Durant massa anys, el debat polític a l'Estat espanyol ha estat condicionat per un concepte de "prioritat nacional" ara presentat per el Partit Popular i Vox que, sovint ha servit per justificar polítiques d'exclusió, retallades socials i una concepció limitada del patriotisme, però hi ha una altra manera d'entendre l'amor pel país que es situant les persones al centre de totes les decisions polítiques.
El veritable patriotisme no consisteix a aixecar banderes mentre augmenta la pobresa, ni a pronunciar discursos grandiloqüents mentre milers de famílies no poden pagar un habitatge digne o esperen mesos per ser visitades per un especialista de la sanitat pública. El patriotisme real és garantir que qualsevol persona, independentment del lloc on hagi nascut o de la seva condició social, pugui viure amb dignitat, seguretat i esperança.
La gran prioritat de qualsevol govern progressista
ha de ser la Prioritat Social. És a dir, orientar tota la política
econòmica i pressupostària cap al benestar col·lectiu, fent que la
riquesa generada pel país reverteixi en benefici de la majoria social i no
d'una minoria privilegiada.
Això implica una fiscalitat profundament més justa. El
que no és acceptable que mentre milions de treballadors i treballadores
contribueixen puntualment amb els seus impostos, les grans fortunes, alguns
grans patrimonis i nombrosos fons especulatius continuïn disposant de
mecanismes per reduir la seva aportació fiscal. Qui més es beneficia del
sistema econòmic també ha d'assumir una major responsabilitat en el seu
sosteniment.
Els grans patrimonis immobiliaris i
els fons d'inversió que acumulen milers d'habitatges no poden continuar condicionant
el dret constitucional a un habitatge digne. L'habitatge no és una
mercaderia qualsevol, és un dret fonamental i quan l'especulació
converteix les ciutats en espais inaccessibles per a la seva pròpia població, és
el deure dels poders públics intervenir amb determinació.
Cal impulsar una política valenta que inclogui mesures
com la limitació de l'especulació immobiliària, una fiscalitat específica
sobre els habitatges permanentment buits en mans de grans tenidors, l'ampliació
decidida del parc públic de lloguer, la construcció massiva d'habitatge social,
la rehabilitació energètica dels edificis i la protecció efectiva dels petits
llogaters davant pràctiques abusives.
La Prioritat Social també significa
reforçar els Serveis Públics. L'Educació pública és la millor eina d'igualtat
d'oportunitats. Cada euro invertit en escoles, instituts, universitats,
formació professional, recerca científica i cultura és una inversió directa en
el futur del país.
El mateix succeeix amb la Sanitat Pública. Les llargues llistes
d'espera, la manca de professionals i la progressiva externalització de serveis
no són inevitables, sinó que són conseqüència de decisions polítiques. Un
govern compromès amb la ciutadania ha de situar la salut pública com una de les
seves principals prioritats pressupostàries, reforçant l'atenció primària, la
salut mental, la recerca biomèdica i les condicions laborals dels professionals
sanitaris.
La Política Social no pot limitar-se
a gestionar emergències. Ha de prevenir-les. Cal garantir unes Pensions Públiques
dignes, ampliar els Serveis de Dependència, reforçar els Serveis Socials
municipals, assegurar una Protecció efectiva a la Infància, combatre la
pobresa energètica i desenvolupar polítiques actives perquè ningú quedi
enrere.
La Inversió Pública també ha de
transformar el Territori. Les infraestructures no poden respondre únicament als
interessos econòmics dels grans centres financers. Cal una planificació
equilibrada que connecti pobles i ciutats, potenciï el Transport Públic
ferroviari, modernitzi les Xarxes de Rodalies, millori les Carreteres locals,
desplegui les Telecomunicacions d'alta capacitat i garanteixi Serveis Públics
de qualitat tant a les grans àrees metropolitanes com al Món Rural.
La transició ecològica constitueix igualment una
oportunitat per crear ocupació estable i de qualitat. La lluita contra el
canvi climàtic ha d'anar acompanyada d'inversions públiques en energies
renovables, rehabilitació energètica, mobilitat sostenible, protecció dels
recursos hídrics i economia circular. La sostenibilitat només serà justa si
també és social.
La política laboral ha de continuar avançant cap
a salaris dignes, estabilitat contractual, reducció de la precarietat,
igualtat efectiva entre dones i homes, conciliació familiar i una reducció
progressiva de la jornada laboral que permeti repartir millor la productivitat
generada pels avenços tecnològics.
Una altra gran prioritat ha de ser la lluita contra
el frau fiscal i els paradisos fiscals. Cada euro ocultat és un euro menys
per construir escoles, hospitals, residències públiques o habitatges socials.
La justícia fiscal és una qüestió de democràcia.
En aquest context també resulta necessari obrir un
debat serè sobre les prioritats pressupostàries de l'Estat. Mentre Europa
viu una nova cursa d'augment de la despesa militar, convé preguntar-nos
quin model de seguretat volem construir. La millor defensa d'un país és una
societat cohesionada, amb educació de qualitat, sanitat universal, habitatge
assequible, ocupació estable, serveis públics robustos i institucions
democràtiques fortes. Sense negar les necessitats de defensa pròpies
d'un Estat, molts ciutadans consideren legítim defensar que una part més gran
dels recursos públics es destini a polítiques socials abans que a
increments continuats de la despesa militar.
La Prioritat Social també significa apostar per
una administració moderna, transparent i lliure de corrupció. Cada cas de
corrupció representa hospitals que no es construeixen, escoles que no
s'amplien i serveis públics que deixen de funcionar adequadament. La
regeneració democràtica és inseparable de la justícia social.
Finalment, un govern d'esquerres, humanista i
patriòtic ha d'entendre que la seva principal missió no és protegir els
privilegis d'una minoria, sinó ampliar els drets de la majoria. La força
d'un país no es mesura pel nombre de milionaris que concentra, ni per la
grandesa dels seus pressupostos militars, sinó per la qualitat de vida de la
seva gent.
La Prioritat Social no és una utopia. És un model de país que
posa la dignitat humana per damunt dels interessos especulatius, que defensa
la redistribució de la riquesa, que protegeix els serveis públics i que
concep la política com una eina al servei del bé comú.
Aquest és el patriotisme que necessita el segle XXI es un patriotisme social, democràtic, solidari i profundament humanista. Un patriotisme que faci de l'Estat un instrument perquè totes les persones puguin viure amb dignitat, llibertat i igualtat d'oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada