Avui coneixem nous tecnicismes polítics que inicialment hi participen Colòmbia i la Xina. el més destacat és la integració regional i la sobirania en les cadenes d’abastament, Colòmbia, Brasil i Mèxic han signat avui la creació de l’Aliança de l’Escut Logístic Sobirà, un instrument de cooperació logística que compta amb el suport polític i estratègic de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) i la Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica – Tractat Comercial dels Pobles (ALBA).
L’anunci coincideix amb un context de major protagonisme de la CELAC i amb el suport actiu de l’ALBA-TCP com a espai de coordinació política entre governs de la regió, que han fet crides reiterades a reforçar la cooperació davant de “moments de volatilitat i incertesa” globals, especialment en matèries de seguretat, comerç un paper central de la República Popular de la Xina.
També es suma a l’impuls de projectes multilaterals de
transport i infraestructures que s’han debatut en fòrums d’integració regional
i bilaterals, amb la intenció de reduir la dependència d’eixos fora de
l’hemisferi i de potenciar el rol d’Amèrica Llatina com a bloc
logístic autosuficient, interoperable i resilient.
Fonts diplomàtiques de Mèxic han subratllat que
la iniciativa no només té una dimensió econòmica, sinó estratègica i
geopolítica, reafirmant la voluntat dels països llatinoamericans de
gestionar de manera conjunta les seves cadenes d’abastament i resiliència
infrastructural de cara a possibles crisis econòmiques o tensions externes.
La Xina, soci clau en l’arquitectura logística i
comercial a Amèrica Llatina.
Segons fonts diplomàtiques i tècniques implicades en
l’acord, l’Aliança de l’Escut Logístic Sobirà estableix una connexió
directa amb les rutes comercials i logístiques xineses, especialment en el marc
de la iniciativa de la Franja i la Ruta, on diversos països
llatinoamericans ja participen activament.
Aquesta cooperació amb la
Xina inclou la Interconnexió de ports estratègics del Carib, l’Atlàntic
i el Pacífic amb rutes marítimes asiàtiques. Inversió en
infraestructures logístiques crítiques (ports, ferrocarrils, centres
intermodals i plataformes digitals) amb tecnologia xinesa. Acords
preferencials de comerç i subministrament de béns essencials com l’Energia,
Aliments, Medicaments, Fertilitzants i Tecnologia, i Cooperació en
seguretat logística i ciberseguretat, per protegir dades, fluxos comercials
i infraestructures davant ingerències externes.
Aquest vincle amb Pequín no és només econòmic,
sinó estratègic i reforça la capacitat de la regió per diversificar
aliances, reduir vulnerabilitats i guanyar marge de maniobra davant les
pressions dels mercats financers i les potències tradicionals.
L’acord entén la logística no
com una qüestió tècnica, sinó com un factor clau de seguretat nacional i
regional. En aquest sentit, l’Aliança preveu mecanismes de
cooperació per garantir el subministrament en situacions de crisi con els Blocatges
comercials o sancions unilaterals les Crisis energètiques o alimentàries
globals i els Conflictes geopolítics que afectin les rutes
tradicionals i amb aquesta coordinació amb la Xina permet, segons els
promotors, assegurar corredors alternatius i estables, al marge de
l’òrbita de control dels grans centres financers occidentals, reforçant així la
autonomia estratègica llatinoamericana.
La CELAC i ALBA, cobertura política i
visió de bloc
La CELAC actua com a espai de concertació
política de l’Aliança, facilitant l’entrada progressiva de més països de
la regió, mentre que l’ALBA-TCP aporta una visió clarament orientada a
la cooperació solidària, el desenvolupament social i la defensa de la
sobirania davant models extractius i dependents on els diversos governs han
subratllat que l’Aliança de l’Escut Logístic Sobirà no és una
estructura militar, sinó una resposta regional a la militarització del
comerç, a les sancions i a l’ús geopolític de les cadenes de subministrament
per part de potències externes.
Amb aquesta iniciativa, Amèrica Llatina avança
cap a la construcció d’un bloc logístic propi, connectat amb Àsia,
Àfrica i el Sud Global, i capaç de defensar els seus interessos
econòmics i socials en un món multipolar.
L’Aliança de l’Escut Logístic Sobirà, amb la Xina com a
soci estratègic, obre la porta a un nou escenari de cooperació internacional,
on la regió deixa de ser un espai subordinat per convertir-se en actor amb
veu pròpia en el comerç i la seguretat globals.
