La XINA a la COLÒMBIA de Gustabo Petro.

Amb la recent inestabilitat a la zona de Llatinoamèrica després de la incursió, i assalta de les forces armades ianquis a Veneçuela, l'assassinat a militars (veneçolans i cubans), i el segrest del president, Nicolas Maduro i la seva esposa Cilia Flores, confrontant amb la decadència de l'Imperi dels Estats Units, el petrodòlar amenaçat, XINA s'abasteix COLÒMBIA des del mandat de Gustabo Petro.

Amb aquests ressorts en què ens ha portat la globalització, passo informació sobre l'economia de la XINA a COLOMBIA.

En les darreres dues dècades, la Xina ha passat de ser un actor perifèric a convertir-se en un soci clau de l’Amèrica Llatina. Aquesta relació no és només comercial respon a una estratègia global de Pequín per consolidar influència política, garantir recursos estratègics i construir aliances en un món cada cop més multipolar.

En aquest procés, Colòmbia està experimentant un aproximament significatiu amb la Xina, especialment en termes econòmics i d’inversió internacional. El Govern colombià va signar un acord de cooperació dins de la Belt and Road Initiative (BRI) amb el Govern xinès, una iniciativa global de Beijing per potenciar infraestructures i connexions comercials amb més de 150 països. Aquest pas es va fer oficial a partir d’una visita del president Gustavo Petro a Pequín, on es va formalitzar una agenda conjunta per avançar en projectes d’infraestructura, energia renovable, tecnologia i comerç.

A més, Colòmbia s’ha convertit recentment en membre prospectiu del Banc Asiàtic d’Inversions en Infraestructures (AIIB), cosa que obre la porta a més finançament per a grans projectes d’infraestructura i desenvolupament, i les estadístiques comercials mostren que la Xina s’ha consolidat com un soci clau en el comerç de Colòmbia. En certs períodes de 2025, les importacions colombianes provinents de la Xina han superat les dels Estats Units, convertint-la en un soci (partner) clau. A llarg termini, han augmentat les exportacions -per exemple, productes agrícoles o alimentaris-, tot i que amb oscil·lacions segons els sectors i anys.

Aquest encaix comercial amb la Xina es produeix en un moment en què Colòmbia busca diversificar la seva dependència comercial tradicional amb els Estats Units, obrint espais amb potències asiàtiques i altres socis internacionals per assolir desenvolupament i inversions alternatives. 

Geopolítica. Les aliances en un escenari multipolar i una relació estratègica en expansió  entre La Xina i l’Amèrica Llatina.

La Xina veu l’Amèrica Llatina com un espai fonamental per equilibrar la influència històrica dels Estats Units a l’hemisferi occidental. Sense una presència militar directa, Pequín ha optat per una diplomàcia basada en el Respecte formal a la sobirania nacional (discurs molt ben rebut per governs crítics amb l’intervencionisme nord-americà), les Relacions privilegiades amb països com Brasil, Veneçuela, Colòmbia, Cuba, Bolívia, Nicaragua, Argentina o Xile i en el Suport diplomàtic en fòrums internacionals (ONU, OMC, BRICS), especialment en qüestions com Taiwan, Hong Kong o el model xinès de governança, i diversos països llatinoamericans han signat acords dins de la Iniciativa de la Franja i la Ruta, integrant-se en un projecte geopolític global que va molt més enllà de les infraestructures.

La Inversió i presència xinesa a Colòmbia entre en primer lloc amb la ruta marítima directa des de la Xina al port de  Buenaventura. A començaments del 2025, la naviliera estatal Cosco Shipping (una de les més grans del món i controlada pel govern xinès) va establir una ruta marítima directa entre Shanghái i el port de Buenaventura, amb vaixells que poden transportar grans volums de contenidors des de la Xina fins al Pacífic colombià.

La connexió directa des de la Xina a Colòmbia es redueix els temps de trànsit (uns 25–30 dies depenent de la ruta) i facilita tant importacions xineses com exportacions colombianes, posant a Buenaventura com un punt estratègic d’entrada per a mercaderies asiàtiques que després es distribueixen internament o cap al mercat andí.

A més, hi ha estudis (amb participació o interès xinès) per construir una línia ferroviària entre Buenaventura i Cartagena, la qual reduiria costos de transport intern i impulsaria el comerç entre Pacífic i Atlàntic, competint amb el Canal de Panamà com a corredor logístic. Tot i que no tots els projectes estan completats, Buenaventura ja funciona com a porta de connexió directa entre la Xina i Colòmbia, i l’interès xinès en infraestructura logística (ruta directa, possibles nous corrents ferroviaris) podria transformar profundament la distribució de mercaderies al país.

