SALVEM CUBA. Contra el bloqueig, contra les amenaces i contra l'imperialisme.

Cuba torna a estar en el punt de mira dels sectors més reaccionaris dels Estats Units. Des de Miami, epicentre històric de l'exili anticastrista més radical, es promou una nova ofensiva política, econòmica i mediàtica contra una illa que fa més de seixanta anys que resisteix l'assetjament de la primera potència militar del planeta. 

El poble cubà no necessita salvadors estrangers i no necessita marines desembarcant a les seves costes ni estrategs del Pentàgon decidint el seu futur. El poble cubà el que necessita és que s'acabi d'una vegada el bloqueig econòmic, financer i comercial que Washington manté contra Cuba i que ha provocat enormes dificultats materials per a diverses generacions de cubans.

Les polítiques impulsades durant dècades per les administracions nord-americanes, siguin republicanes o demòcrates, han tingut un objectiu clar de provocar el col·lapse de l'economia cubana per forçar un canvi de règim favorable als interessos dels Estats Units pero aquesta estratègia ha fracassat una vegada rere l'altra, però continua vigent perquè respon a una lògica imperial que considera l'Amèrica Llatina com el seu pati del darrere.

En aquest context destaca el paper de l'actual dirigent republicà Marco Rubio, una de les figures més influents de l'ala dura anticubana. La seva trajectòria política ha estat marcada per una obsessió constant amb Cuba, i qualsevol projecte polític que qüestioni l'hegemonia nord-americana a la regió.

Des dels sectors més extremistes de Miami es continua alimentant la fantasia d'una intervenció que imposi des de l'exterior el model polític i econòmic que ells desitgen, però la història ens ensenya que les invasions, els bloquejos i les operacions encobertes no porten democràcia ni llibertat, porten sofriment, destrucció i dependència.

També preocupa el discurs bel·licista que acompanya l'actual escalada militar global mentre el món presencia un augment sense precedents de la despesa armamentista, alguns sectors de Washington semblen disposats a intensificar la confrontació amb qualsevol país que no s'alineï amb els seus interessos geopolítics. Cuba, malgrat les seves limitacions econòmiques i la seva reduïda capacitat militar, continua sent presentada com una amenaça ideològica que cal derrotar.

Resulta difícil no veure una enorme contradicció. Els mateixos dirigents que proclamen la defensa de la llibertat mantenen sancions que afecten l'accés a medicaments, tecnologia, inversions i recursos essencials per a la població cubana amb les conseqüències d'aquestes mesures no les pateixen els dirigents polítics; les pateixen els treballadors, els pensionistes, els estudiants i les famílies de l'illa.

Des d'una perspectiva internacionalista i solidària, la defensa de Cuba no significa ignorar els seus problemes interns ni renunciar al debat sobre el seu futur, sino que significa defensar el principi fonamental que cap poble ha de ser sotmès a la fam, al bloqueig o a l'amenaça militar per part d'una potència estrangera.

Avui, més que mai, cal aixecar la veu per exigir la fi del bloqueig. Cal rebutjar qualsevol intent d'intervenció militar. Cal denunciar les polítiques de confrontació impulsades pels sectors més reaccionaris dels Estats Units i cal recordar que el futur de Cuba només correspon decidir-lo al poble cubà.

 Salvem Cuba. Salvem-la de l'asfíxia econòmica. Salvem-la de les amenaces militars. Salvem-la de l'imperialisme.

Perquè la sobirania dels pobles no es negocia i perquè cap nació del món hauria de viure sota el càstig permanent imposat per una potència estrangera.