Bolívia davant l’abisme.

 Bolívia travessa, segons denuncien nombrosos sectors socials mobilitzats, un dels moments de major tensió política i social dels darrers anys. Les carreteres bloquejades, els cabildos populars, les marxes obreres, camperoles i indígenes, així com les denúncies creixents de repressió, dibuixen un país profundament dividit i immers en una crisi de governabilitat que amenaça d’agreujar-se i la figura del president Rodrigo Paz es troba al centre de la tempesta política.

Diverses organitzacions socials, sindicats i moviments populars reclamen la seva dimissió, acusant el govern d’aplicar polítiques d’ajust econòmic que han afectat especialment els treballadors, les comunitats camperoles, els pobles indígenes i els sectors més vulnerables de la societat boliviana.

Part de la portada d'avui del diari de Bolívia, EL DIARIO.

La situació al departament de Santa Cruz s’ha convertit en un dels principals focus del conflicte. A San Julián, els bloquejos de carreteres han provocat importants tensions entre diferents sectors de la població. La mobilització de joves cruceñistes per intentar trencar els bloquejos és una mostra del grau de polarització política i social que viu actualment Bolívia i el que inicialment podia semblar una protesta contra determinades decisions governamentals s’ha anat transformant en una confrontació de caràcter més ampli, amb implicacions polítiques, territorials i socials.

La crisi actual a un simple enfrontament entre govern i oposició seria una simplificació excessiva, i al darrere les protestes hi ha un malestar acumulat durant anys. Molts ciutadans consideren que les promeses de desenvolupament, justícia social i millora de les condicions de vida no han arribat a materialitzar-se de manera efectiva per a les classes populars.

A cada concentració i a cada punt de bloqueig, els treballadors, els camperols, comunitats indígenes i sectors populars expressen una mateixa preocupació on la sensació que les seves demandes no són escoltades i que les decisions que afecten el seu futur continuen prenent-se lluny dels seus interessos. L’augment del cost de la vida, les dificultats econòmiques, la manca d’oportunitats per als joves i les desigualtats persistents alimenten una protesta que va molt més enllà de les disputes partidistes.

La possibilitat que el govern decreti un Estat d’Excepció ha encès encara més els ànims i diverses organitzacions socials alerten que una resposta basada principalment en la repressió podria agreujar el conflicte.

La història de Bolívia i de tota l’Amèrica Llatina demostra que les crisis socials profundes difícilment es resolen mitjançant la força i quan les reivindicacions populars són contestades amb mesures extraordinàries, el risc és que augmenti la confrontació i es deteriori encara més la confiança ciutadana en les institucions i per aquest motiu, des de diferents sectors del moviment obrer s’exigeix que la Central Obrera Boliviana (COB) assumeixi un paper més actiu i contundent.

Les veus que reclamen una vaga general consideren que les mobilitzacions disperses, malgrat la seva força, necessiten una coordinació nacional capaç de convertir el descontentament social en una acció col·lectiva efectiva. Per a molts militants sindicals i socials, la vaga general continua sent una de les eines històriques més poderoses de la classe treballadora per defensar els seus drets i pressionar els governs. Ara bé, la mobilització per si sola tampoc solucionarà els problemes estructurals que arrossega Bolívia.

El país necessita espais de diàleg real, mecanismes de participació democràtica i solucions capaces d’atendre les demandes econòmiques, socials i territorials de la seva població. La confrontació permanent corre el risc de conduir el país cap a una espiral d’inestabilitat de conseqüències imprevisibles.

Bolívia es troba, doncs, davant una cruïlla històrica. D’una banda, un govern qüestionat per amplis sectors socials i l’altra, una mobilització popular que demostra una extraordinària capacitat d’organització i resistència. Entre tots dos pols es desenvolupa una lluita pel futur del país que marcarà els pròxims anys.

La pregunta que plana sobre l’horitzó bolivià és si els dirigents polítics seran capaços d’escoltar el clam dels carrers i trobar una sortida democràtica al conflicte o si, per contra, la polarització continuarà aprofundint les fractures existents. Mentrestant, a les carreteres bloquejades, a les places i a les comunitats de tot el país, milers de bolivians continuen escrivint una nova pàgina de la llarga tradició de lluites socials que ha caracteritzat la història de Bolívia.

Quan un poble s’aixeca per defensar la seva dignitat, la repressió mai no és una solució i només la justícia social i la democràcia poden obrir el camí cap a una Pau duradora.