Aquesta influència no es limita a les grans cadenes. L’ecosistema digital està ple de portals, blocs i comptes altament segmentats que actuen com a cascades d’informació tendenciosa, amplificant missatges polítics a favor de determinats actors econòmics o ideològics. Des de mitjans digitals que operen amb interessos ocults i finançament no transparent, fins a plataformes que reprodueixen rumors i notícies distorsionades amb l’objectiu de desestabilitzar o reforçar narratives convenients, l’espai de la informació pública s’ha convertit en un camp minat.
El que conflueix en tots aquests casos és una mateixa
tendència a on els mitjans com a instruments de pressió sobre els governs.
Ja siguin mitjans tradicionals o digitals, quan aquests no actuen com a
vigilants crítics del poder sinó com a aliats dels interessos privats o com a
catalitzadors de narratives interessades, la democràcia es debilita.
Els governs -inclòs l’espanyol i els de moltes
autonomies- sovint cedeixen davant la pressió mediàtica facilitant
desregularitzacions, prioritzant interessos empresarials o modificant discursos
polítics per evitar escàndols i caure en l’impopularitat. És l’anomenat efecte spin,
on més que informar, els mitjans configuren un marc interpretatiu que
condiciona al mateix electorat.
Cap a Una Autèntica Sobirania
Informativa
Des d’una perspectiva crítica d’esquerres cal
denunciar no només els casos específics de manipulació o pressió, sinó la
lògica estructural que ho permet un sistema econòmic que prioritza la propietat
privada dels mitjans de comunicació i la concentració de capitals que, al seu
torn, orienten continguts, narratives i línies editorials.
Una democràcia sana requereix mitjans veritablement
independents, transparència de finançament, regulacions que evitin
oligopolis mediàtics i mecanismes que garanteixin el pluralisme. Cal
reconquerir l’espai públic de la informació perquè no estigui permanentment
segrestat per interessos privats amb capacitat de coaccionar governs i
influenciar consciències.
Perquè quan la informació es converteix en arma de
pressió, la ciutadania deixa de ser protagonista i es transforma en espectadora
d’un espectacle polític on el guió l’escriuen els poderosos.
El Poder Mediàtic com a Braç de
Pressió Política i Econòmic
La democràcia -com l’espai on la ciutadania
decideix lliurement sobre la política i les polítiques públiques- i
avui es troba sotmesa a una nova mena d’oligarquia, la dels grups mediàtics
i financers que, amb una concentració de poder econòmic i de capacitat
d’influència sense control real, modelen el relat, orienten l’opinió pública i
condicionen els governs establets.
El Duopoli Mediàtic a l’Estat
Espanyol amb Mediaset i Atresmedia
L’Estat espanyol ofereix un retrat semblant,
tot i que adaptat al seu context europeu. Mediaset i Atresmedia dominen
de facto el paisatge informatiu audiovisual i controlen al voltant del 58 %
de l’audiència televisiva i gairebé el 90 % dels ingressos publicitaris
de la televisió en obert, transformant-se en actors quasi hegemònics.
Aquest “duopoli” no només afecta
l’economia del sector mediàtic, sinó que el converteix automàticament en un
agent de pressió política. Quan un parell de conglomerats poden decidir què
informa la majoria de la població i amb quin enfocament, es destrueix el
pluralisme i es situa el debat polític dins d’un marc controlat. Aquest
monopoli informatiu és inherentment antipopular i no reflecteix la diversitat
social, sinó la perspectiva dels sectors econòmics dominants que controlen
aquests grups empresarials.
A més, Mediaset ha estat acusat de sensacionalisme
sistemàtic i de prioritzar entreteniment superficial sobre debat crític,
degradant la política a simple espectacle i debilitant l’anàlisi rigorosa de
temes públics.
Per la seva banda, Atresmedia ha patit
sancions antimonopoli i es troba sota escrutini per possibles abusos de la
concentració de mercat, així com per alegacions de biaixos ideològics en
determinats continguts de les seves cadenes més consumides.
A l’era digital, el panorama s’ha fragmentat però no
ha perdut centralitat. Molts portals i pamflets online operen com ecosistemes
d’informació tendenciosa, reproduint narratives ideològiques al servei
d’interessos particulars que no sempre són transparents. Aquests mitjans, tot i
aparentar una independència crítica, sovint es veuen atrapats en xarxes de
finançament que depenen de publicitat oficial o privada, algunes vegades
condicionada a una línia d’informació concreta.
La proliferació d’aquests portals no representa una
ampliació saludable del pluralisme i crea una esfera informativa on cadascú
consumeix només la versió que reforça les seves creences, debilitant el debat
públic basat en evidències i desinformant quan convé als poders dominants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada