La Constitució del 78. Carta Magna Caduca i amb la Necessitat d’una Consulta Institucional per definir l’Estat entre la Monarquia o la República.

La Constitució espanyola de 1978, sovint presentada com el gran consens de la Transició, ha esdevingut, més de quatre dècades després, una estructura rígida, antiquada i profundament allunyada de les necessitats socials, democràtiques i materials del present. Nascuda sota la tutela militar de la dictadura i marcada pels interessos de les elits econòmiques i polítiques hereves del franquisme, la seva vigència real es troba avui esgotada. No només ha estat incapaç de garantir els drets socials fonamentals -habitatge, treball digne, salut pública, educació universal-  sinó que ha blindat un model d’Estat que impedeix una evolució democràtica profunda i limita qualsevol intent de ruptura o transformació.

UNA CONSTITUCIÓ NASCUDA DE LA POR I DELS LÍMITS DE LA TRANSICIÓ.

La Constitució del 78 no va ser el resultat d’un procés constituent popular, sinó un pacte condicionat pels aparells de l’Estat franquista, amb l’exèrcit situat com a garant de la “unitat d’Espanya” i amb una monarquia imposada per Franco com a element intocable. El poble no va poder decidir mai entre Monarquia o República i es va acceptar una institució hereva de la dictadura, incorporada amb calçador i legitimada posteriorment amb un referèndum que no va permetre triar model d’Estat.

Aquest origen condiciona tota la vida política contemporània. Els poders fàctics -l’oligarquia financera, els cossos policials i militars, les elits del Poder Judicial i la vella classe política bipartidista- han utilitzat la Constitució per mantenir el seu poder, frenar reformes profundes i reprimir moviments socials i nacionals. La seva funció real ha estat garantir l’estabilitat dels privilegiats, no pas garantir drets de la majoria.

Els Drets Socials, paper mullat en un Capitalisme salvatge. L’habitatge es defineix com un dret, però en realitat és una mercaderia especulativa en mans de bancs, fons voltor i grans tenidors. El treball digne es transforma en precarietat estructural, contractes temporals, sous baixos i desprotecció. La salut pública és desmantellada i posada en venda, com hem vist amb les privatitzacions encobertes i externalitzacions, amb derivacions i hospitals de gestió mixta on l’interès privat preval sobre la salut de la gent. L’educació, lluny de ser universal i equitativa, es veu sotmesa a un model dual que reforça desigualtats i privilegia la concertada.

La Constitució del 78 proclama Drets Socials, però no els garanteix. Sense mecanismes vinculants ni obligacions pressupostàries, aquests drets són simple retòrica, i quan els governs progressistes intenten avançar, sempre topen amb la mateixa paret, el Tribunal Constitucional i el poder judicial conservador, hereu d’una arquitectura institucional franquista.

Monarquia caduca, opaca i incompatible amb la Demogràcia.

La Monarquia espanyola, presentada com a “àrbitre neutral”, ha estat protagonista de corrupteles, opacitat financera, privilegis jurídics i connexions fosques amb dictadures estrangeres. Del cas Nóos a les comissions milionàries del rei-emerit Joan Carles I, passant per l’exili daurat i les investigacions tancades per voluntat política, aquest model institucional és irreformable. No respon davant el poble, no és elegit, i es manté gràcies a una Constitució que blinda el seu caràcter intocable. Cap democràcia madura manté una institució hereditària per sobre del control popular.

La urgència d'una consulta institucional, per definir sobre el model d'Estat que volem, 

Monarquia o República.

El poble espanyol no ha votat mai el model d’Estat. Les noves generacions, que no van participar en la Transició, mereixen decidir si volen mantenir una monarquia imposada o construir una República social, federal o confederal, basada en la sobirania popular i en els drets col·lectius, una consulta institucional no és només un acte democràtic, sinó un pas imprescindible per iniciar un procés constituent real, popular, ampli i participatiu. La legitimitat d’un Estat no pot dependre de pactes d’elits del passat, sinó de la voluntat actual del seu poble.

Cap a una República Social amb Drets Garantits. La nova etapa ha d’anar més enllà d’un simple canvi de cap d’Estat. Cal una República Social, que transformi l’estructura econòmica i política, i que garanteixi els drets fonamentals de manera efectiva:

Dret a l’habitatge garantit per llei amb parc públic ampli, control de preus i fi dels desnonaments.  Dret a la salut pública universal, reforçada i blindada contra la privatització.  Dret a l’educació pública, gratuïta, científica i laica.   Dret al treball digne, amb salaris que permetin viure, repartiment del temps de treball i fi de la precarietat.  Dret a la participació política real, amb mecanismes de democràcia directa i revocació de mandats.  Dret dels pobles a decidir la seva relació amb l’Estat.

La ruptura democràtica com a camí necessari. La Constitució del 78 és un mur que impedeix avançar. Les esquerres transformadores, radicals i compromeses amb el benestar col·lectiu no podem continuar acceptant aquest marc. El futur passa per la ruptura democràtica, per un procés constituent popular, i per una República que posi la vida, els drets i la dignitat al centre.

La història no avança per el consens entre poderosos, sinó per la força organitzada del poble, i és hora que el poble decideixi tot allò que li va ser negat. Quin model d’Estat vol, i quins altres drets volem que  l’acompanyant.