No en el nostre nom.
La dignitat humana no es negocia, no es deporta i no es tanca
darrere de filats ni murs de formigó. Davant l'acord de la Unió Europea
que pretén externalitzar les fronteres i establir centres de detenció per a
persones migrants en territori africà, alcem la veu amb fermesa.
Denunciem una política basada en la por, la discriminació i
la criminalització de la pobresa. Les persones migrants no són una amenaça, són
éssers humans que fugen de la guerra, la fam, la persecució, l'espoli econòmic
i l'emergència climàtica.
Cridem la ciutadania, les organitzacions socials, els
sindicats, els col·lectius antiracistes, els moviments de defensa dels drets
humans i totes les persones compromeses amb la justícia social a mobilitzar-se
contra aquesta deriva autoritària.
No acceptarem que es construeixin nous murs entre pobles. No
acceptarem que es converteixi Àfrica en una gran presó a sou d'Europa.
No acceptarem que es vulnerin els drets fonamentals en nom de la seguretat.
Una vergonya històrica per als drets humans. Europa aixeca murs i Àfrica rep els inmigrans en camps de concentració.
La Unió Europea celebra aquests dies allò que alguns dirigents conservadors i de l’extrema dreta han qualificat de «revolució en la política europea». La dreta i la ultradreta del continent aplaudeixen una reforma migratòria que permetrà l'expulsió accelerada de persones migrants, la creació de centres de retorn fora del territori europeu i l'externalització de les fronteres cap a països africans, però allò que alguns presenten com una victòria de la seguretat és, en realitat, una derrota moral, política i humana de la mateixa Europa.
El projecte europeu va néixer després de la Segona Guerra
Mundial sota la promesa de la defensa dels drets humans, la dignitat de
les persones i la solidaritat entre pobles, i avui, aquells principis
semblen haver estat substituïts per una obsessió creixent pel control, la por i
la criminalització de la pobresa.
Quan una persona fuig de la guerra, de la fam, de la
persecució política o de les conseqüències del canvi climàtic, no ho fa per caprici, ho fa perquè
la seva vida està en risc i no obstant això, la resposta que ofereix ara la Unió
Europea consisteix a allunyar aquestes persones de la vista de la
ciutadania europea, tancant-les en centres situats a milers de quilòmetres
de les fronteres comunitàries.
Poden anomenar-los «centres de retorn», però la
realitat és molt més dura. Es tracta d'espais de confinament on homes, dones
i fins i tot menors podran ser retinguts mentre es tramita la seva
deportació. La història ens ha ensenyat que quan es priva persones de llibertat
per la seva condició administrativa, i no per haver comès cap delicte, entrem
en un terreny profundament perillós per a qualsevol democràcia.
Especialment greu és la possibilitat de traslladar persones
migrants a tercers països africans. Aquesta política converteix governs
empobrits en guardians de les fronteres europees a canvi d'ajudes econòmiques i
acords comercials. Europa exporta així les seves responsabilitats mentre
importa mà d'obra barata quan li convé.
Resulta impossible no observar una profunda contradicció ja
que durant dècades, les potències europees han extret recursos naturals
d'Àfrica, han condicionat les seves economies a través del deute extern i
han mantingut relacions comercials desiguals, i ara, quan les conseqüències
d'aquestes dinàmiques empenyen milers de persones a emigrar, la resposta és
construir noves barreres i nous mecanismes d'exclusió.
La Europa que defensa la lliure circulació de
capitals, mercaderies i inversions nega la lliure circulació dels éssers
humans més vulnerables i aixó ens demostra que els diners poden travessar
fronteres sense obstacles i les persones pobres, en canvi, són perseguides,
detingudes i expulsades.
L'aprovació d'aquest acord també representa una victòria
ideològica de l'extrema dreta europea. Durant anys, els seus discursos xenòfobs han anat penetrant
progressivament en les institucions comunitàries fins a convertir-se en
polítiques oficials. I allò que fa una dècada era defensat únicament pels
sectors més radicals avui és assumit per partits conservadors tradicionals i,
en alguns casos, tolerat per sectors de la socialdemocràcia.
La conseqüència és una Europa cada vegada més fortificada,
més militaritzada i més allunyada dels seus valors fundacionals, una
Europa que mira les persones migrants com una amenaça i no com a éssers humans
amb drets.
Des de l'esquerra transformadora, la resposta ha de ser
clara. Cal rebutjar la normalització de la detenció de persones migrants,
oposar-se a la creació de camps fora de la Unió Europea i defensar vies segures
i legals per a la migració. Cal reforçar les polítiques d'acollida, de
cooperació internacional i de justícia global.
La immigració no és el problema, sinò que el problema és un model
econòmic mundial que genera desigualtats immenses, guerres permanents i
destrucció ambiental i mentre aquestes causes continuïn existint, milions
de persones seguiran buscant una vida millor.
Avui Europa encara és a temps de decidir quin paper
vol jugar en la història, o pot convertir-se en una fortalesa envoltada de murs
i centres de detenció, o pot recuperar els valors de solidaritat i humanitat
que afirma representar I l'acord aprovat aquests dies apunta tristament en la
primera direcció i per això constitueix una de les pàgines més fosques de la
política migratòria europea dels darrers anys.
Defensem una Europa de la solidaritat, de l'acollida i dels
drets humans.
"Dels pobles per als pobles, ni murs, ni deportacions, ni camps de concentració. Drets humans per a tothom!"
Cap persona és il·legal.
Cap ésser humà és descartable.
Organitzem-nos, mobilitzem-nos i resistim.
Per una Europa dels pobles i no de les fronteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada