Comença el xou electoral amb perill de la democràcia i amb una Constitució caducada.

Les primeres llums de l’alba il·luminen Extremadura, però l’ambient no és de festa, sinó de tensió. Els carrers es vesteixen amb cartells, consignes i promeses que ressonen com un eco repetit de campanyes passades. El que hauria de ser un exercici de democràcia es converteix en un espectacle, un xou electoral on les veus més extremes guanyen terreny.

Edifici d´Assemblea d´Extremadura

L’extrema dreta, amb discursos simplistes i carregats de por, creix com una ombra que s’estén sobre les urnes. La gent, cansada de precarietats i promeses incomplertes, es veu temptada per missatges que prometen seguretat, però que amaguen retrocessos en drets i llibertats.

Mentrestant, la Constitució, escrita fa dècades, sembla un text caducat, incapaç de respondre als reptes actuals. Les institucions la branden com un tòtem immutable, però per molts ciutadans és un paper groguenc que ja no protegeix ni garanteix la justícia social.

A Extremadura, doncs, les eleccions no són només una cita amb les urnes. Són un avís, la democràcia pot esdevenir fràgil quan es barreja amb discursos radicals, quan es defensa una Constitució caduca i quan es posa a la venda allò que hauria de ser intocable  com la salut de les persones.

El xou ha començat. La pregunta és si la ciutadania serà capaç de veure més enllà de l’espectacle i defensar el que realment importa.

L’inici de la campanya electoral a Extremadura no és un simple ritual democràtic. És el reflex d’una societat que es debat entre la desafecció i la por, entre la necessitat de canvi i el risc de retrocés. Els carrers s’omplen de cartells, mítings i consignes, però darrere l’escenografia hi ha un clima de tensió que fa pensar que la democràcia es juga molt més que uns escons.

Un país esgotat davant d’un nou cicle electoral

Les eleccions a Extremadura han començat amb el soroll típic de sempre. mítings plens de frases gastades, promeses efímeres que es desfan l’endemà i un espectacle mediàtic on el decorat és més important que el contingut. Però, aquesta vegada, el context ha canviat. El que tenim al davant no és només una campanya més, és el reflex d’una Espanya que trontolla, d’un sistema constitucional que ja no respon i d’una extrema dreta que ha deixat de ser una amenaça latent per convertir-se en un actor central.

Extremadura, tradicionalment és una de les regions més castigades per les desigualtats estructurals, i és avui un termòmetre de la descomposició política i social de l’Estat, i el que s’hi observa no és optimista, és una democràcia debilitat, drets socials en regressió, divisió territorial en augment i serveis públics a la corda fluixa.

Aquest relat amplia i aprofundeix en el que s’intueix des del primer dia de campanya, que la democràcia està entrant en zona de perill, i que l’instrument jurídic que hauria de protegir-la, la Constitució del 1978 ja és un vestigi del passat.

Extremadura com a mirall  una campanya que mostra el que Espanya intenta amagar

Extremadura ha estat, des de fa dècades, una regió que l’Estat utilitza com a exemple de lleialtat institucional, d’estabilitat electoral i de “normalitat democràtica”, però aquesta imatge és falsa. Darrere de la calma aparent hi ha:

• Dècades d’abandonament industrial i agrícola,
• Salaris per sota de la mitjana estatal,
• Despoblació constant que buida pobles sencers,
• Jovent que se’n va perquè no hi veu futur,
• i una estructura productiva feble, depenent del sector públic.

Aquestes condicions són terreny fèrtil per a discursos populistes d’extrema dreta que es disfressen de “defensa del poble” i és aquí on comença el xou electoral. Partits que prometen solucions màgiques, que assenyalen culpables fàcils els immigrants, funcionaris, feministes, joves, ecologistes i que es presenten com a salvadors d’una regió que en realitat no volen transformar, sinó controlar.

Extremadura, doncs, es converteix en un escenari ideal perquè el feixisme del segle XXI faci proves generals abans que s’alci el teló definitiu. 

Resultats electorals a Extremadura

El 28 de maig de 2023 es van celebrar les eleccions autonòmiques. Els resultats van mostrar un escenari fragmentat:

• PSOE: 244.227 vots (39,9%) → 28 escons
• PP: 237.384 vots (38,8%) → 28 escons
• VOX: 49.798 vots (8,1%) → 5 escons
• Unidas por Extremadura: 36.836 vots (6%) → 4 escons

Resultats de les eleccions del 26 de maig de 2019:

• PSOE: 287.619 vots (46,77%) → 34 escons
• PP:  168.982 vots (27,48%) → 20 escons
• CIUDANANOS:  68.343 VOTS (11,11%) → 7 escons
• Unidas por Extremadura: 44.309 vots (7,2%) → 4 escons
• VOX: 28.992 vots (4,71,1%) → 0 escons

El creixement de VOX va ser notable i va passar de 0 escons el 2019 a 5 el 2023, amb un increment del 163% en vots. Això va situar l’extrema dreta com a actor decisiu en la governabilitat de la regió.