Acord històric entre la Unió Europea i el Mercosur

Després de més de 25 anys de negociacions, la Unió Europea i els quatre països del Mercat Comú del Sud (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) han signat aquest gener de 2026 un ambiciós acord de lliure comerç que crearà una de les majors zones de comerç del món, amb més de 700 milions de consumidors i una part significativa del PIB global.

Tot i això, experts i sectors socials qüestionen des de diversos angles la presentació oficial de l’acord com una “victòria geoeconòmica independent” de l’Europa continental. El tractat no s’ha gestat en un buit global, sinó en un context de tensions comercials i estratègiques entre potències com els Estats Units, la Xina i la Unió Europea. Alguns analistes assenyalen que més que una sortida del domini marcat per Washington -que operaria en gran part mitjançant acords bilaterals i l’ús del dòlar com a moneda de referència-, l’acord Unió Europea -Mercosur podria ser una reconfiguració dels fluxos comercials dins del marc econòmic global existent, amb la Unió Europea buscant diversificar proveïdors i socis davant l’ascens del proteccionisme nord-americà.

La importància del no lliure control sobre el Dòlar és relativa

Contràriament a narratives simplistes que presenten l’acord com una “zona fora del control dels Estats Units o del dòlar”, cal matisar. El tractat reduirà barreres i tarificacions, però no modifica el sistema monetari global ni trenca l’hegemonia del dòlar en el comerç internacional. Les empreses europees i sud-americanes seguiran sovint fent servir el dòlar o altres divises internacionals per a pagaments entre continents, i els fluxos comercials continuaran interconnectats amb les grans plataformes financeres globals. Així, l’obertura de mercat que preveu l’acord representa principalment una ampliació geogràfica de l’intercanvi, no pas una “independència monetària”-

Un dels punts més polèmics de l’acord és l’impacte previst i ja criticat massivament sobre l’agricultura i la ramaderia europees. Un ampli segment de la pagesia espanyola, especialment dels sectors cítric, boví i avícola, ha expressat preocupacions profundes i ha participat en protestes (tractors, manifestacions) contra el pacte.

Arguments clau contra l’acord des del sector agrari amb una Competència desigual. Els agricultors valencians i d’altres regions acusen que productes sud-americans podrien entrar amb costos de producció clarament inferiors i controls menys estrictes (sobre usos de pesticides, normes sanitàries i benestar animal), cosa que la Unió Europea no podria contrarestar només amb barreres tècniques reguladores. Els Riscos fitosanitaris que s’expressa alarma per possibles plagues o malalties no presents a Europa (dietes, Huanglongbing en cítrics) que podrien arribar amb productes importats i el Dèficit comercial preexistent on Espanya ja registra un dèficit comercial considerable amb els països del Mercosur en productes agraris, una situació que podria intensificar-se si no es reforcen mecanismes de protecció.

Les organitzacions agràries com La Unió i AVA-ASAJA han qüestionat la eficàcia real de les salvaguardes anunciades per Brussel·les, argumentant que sovint aquestes mesures arriben “massa tard” i després que el dany ja s’hagi produït.

No tot és Agricultura, també es un impuls Industrial i de Serveis.

Malgrat les advertències del sector agrari, el govern espanyol i representants de la Comissió Europea sostenen que l’acord obre oportunitats importants per a altres sectors com les Exportacions industrials. Maquinària, equips elèctrics, vehicles, productes químics i farmacèutics espanyols es beneficiaran de la supressió progressiva d’aranzels, millorant l’accés al mercat sud-americà, en Serveis oberts com els sectors de transport, telecomunicacions, digitalització i serveis ambientals veuran barreres menys estrictes per operar i exportar a la regió del Mercosur i la Protecció de denominacions d’origen.  El tractat reforça la protecció de 344 indicacions geogràfiques europees (incloses moltíssimes espanyoles), fet que podria millorar la competitivitat de vins, olis i productes tradicionals al mercat sud-americà.

La signatura de l’acord Unió Europea - Mercosur marca un moment clau en la política comercial exterior de la Unió Europea, però no representa automàticament una sortida neta dels condicionants del comerç global dominat pel dòlar o les grans potències. Més aviat, es tracta d’una expansió de l’obertura comercial amb adaptacions estratègiques davant un escenari global canviant, on la Unió Europea busca diversificar els seus socis davant pressions comercials i competència amb els Unió Europea o la Xina.

Pel que fa als agricultors i ramaders espanyols, la percepció majoritària és que els riscos competitius i estructurals no s’han abordat del tot, malgrat els mecanismes de salvaguarda i fons compensatoris previstos, i que alguns sectors vitals podrien sortir perjudicats.

Altres sectors econòmics -especialment industrials i de serveis- podrien treure’n avantatge, però la roda de negociació continua oberta pel que fa a la ratificació parlamentària i l’aplicació efectiva de les clàusules protectores.