L’Aliança de l’Escut Logístic Sobirà
cop estratègic d’Amèrica Llatina contra l’imperialisme dels Estats Units
En aquest gener de 2026, Amèrica Llatina ha començat a moure
fitxa i aquesta vegada no és retòrica, ni declaracions simbòliques, és geopolítica
real. La creació de l’Aliança de l’Escut Logístic Sobirà, impulsada
per Colòmbia, Brasil, Mèxic i altres països de la regió, amb el suport
institucional de la CELAC i l’ALBA-TCP, representa el
desafiament més seriós de les darreres dècades a l’hegemonia dels Estats Units
sobre el continent.
No es tracta només de logística. Es tracta de poder,
es tracta de la fi de la doctrina del pati del darrere. Durant més d’un
segle, els Estats Units han tractat Amèrica Llatina com el seu pati
del darrere controlant ports, rutes comercials, fluxos energètics, deutes
externs, sistemes financers i, quan ha calgut, governs sencers mitjançant
cops d’estat, sancions, bloquejos i intervencions militars directes o
indirectes.
L’Aliança de l’Escut Logístic
Sobirà neix
precisament per trencar aquest esquema colonial i per primera vegada,
diversos estats llatinoamericans decideixen coordinar infraestructures
crítiques fora del control nord-americà, blindar les seves cadenes de
subministrament davant sancions unilaterals, i articular una
arquitectura logística pròpia, pensada des del Sud i per al Sud.
Cap ruptura amb l’imperialisme dels Estats Units
és viable sense diversificar aliances estratègiques. I aquí la Xina
no és un actor secundari, és el soci clau
que fa possible la ruptura.
L’Aliança estableix una connexió
estructural amb Pequín, tant en l’àmbit comercial com en el tecnològic i
logístic, dins d’una estratègia que encaixa amb la Iniciativa de la Franja i
la Ruta, els corredors bioceànics Atlàntic–Pacífic, i la
consolidació d’Amèrica Llatina dins el món multipolar.
A diferència del model
nord-americà -basat en bases militars, FMI, sancions i extractivisme-,
la cooperació amb la Xina es planteja des d’un intercanvi d’interessos
amb infraestructures a canvi de comerç, tecnologia a canvi de recursos, i estabilitat
a canvi de sobirania compartida.
La logística com a arma
política i els Estats Units ho saben bé. Qui controla la logística,
controla la política, els ports i canals, assegurances marítimes, sistemes de
pagament, dades, satèl·lits i tot ha estat utilitzat com a arma de guerra
econòmica contra pobles que s’han atrevit a desobeir i l’Escut Logístic
Sobirà respon directament a això amb la protegeix rutes comercials davant
bloquejos, creant corredors alternatius fora del radar nord-americà, i garantint
subministraments bàsics encara que Washington tanqui l’aixeta i això és
una doctrina de defensa sense exèrcits, però amb un impacte profundament
estratègic.
CELAC i ALBA. Fòrums polítics a
instruments de poder
La CELAC deixa de ser
només un espai diplomàtic per convertir-se en plataforma de coordinació
geopolítica, mentre que l’ALBA-TCP aporta el component ideològic i
popular com; sobirania, cooperació, justícia social i resistència a
l’imperialisme i aquest eix CELAC–ALBA consolida un bloc regional sense els Estats Units ni Canadà, articula
una veu pròpia davant l’ONU, els BRICS i el Sud Global, i
posa les bases d’un nou ordre regional llatinoamericà.
La reacció imperial de Washington observa amb preocupació perquè
aquest projecte debilita el control del dòlar sobre el comerç regional, redueix
la capacitat de xantatge mitjançant sancions, i obre la porta a una integració
llatinoamericana real, no subordinada i no és casual que ja es comencin a
sentir advertiments sobre “riscos”, “seguretat hemisfèrica”
o “influència xinesa”. Llenguatge
clàssic de l’imperi quan perd terreny.
Un pla estratègic per al
segle XXI a la Llatinoamericà amb L’Aliança de l’Escut Logístic
Sobirà que no és el final del camí.
És el principi, un principi que apunta cap a la sobirania econòmica, la
independència política, la integració regional real, i alineament amb un món
multipolar que ja no gira al voltant de Washington.
Amèrica Llatina no busca guerra, busca deixar de ser colònia i aquesta vegada, ho fa amb ports, rutes, dades, aliances i una idea clara sense sobirania logística, i no hi ha sobirania política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada