Brasil i Mèxic. L'últim assalt de la dreta contra l'Amèrica Llatina del Progrés.

Cada vegada que un poble de l'Amèrica Llatina decideix avançar cap a un model més just, més igualitari i amb un Estat capaç de protegir els drets socials, les alarmes s'encenen en determinats centres de poder polític, financer i econòmic i no és cap novetat. La història del continent està plena d'episodis d'intervencions, pressions, bloquejos, cops d'Estat i campanyes de desestabilització i avui, els objectius polítics són clars: Brasil i Mèxic. 

Les dues grans economies llatinoamericanes governades per forces progressistes que han apostat per reforçar els serveis públics, augmentar els drets laborals, reduir la pobresa i mantenir una política exterior més autònoma respecte de Washington, però aquesta autonomia incomoda els sectors més conservadors dels Estats Units, especialment aquells que continuen entenent l'Amèrica Llatina com el seu espai d'influència preferent.

El Brasil, la dreta busca la revenja. Luiz Inácio Lula da Silva va derrotar democràticament Jair Bolsonaro i va retornar el Brasil al centre de la política internacional amb una agenda basada en la cooperació, la protecció de l'Amazònia, el reforç dels BRICS i la recuperació dels programes socials.

Tanmateix, el bolsonarisme no ha desaparegut I continua disposant d'una important base política, mediàtica, religiosa i empresarial. Amb Jair Bolsonaro condicionat pels processos judicials que afronta, el moviment treballa per preservar la seva influència a través d'altres dirigents, entre els quals figura el seu fill i senador Flávio Bolsonaro.

La dreta brasilera intentarà presentar les pròximes eleccions com un plebiscit entre el progrés social i un discurs basat en l'ordre, el nacionalisme conservador i el liberalisme econòmic.

A Mèxic els adversaris polítics  volem impedir la consolidació de MORENA de Claudia Sheinbaum que va assumir el relleu d'Andrés Manuel López Obrador amb la voluntat de consolidar la Quarta Transformació, aprofundint en les polítiques socials i en el protagonisme de l'Estat en àmbits estratègics.

És prematur anticipar qui encapçalarà la candidatura presidencial de MORENA en el pròxim cicle electoral, però el que sembla clar és que Sheinbaum exercirà una influència decisiva en aquest procés i buscarà preservar la unitat del moviment que va impulsar López Obrador (AMLO)

L'oposició, per la seva banda, intenta reconstruir una alternativa després dels seus darrers revessos electorals I la nova ingerència ja no arriba amb uniformes sinó dels EUA. Les intervencions del segle XXI difícilment adopten la forma dels antics cops d'Estat militars, i avui, la influència es manifesta també a través de la diplomàcia, dels mercats, de les xarxes socials, dels grans conglomerats mediàtics i de les campanyes de desinformació.

En aquest context, diversos responsables polítics nord-americans han expressat obertament una oposició molt dura als governs progressistes de la regió. Entre ells destaca el secretari d'Estat, Marco Rubio, que ha mantingut una línia especialment crítica envers diversos governs d'esquerres llatinoamericans.

És legítim interpretar aquestes posicions com a part d'una estratègia política dels Estats Units a la regió, però ara bé, no hi ha proves públiques que permetin afirmar que Washington dirigeixi o financi candidatures concretes al Brasil o a Mèxic, i aquesta distinció és important per preservar un debat rigorós, i no com ha passat a Colòmbia amb l’elecció de Abelardo de la Espriella, amb denuncies de frau electoral, per participació i influència d'Israel i dels Estats Units.

Les batalles no son només ideològicas, sinó que el que es discuteix no és només qui ocuparà la presidència, sinó quin poder “ocult”  i fàctic dominarà el país. El que està en joc es si l'Amèrica Llatina  continuarà avançant cap a societats amb més protecció social, més sobirania econòmica i més capacitat per decidir el seu propi destí, o bé si tornarà a polítiques de privatització, desregulació i subordinació als interessos dels grans poders econòmics.

Per això aquestes eleccions transcendeixen les fronteres del Brasil i de Mèxic i el seu resultat tindrà conseqüències per al conjunt del continent. Lula i Sheinbaum parteixen amb avantatge, però res no està decidit

A hores d'ara, Lula da Silva continua sent una de les figures polítiques més influents del Brasil, encara que el panorama electoral dependrà de l'evolució econòmica, de les aliances polítiques i dels candidats que finalment concorrin.

A Mèxic, MORENA manté una posició institucional i electoral molt sòlida, però qualsevol projecció sobre unes eleccions futures continua sent oberta i en democràcia, les victòries no s'hereten, sinó que s'han de tornar a guanyar a les urnes i la sobirania dels pobles no és negociable

Cap govern estranger, cap potència econòmica ni cap grup de pressió hauria de decidir el futur dels pobles llatinoamericans. Brasil i Mèxic tenen dret a construir el seu propi camí sense ingerències externes i els seus ciutadans decidiran si volen continuar aprofundint en projectes progressistes o apostar per alternatives conservadores.

La democràcia només és autèntica quan la voluntat popular preval sobre qualsevol pressió exterior, i aquesta és, probablement, la batalla més important que afrontarà l'Amèrica Llatina durant els pròxims anys.