CUBA, UN POBLE EN RESISTÈNCIA.

A Cuba, la resistència no és només una paraula, sino que es una manera de viure i és el pa compartit entre veïns quan falta electricitat, és la bicicleta que substitueix el combustible, és el metge que continua atenent malgrat la manca de medicaments, és la mare que fa miracles per alimentar la família, i és també la dignitat d’un poble que, després de dècades de bloqueig econòmic, amenaces i sancions imposades pels Estats Units, continua dret.

L’última decisió del president Donald Trump d’ampliar les mesures d’emergència nacional” contra Cuba, castigant els països que enviïn petroli a l’illa, no és només una acció diplomàtica o comercial, sinó que és una forma de pressió política que acaba repercutint directament sobre la vida quotidiana de milions de persones. Quan falta petroli, s’aturen transports, hospitals, fàbriques i generadors elèctrics. Quan hi ha apagades constants, el poble és qui les pateix.

Però Cuba continua resistint i aquesta resistència no és abstracta ni propagandística, té rostre humà, té noms, carrers i barris, té gent gran asseguda davant de casa durant les apagades nocturnes, joves organitzant activitats culturals comunitàries i famílies compartint allò poc que tenen i enmig de les dificultats, emergeix una societat acostumada a sobreviure col·lectivament.

Les paraules de la diputada i intel·lectual Llanisca Lugo resumeixen bé aquest esperit: la situació ha despertat “una força de viure i de defensar la vida en comunitat”, i precisament aquí rau una de les grans diferències entre la societat cubana i el model individualista dominant en moltes parts del món. Quan els recursos escassegen, a Cuba encara persisteix una cultura del suport mutu, heretada tant de la revolució com de la necessitat.

No es pot entendre la situació actual de Cuba sense parlar del bloqueig econòmic imposat des de fa més de seixanta anys. Un bloqueig que afecta l’accés a tecnologia, medicaments, matèries primeres i finançament internacional. Sovint, des d’Europa, s’explica la realitat cubana només a partir dels errors interns del govern cubà, que també existeixen i són debatuts per molts cubans però poques vegades s’explica amb la mateixa intensitat el pes brutal de les sancions externes.

Resulta paradoxal que els mateixos governs occidentals que parlen constantment de “llibertat” siguin capaços d’aplicar mesures que asfixien econòmicament un poble sencer amb les sancions que no les pateixen els dirigents polítics sinó que les pateix la gent corrent, el poble treballador, els barris populars, els hospitals i les escoles i mentrestant, des de molts mitjans de comunicació internacionals, Cuba és sovint presentada com una simple peça geopolítica, però darrere dels titulars hi ha persones que continuen defensant la seva sobirania i la seva identitat nacional.

Molts cubans critiquen aspectes del seu govern, exigeixen reformes i volen més oportunitats, però això no significa que acceptin ingerències externes ni que vulguin veure el seu país convertit en una colònia econòmica.

La història de Cuba ha estat marcada per la resistència, contra el colonialisme espanyol, contra la dependència nord-americana del segle XX, contra invasions, sabotatges i bloquejos i ara, novament, la resistència pren forma davant d’una nova ofensiva econòmica.

Des dels carrers de L'Havana fins als pobles més humils de l’interior, hi ha cansament, sí, pero hi ha desesperança en molts sectors, especialment entre la joventut que emigra buscant futur, però també hi ha orgull, memòria i consciència col·lectiva.

Cuba no és perfecta i cap poble ho és, però reduir la realitat cubana a caricatures simplistes és una injustícia. La resistència cubana és avui també una denúncia contra un món on les grans potències continuen utilitzant l’economia com una arma de càstig polític i mentre això passi, mentre continuïn les sancions i les pressions, molts cubans seguiran repetint el mateix missatge: “No ens rendirem.”

Perquè a Cuba, resistir no és només aguantar, resistir és continuar vivint, compartint i lluitant per la dignitat col·lectiva enmig de les dificultats, i

 VISCA CUBA LLIURE