneçuela resisteix gràcies a aquest eix i Colòmbia obre escletxes cap a un món multipolar i  això és imperdonable per a un imperi acostumat a manar sol i aquestes aliances han permès, Resistir sancions, Diversificar mercats, Reduir la dependència del dòlar i Blindar sobiranies nacionals. Aquesta nova arquitectura multipolar és el que més tem Washington.

Cancel·lació de visats i  llista negra del segle XXI

Donald Trump una institucionalitzar la llista negra ideològica. La cancel·lació de visats no és burocràcia: és repressió política internacional. Qui no obeeix, qui denuncia l’espoli, qui defensa el seu poble, és expulsat del circuit occidental. És la caça de bruixes del capitalisme tardà.

Donald Trump és el president dels fons voltors, el portaveu de les petrolieres, el defensor dels murs i de les presons i l’enemic declarat dels pobles del Sud Global i amb ell, els EUA van mostrar la seva veritable cara: racista, colonial, depredadora i violenta.

La cancel·lació de visats es l’arma política i càstig ideològic i que s’ha convertit en una eina habitual de coerció. No és una mesura administrativa, sinó un acte polític de càstig. Cancel·lacions contra ministres, contra parlamentaris, contra dirigents socials i contra intel·lectuals crítics. És la nova llista negra del segle XXI. Qui no s’alinea, qui qüestiona l’espoli, qui defensa la sobirania, és expulsat del circuit diplomàtic occidental.

Resistir l’imperi, es construir sobiranies.

El conflicte actual no és només geopolític, és un xoc entre models de món. D’una banda, un imperi en decadència que necessita saquejar per sobreviure. De l’altra, pobles i governs que reclamen dret a decidir, control dels recursos i dignitat política.

Llatinoamèrica no vol ser colònia, Grenlàndia no vol ser mercaderia, Europa no hauria de ser un vassall, i el món ja no accepta un sol amo.

Amb l’imperi no es negocia, se’l combat políticament.
Amb el capitalisme no s’hi pacta, se’l supera.
Amb el colonialisme no s’hi conviu, se’l derrota ideològicament.

Donald Trump no és el futur, és l’últim crit d’un sistema moribund.