Al port de Cartagena, empreses navilieres xineses com Cosco Shipping i China Shipping operen línies i utilitzen terminals per al tràfic de contenidors sencer. El port és una de les principals vies d’entrada i sortida de mercaderies (tant per importació com exportació) entre Colòmbia, Xina i altres regions d’Àsia, i el port de Cartagena és un hub portuari global eficient, capaç de gestionar grans volums de càrrega i connectar amb més de 600 ports en tot el món. Xinesos i altres operadors utilitzen aquesta infraestructura clau per al comerç internacional, però no hi ha dades públiques clares que els inversors xinesos controlin o liderin financers directament el desenvolupament principal del port (com sí passa a Buenaventura amb Cosco).  

Cooperació sense bases militars.

A diferència d’altres potències, la Xina manté una estratègia de baixa visibilitat militar a la regió. No hi ha bases xineses, però sí la Venda d’equipament policial i militar (vehicles, drons, sistemes de vigilància). També ja Cooperació en seguretat interna, control fronterer i gestió d’emergències, i Formació tècnica i intercanvis militars puntuals.

Aquesta presència genera inquietud a Washington, que interpreta qualsevol avenç xinès com una amenaça estratègica, tot i que Pequín insisteix que el seu paper és “defensiu i cooperatiu”. La Ciberseguretat i tecnologia, és el nou camp de batalla en un dels àmbits més sensibles és el tecnològic. Empreses com Huawei, ZTE o Hikvision tenen una presència massiva a la regió amb el desplegament de xarxes 4G i 5G amb sistemes de càmeres intel·ligents per a seguretat urbana i en Infraestructures digitals per a governs i empreses públiques.

Els Estats Units alerten sobre possibles riscos d’espionatge o control de dades, mentre que molts governs llatinoamericans defensen aquestes aliances per cost, rapidesa i manca d’alternatives occidentals competitives. La ciberseguretat s’ha convertit així en un espai de disputa geopolítica, on l’Amèrica Llatina es troba sovint atrapada entre dues grans potències tecnològiques, i mirant al futur amb oportunitats i tensions. La relació Xina–Amèrica Llatina continuarà creixent, però no sense contradiccions con les oportunitats d’inversió, finançament i diversificació de socis, els riscos de dependència econòmica i endeutament, amb les pressions creixents dels EUA perquè els països “triïn bàndol”, i amb un debat intern sobre sobirania digital, medi ambient i model de desenvolupament.

La Xina no només compra i ven a l’Amèrica Llatina, construeix influència, aliances i futur, i ho fa amb una estratègia pragmàtica, silenciosa i a llarg termini, que redefineix l’equilibri global. Per als països llatinoamericans, el repte no és tant la presència xinesa en si, sinó com negociar-la en benefici propi.

Amèrica Llatina i principalment Colòmbia en transició en la diversificació estratègica com vincle amb la Xina no és només comercial, sinó una peça clau en l’estratègia de política exterior de Colòmbia i per una Seguretat complexa en un l’entorn de seguretat que combina les amenaces internes (grups armats, narcotràfic) i l’impacte de dinàmiques regionals -especialment la situació a Veneçuela i el paper dels Estats Units- que obliguen Bogotà a gestionar múltiples fronts amb una Geopolítica regional on Colòmbia es troba al mig d’una reconfiguració de poder global, on la competència entre superpotències (Els Estats Units i la Xina) també està remodelant l’escena política i econòmica a l’Amèrica Llatina. 

La seguretat internacional i els vincles amb els Estats Units han ocupat la primera línia de les notícies recents. Els últims mesos han estat caracteritzats per una tensió creixent entre Bogotà i Washington sota l’administració de Donald Trump, i aquestes tensions han arribar a un punt àlgid quan Trump va ordenar una operació militar a Veneçuela el passat dia 3 de gener per detenir el president Nicolás Maduro, i va suggerir una possible intervenció similar a Colòmbia acusant el Govern de Petro de facilitar l’exportació de cocaïna. Aquestes afirmacions i amenaces van provocar protestes massives a Colòmbia contra la intervenció nord-americana, amb manifestants denunciant el que consideren una política imperialista dels Estats Units a Amèrica Llatina.

Tot i això, ahir hi va haver un gir diplomàtic sorprenent, Donald Trump ha convidat el president Petro a la Casa Blanca per intentar estabilitzar la relació entre ambdós països després de mesos de retrets, sancions personals i acusacions mútues. És un intent de aproximació tot i les diferències marcades, mentre que paral·lelament, el Govern colombià ha reafirmat la seva voluntat de seguir cooperant amb els Estats Units en la lluita contra el narcotràfic, cosa que indica que, malgrat les diferències, aquesta col·laboració segueix sent important per a la seguretat regional i la reducció del poder dels cartels.