Quan semblava que la Guerra Freda havia quedat
enrere, els Estats Units continuen mantenint una de les polítiques més
anacròniques, injustes i ineficaces de la política internacional amb un
bloqueig econòmic, comercial i financer contra Cuba. Una política
que ja supera les sis dècades i que, lluny de promoure la democràcia o els
drets humans, continua castigant la vida quotidiana d'onze milions de cubans i
cubanes.
Cada nova sanció dificulta encara més l'accés de
Cuba a combustible, medicaments, equips hospitalaris, tecnologia, aliments,
peces de recanvi i finançament internacional, i les conseqüències no les
pateixen els dirigents polítics, sinó els hospitals, les escoles, els
treballadors, els pensionistes, les famílies i els infants.
És profundament contradictori que un país que es
presenta com a defensor de la democràcia mantingui una política de càstig
col·lectiu que la immensa majoria de la comunitat internacional rebutja any
rere any a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Durant dècades, gairebé
tots els estats membres han votat a favor de posar fi al bloqueig, mentre
els Estats Units han quedat pràcticament aïllats en aquesta qüestió.
Cal recordar que aquest bloqueig no afecta únicament
les relacions comercials entre els Estats Units i Cuba. El seu caràcter
extraterritorial també condiciona empreses, bancs i governs de tercers
països, que sovint renuncien a operar amb Cuba per por de
represàlies financeres o sancions nord-americanes com últimament el tancament
comercial i de representació de la multinacional espanyola de turisme MELIA.
Aquesta situació limita greument la capacitat de desenvolupament de l'illa.
En aquest context, la flotilla internacional
que va arribar a Cuba el passat 24 de març de 2026 va representar
molt més que una simple visita i va simbolitzar la solidaritat de nombrosos
col·lectius i organitzacions que denuncien el bloqueig i reclamen el respecte a
la sobirania dels pobles. Aquella arribada va enviar un missatge clar: Cuba
no està sola i moltes persones arreu del món continuen rebutjant les
polítiques de coerció econòmica.
Les sancions contra Cuba formen part d'una estratègia
més àmplia dels Estats Units basada en la utilització de mesures
econòmiques contra governs amb els quals mantenen profundes discrepàncies
polítiques i amb aquesta política també afecta altres països i continua
generant un intens debat internacional sobre la seva eficàcia, la seva
legalitat i, sobretot, sobre les conseqüències humanitàries que comporta.
Cap societat no pot desenvolupar-se amb normalitat
quan se li restringeix l'accés als mercats internacionals, al sistema financer
o a productes essencials. Les dificultats econòmiques de Cuba tenen causes
diverses, tant internes com externes, però és innegable que el bloqueig
nord-americà contribueix a agreujar-les i condiciona de manera significativa
les possibilitats de recuperació econòmica.
La política de sancions dels Estats
Units no ha aconseguit els objectius polítics que proclamava i no ha provocat el canvi de
sistema a Cuba ni ha afavorit una normalització institucional, en canvi,
ha incrementat les dificultats quotidianes de milions de persones i ha
consolidat un conflicte diplomàtic que sembla no tenir fi.
El món necessita més cooperació, més
diàleg i més respecte entre estats sobirans, no més bloquejos ni més sancions que
recauen sobre la població civil i les diferències polítiques s'han de
resoldre mitjançant la diplomàcia, la negociació i el respecte al dret
internacional, no a través de l'asfíxia econòmica.
Mentre els Estats Units continuïn utilitzant el
seu poder financer com una eina de pressió política, serà difícil parlar d'un
ordre internacional basat en la igualtat entre nacions, i el poble cubà
mereix decidir lliurement el seu futur sense bloquejos, sense ingerències
externes i sense haver de suportar les conseqüències d'un conflicte geopolític
que dura massa temps.
Posar fi al bloqueig contra Cuba
no significa renunciar al debat polític ni ignorar els reptes interns de
l'illa, significa defensar un principi fonamental en el que cap poble hauria de
ser castigat col·lectivament com a instrument de pressió política.
LLUITEM, I AJUDEM PERQUÈ
CUBA SIGUI UN POBLE LLIURE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada