El foc no entén d'ideologies, però d'irresponsabilitat política sí.

 Cada estiu assistim al mateix drama. Milers d'hectàrees de bosc desapareixen sota les flames, famílies desallotjades, pobles amenaçats, bombers i brigades forestals jugant-se la vida i un patrimoni natural que trigarà dècades a recuperar-se i quan les flames s'apaguen arriben les visites institucionals, les declaracions solemnes i les promeses d'inversions, però, passat l'estiu, el silenci torna a imposar-se. 

Els grans incendis forestals no són només una conseqüència de la calor extrema, sinó també són el resultat de molts anys de manca de previsió, d'infrafinançament dels serveis públics dedicats a la prevenció i d'una gestió forestal insuficient. Governar significa anticipar-se als problemes, no limitar-se a reaccionar quan ja és massa tard.

En diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular i Vox, els sindicats, professionals del sector forestal i col·lectius ecologistes han denunciat reiteradament la manca de recursos humans, materials i econòmics destinats a la prevenció dels incendis. Massa sovint es prioritzen altres polítiques mentre la gestió dels boscos queda relegada a un segon pla.

La prevenció no consisteix únicament a comprar més helicòpters o avions quan arriba l'estiu, sinó que significa mantenir els boscos durant tot l'any, netejar el sotabosc, recuperar camins forestals, reforçar les brigades permanents, impulsar la ramaderia extensiva, ordenar el territori i desenvolupar una autèntica política forestal basada en criteris científics, però hi ha un altre element que alguns sectors polítics continuen menystenint el canvi climàtic.

Negar o relativitzar el paper del canvi climàtic no farà disminuir les temperatures ni evitarà les sequeres cada vegada més llargues. Les dades científiques mostren que els períodes de calor extrema són més freqüents i intensos, que els boscos acumulen més estrès hídric i que qualsevol espurna pot convertir-se en un incendi de dimensions devastadores.

Quan determinats dirigents polítics prefereixen alimentar debats ideològics en lloc d'afrontar aquesta realitat, no només s'allunyen de l'evidència científica, sinó que també dificulten que les administracions adoptin les polítiques d'adaptació necessàries.

Quan l'aigua també es converteix en una tragèdia.

El canvi climàtic no només crema els boscos, també descarrega una força devastadora en forma de pluges torrencials.

Les inundacions que han afectat la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia són un recordatori que els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents. La DANA que va colpejar especialment el País Valencià va provocar víctimes mortals, enormes pèrdues materials i una profunda commoció social.

Aquests episodis posen de manifest la necessitat de reforçar la planificació urbanística, protegir les zones inundables, modernitzar els sistemes de drenatge, millorar la coordinació dels serveis d'emergència i invertir en sistemes d'alerta precoç. Adaptar-se al canvi climàtic ja no és una opció política, sinó és una necessitat per protegir la població.

Els fenòmens meteorològics extrems no poden evitar-se completament, però les seves conseqüències poden reduir-se si hi ha governs que planifiquen, escolten la comunitat científica i destinen recursos suficients a la prevenció.

Menys propaganda i més responsabilitat.

És legítim que existeixin diferències ideològiques sobre molts aspectes de la política, però el que resulta difícil d'entendre és que encara avui hi hagi responsables públics que qüestionin o minimitzin la necessitat d'impulsar polítiques decidides davant del canvi climàtic.

Els boscos no voten i els rius tampoc, però tots dos ens recorden, any rere any, que la natura no negocia amb els discursos polítics però la ciutadania necessita governs que actuïn amb responsabilitat, que reforcin els serveis públics, que incrementin els recursos destinats a la prevenció forestal, que protegeixin el medi natural i que assumeixin que la lluita contra el canvi climàtic és també una política de protecció civil, de salut pública i de seguretat col·lectiva.

Els incendis i les inundacions no són inevitables en totes les seves conseqüències, però el que sí que és evitable és la manca de previsió, la insuficiència pressupostària i la temptació de convertir la gestió ambiental en una batalla ideològica.

Protegir els nostres boscos, els nostres pobles i les nostres vides exigeix molt més que discursos. Exigeix inversions, planificació i valentia política. Perquè quan un govern retalla la prevenció, qui acaba pagant el preu és tota la societat.