En les ombres de les capitals democràtiques, on els parlaments i les urnes haurien de marcar les regles del joc polític, s’hi ha erigit un altre tipus de poder: el dels grups mediàtics i financers. Aquestes entitats, amb el control de ràdios, televisions, portals digitals, publicitat i influències corporatives, s’han transformat en veritables instruments de pressió sobre governs, institucions públiques i opinió ciutadana, diluint la frontera entre informació i propaganda.
A l’Estat espanyol, els
grans conglomerats com Mediaset i Atresmedia, amb les seves cadenes de
televisió i xarxes de ràdio, han anat consolidant una hegemonia informativa que
va molt més enllà de l’entreteniment. A través de l’ús de formats sensacionals,
tertúlies polaritzants i tractaments informatius que sovint reprodueixen
narracions estandarditzades del poder econòmic i polític, aquests grups
contribueixen a crear un espai mediàtic hostil a discursos crítics amb
l’estatus quo.
Tot plegat no és mera coincidència, sinó una peça
central d’un sistema on els interessos financers, empresarials i mediàtics es
retroalimenten. Quan les grans empreses publicitàries i els capitals privats
dictaminen -per mitjà del mercat i de patrocinis- què és “noticiable”
i què no, la llibertat de premsa es converteix en una adolescència malalta de
dependències corporatives.
L’Alarmant Estat del “Quart Poder”
Els mitjans de comunicació, lluny d’actuar com a poder
independent que fiscalitza els grans interessos econòmics i polítics, s’han
convertit -en massa casos- en actors de pressió, instruments de poder
econòmic i coartadors de la llibertat informativa real. Tant si parlem dels
tribunals entre grups mediàtics i governs a Mèxic, com de la
concentració televisiva a Espanya, o de la saturació de continguts digitals
d’eco ideològic, el resultat és una esfera pública capturada per grups amb
interessos extraparlamentaris.
Per defensar una democràcia genuïna, cal revertir
aquesta captura mediàtica avui i Promoure regulacions antimonopoli reals que
desfragmentin els oligopolis mediàtics. Garantir transparència plena de
finançament en mitjans digitals i tradicionals. Imposar obligacions de
pluralisme i servei públic reals, no merament formals, i Fortalir mitjans
comunitaris i cooperatius com a contrapesos al poder concentrat.
Només així la informació i el debat públic podran ser eines de llibertat, i no armes de pressió al servei del capital i dels grups oligàrquics.
I no és un cas aïllat. Un dels exemples més notoris a
nivell mundial, i d’aquesta dinàmica és el grup Salinas i la seva cadena TV
AZTECA a Mèxic. L’imperi mediàtic de la família Salinas, amb
interessos que travessen bancs, telecomunicacions i mitjans de comunicació, ha
exercit una influència persistent sobre els governs de torn. Les seves línies
editorials -constantment acusades de promocionar l’agenda de poderosos i de
minimitzar o criminalitzar les protestes socials- exhibeixen com un
instrument mediàtic es pot convertir en plataforma per modelar percepcions i
definir l’agenda política.
El Cas de Mèxic i Grupo Salinas
A Mèxic, el fenomen del control dels mitjans
per grans grups econòmics ha estat documentat com una peça central del sistema
polític. Les dues principals empreses de televisió -Televisa i TV Azteca-
han estat històricament acusades d’ajustar la seva cobertura informativa per
alinear-la amb interessos polítics o econòmics dels seus propietaris i aliats.
Durant dècades, els principals noticiaris van actuar més com a altaveus del
règim que no pas com a watchdog del poder, dissuadint una cobertura crítica de
temes claus i marginalitzant veus dissidents.
TV Azteca, part del conglomerat Grupo
Salinas, és un exemple paradigmàtic d’aquesta simbiosi entre poder mediàtic
i pressions polítiques. A més del seu paper com a cadena televisiva, la
influència de Grupo Salinas transcedeix el mer mercat de l’audiovisual,
amb participacions en bancs, crèdit al consum i telecomunicacions, capacitat de
litigació contra l’Estat i litigis fiscals de milers de milions aspectes que
l’apropen a un poder paral·lel, capaç de desafiar públicament les institucions
i la justícia mexicana.
Aquest trencament de fronteres entre informació,
interessos econòmics i pressió política explica per què, en ocasions, TV
Azteca ha arribat a manipular l’agenda pública -per exemple, evitant la
transmissió o relegant debats presidencials- per prioritzar beneficis o
influir en les percepcions electorals.
Una gran part d’aquests vincles entre els grans
mitjans i la política no són casuals, sinó estructurals i a Mèxic és
habitual que alts dirigents mediàtics ocupin càrrecs o comissions legislatives
relacionades directament amb regulacions de ràdio i televisió, alimentant un
procés de captura regulatòria.
El resultat d’aquest sistema és una democràcia buidada de contingut on els Governs sotmesos al xantatge mediàtic amb una Ciutadania desinformada o intoxicada, una Esquerra permanentment a la defensiva amb una Dreta econòmica actuant sense passar per les urnes
Els mitjans dominants són avui oligarquies
comunicatives, no contrapoders.
La informació no pot continuar sent
una arma del capital. Ha de tornar a ser una eina d’emancipació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada