Escac (Jaque) a la democràcia. Venen temps de compromís, resistència i transformació

Avui vivim un dels moments més delicats de les darreres dècades. El món està entrant en una nova etapa marcada per la confrontació global, l’autoritarisme creixent i una ofensiva sense precedents contra les democràcies populars. El que alguns analistes anomenen crisi internacional, nosaltres ho hem de definir amb claredat, estem davant d’un autèntic escac (jaque) a la democràcia mundial.

No és una crisi casual i no és un fenomen espontani, és el resultat directe d’un sistema econòmic i polític que veu en la participació popular, en la sobirania dels pobles i en les polítiques socials una amenaça als seus privilegis acumulats durant dècades per les grans potències econòmiques i militars.

L’eix format per Donald Trump i Benjamin Netanyahu s’ha convertit avui en una referència internacional per a les noves dretes i extrema-dretes radicals i per als projectes reaccionaris que pretenen imposar un nou ordre global basat en la guerra, en la intimidació i en la destrucció progressiva dels espais democràtics.

Avui aquest “duet” ja no amaguen les seves intencions. Intervenen militarment quan els convé. Utilitzen bloquejos econòmics per castigar governs sobirans. Financen processos de desestabilització política, manipulen la informació internacional i    quan els governs no responen als seus interessos.

Ho hem vist durant anys a Cuba, pero tambè ho hem vist a l’Argentina, Guatemala, Perú, Xile, Honduras i Bolivia, recentment Veneçuela, i ho continuem observant avui a Colòmbia, però la batalla geopolítica s’intensifica, i els pròxims objectius són clars, Mèxic i Brasil. Dos països decisius on les alternatives progressistes encara mantenen capacitat de resistència davant els interessos del capital financer internacional i mentre això passa a l’Amèrica Llatina, a Europa assistim a un procés igualment preocupant.

Les institucions europees, en molts casos, han abandonat la defensa dels drets socials i han acceptat una subordinació política i estratègica creixent davant els interessos dels grans centres de poder atlàntics. Les decisions econòmiques, les polítiques migratòries, l’increment del militarisme i la renúncia progressiva a polítiques socials ens indiquen que el vell continent està entrant en una deriva profundament ultra-conservadora.

I a Espanya la situació no és aliena a aquest procés. Observem amb enorme preocupació com sectors econòmics, mediàtics i judicials operen cada vegada amb menys dissimulació per condicionar el debat polític on es pretén desgastar l’esquerra transformadora. Es criminalitzen les propostes que qüestionen els privilegis establerts i es judicialitza la política quan els resultats electorals no satisfan determinats interessos i això no és una anècdota, aix`és una estratègia.

Quan els poders econòmics decideixen qui pot governar i quines polítiques són acceptables, la democràcia deixa de ser un espai de sobirania popular i es converteix en una estructura buida, limitada a administrar interessos privats i davant d’aquesta situació, no podem respondre amb prudència excessiva ni amb simples discursos institucionals. Ha arribat l’hora del compromís i tambè ha arribat el moment de prendre decisions fortes.

Necessitem una esquerra que torni a connectar amb la vida quotidiana de la majoria social. Una esquerra capaç de defensar amb valentia el dret a l’habitatge, salaris dignes, pensions públiques fortes, serveis sanitaris universals, educació pública de qualitat, control democràtic dels sectors estratègics i una fiscalitat que redistribueixi realment la riquesa i no podem continuar acceptant que els pressupostos militars creixin mentre milions de persones no poden accedir a un habitatge digne.

No podem acceptar que es normalitzi la guerra com a mecanisme de control internacional, no podem acceptar que la democràcia sigui segrestada pels interessos financers i per això avui la tasca de l’esquerra no és simplement resistir.

La nostra responsabilitat és organitzarnos millor per construir poder popular i crear més consciència col·lectiva. Enfortir els moviments socials i recuperar els barris, els sindicats, els espais comunitaris i tornar a situar la política com a eina real de transformació social.

La història ens ensenya avui una lliçó molt clara: que quan l’autoritarisme avança i les esquerres dubten, els pobles paguen el preu més alt.

Avui ens volen resignats, ens volen dividits i ens volen silenciosos, pero la nostra resposta ha de ser exactament la contrària amb més organització, més mobilització, més consciència crítica, més democràcia i més justícia social.

Perquè davant l’escac que avui pateix la democràcia mundial, nosaltres tenim l’obligació política i moral de defensar una alternativa basada en la dignitat, en la solidaritat i en el poder dels pobles.

No és temps d’esser simples espectadors. És temps de comprometre’ns, és temps de lluitar i és temps de transformar-ho tot.