Les Eleccions al PERÚ, amb un resultat electoral que redefineix la nova geopolítica hemisfèrica.

Gairebé una setmana de la segona volta per la presidència del Perú, l'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE) ha processat el 100% de les actes. Per l'ajustat del resultat, 4.209 vots d'avantatge de la dretana Keiko Fujimori sobre l'esquerra Roberto Sánchez, la definició queda supeditada a l'anàlisi de 1.551 actes observades (aquelles que presenten alguna incidència material).

El Perú torna a trobar-se al mateix abisme que els anys 2016 i 2021, una nacio partida en dos, un resultat que es decidirà vot a vot i un mapa polític fracturat entre un sud que vota massivament l’esquerra i una resta del país que oscil·la entre la por, la incertesa i el cansament. Amb el 100 % de les actes escrutades, la diferència entre Keiko Fujimori i Roberto Sánchez és inferior als 4.209 vots. Aquest és el tercer procés presidencial consecutiu que acaba dins d’un marge inferior a un punt percentual i no és casualitat, és un símptoma però aquesta vegada l’empat no només expressa una crisi interna, I té profundes implicacions hemisfèriques. 

Roberto Sánchez no és un outsider ni un tecnòcrata neutral. Va ser ministre en el convuls govern de Pedro Castillo, que va acabar en col·lapse institucional, un intent d’autocop d’Estat i una fractura política que encara avui no cicatritza. La batalla que molts creien tancada l’any 2022 torna a lliurar-se avui, amb el Perú dividit exactament per la meitat.

Mentre el Perú es paralitza en un empat interminable, el món continua canviant. La captura de Nicolás Maduro per part dels Estats Units ha marcat un gir estratègic i Washington ha decidit reordenar el seu hemisferi. La doctrina que l’exministre d’Afers Exteriors Francisco Tudela reclamava el 2022 ja no és només un debat acadèmic, sino que s’ha convertit en política vigent i mentre els Estats Units reforcen el flanc atlàntic-caribeny, la Xina es consolida el Pacífic. El port de Port de Chancay, que redueix en deu dies el trànsit comercial entre Sud-amèrica i Àsia, no és només una infraestructura mercantil, sino que és un node geopolític de primer ordre que reorienta exportacions brasileres i andines cap al Pacífic i concedeix a la Xina un centre logístic que, com advertia Tudela, podria servir a objectius estratègics molt més complexos i així, el Perú, gairebé sense voler-ho, s’ha convertit en el punt de fractura entre dues grans potències globals.

Una eventual victòria de Keiko Fujimori alinearia el Perú amb Washington en el discurs, però no en l’estructura econòmica. La Xina compra prop del 63 % de la producció minera peruana i controla el port més estratègic del país i ens trobaríem davant un govern pro-estatunidenc administrant una economia profundament dependent de Pequín, una contradicció que limitaria enormement qualsevol marge de maniobra.

En canvi, una victòria de Roberto Sánchez situaria un hereu polític del castillisme al poder just quan els Estats Units han demostrat que no toleraran projectes que percebin com amenaces hemisfèriques. El precedent veneçolà podria activar-se si el Perú es convertís en un laboratori de prova, fins a quin punt arriba avui la capacitat de Washington per condicionar governs elegits democràticament que decideixin acostar-se a la Xina.

Amb aquest empat electoral no és només un drama domèstic, sinó que és l’avantsala d’un reordenament geopolític on el Perú, per primera vegada en dècades, deixa de ser espectador per convertir-se en una peça estratègica global, pero el més inquietant és que aquest reordenament arriba mentre el país continua sense resoldre la seva pròpia fractura interna.

El món ja ha mogut fitxa. Ara falta saber si el Perú serà actor o víctima d’aquest gran moviment geopolític.