Cada 5 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, la humanitat rep una nova oportunitat per reflexionar sobre la relació que manté amb el planeta que l'acull. No es tracta només d'una jornada simbòlica ni d'un conjunt d'actes institucionals plens de bones paraules, és, sobretot, un crit d'alerta davant una realitat que cada vegada es fa més evident. La Terra està patint una pressió sense precedents provocada per un model econòmic que anteposa el benefici privat a la preservació de la vida.
Els mars, els boscos, les muntanyes, els rius, les platges i
les espècies animals
que comparteixen amb nosaltres aquest planeta constitueixen un patrimoni comú
que hauria de ser protegit com un bé universal, pero tanmateix, la realitat és
ben diferent. La contaminació, la sobreexplotació dels recursos naturals, la
destrucció dels ecosistemes i el canvi climàtic continuen avançant mentre els
grans centres de poder econòmic acumulen beneficis milionaris.
El mar, font de vida i regulador climàtic essencial, es troba
amenaçat per la contaminació dels plàstics, els vessaments industrials, la
sobrepesca i l'augment de la temperatura de les seves aigües. Milions de tones de residus acaben
cada any als oceans on les tortugues, cetacis, aus marines i milers
d'espècies moren atrapades entre deixalles o ingerint microplàstics que després
acaben també a la cadena alimentària humana.
Les nostres platges, que durant segles han estat espais
naturals de convivència entre la terra i el mar, pateixen una degradació
constant amb un urbanisme especulatiu, i la construcció massiva amb
l'abandonament de residus que transformen aquests ecosistemes fràgils en
simples mercaderies al servei de la rendibilitat econòmica. Cada ampolla
abandonada, cada bossa de plàstic llençada irresponsablement i cada abocament
il·legal representen una agressió directa al patrimoni natural col·lectiu.
Els boscos com autèntics pulmons verds del planeta, continuen desapareixent a un ritme
alarmant amb uns incendis forestals, cada vegada més freqüents i devastadors, que
es veuencada cop mes agreujats per l'augment de les temperatures i per una
deficient planificació forestal. Moltes zones boscoses són abandonades perquè
la seva gestió no resulta rendible per als interessos privats, mentre els
recursos públics sovint es destinen més a reparar els desastres que a
prevenir-los.
En aquest context, l'Amazònia ocupa un lloc central on
l’Amazònia és coneguda com el gran pulmó verd del planeta on
els seus milions d'hectàrees absorbeixen enormes quantitats de diòxid de
carboni i contribueixen a regular els equilibris climàtics globals, pero no
obstant això, la desforestació impulsada per interessos agroindustrials,
mineres i grans corporacions continua destruint aquest ecosistema fonamental. Cada
arbre talat representa una pèrdua irreparable per a tota la humanitat.
Les muntanyes tampoc escapen a aquesta situació. Les grans
serralades del món acumulen reserves d'aigua dolça essencials per a milions de
persones pero l'escalfament global està accelerant el retrocés de les glaceres
i alterant els cicles hidrològics naturals i on les comunitats que depenen
d'aquestes fonts d'aigua ja comencen a patir-ne les conseqüències.
Un dels signes més preocupants del canvi climàtic és la
descongelació accelerada dels gels polars i dels grans icebergs. Tant a l'Àrtic
com a l'Antàrtida, la pèrdua de massa de gel evidencia que el planeta
s'està escalfant a una velocitat superior a la prevista fa només unes dècades.
L'augment del nivell dels oceans, les alteracions meteorològiques extremes, les
sequeres prolongades i les inundacions devastadores són manifestacions visibles
d'aquest procés.
Els animals, que constitueixen una part indispensable de
l'equilibri ecològic,
també pateixen les conseqüències d'aquesta crisi ambiental on centenars
d'espècies es troben amenaçades o en perill d'extinció a causa de la destrucció
dels seus hàbitats naturals. Quan desapareix una espècie, no només es perd una
forma de vida, sinó que es debilita tot l'ecosistema del qual forma part.
Davant d'aquesta situació, la qüestió dels residus esdevé
fonamental. L'abandonament de deixalles en espais naturals continua sent una
pràctica massa habitual. Els boscos, les rieres, els marges de carreteres i les
platges acumulen tones de residus que podrien haver estat reciclats o
gestionats adequadament. El reciclatge no és una moda ni una obligació
burocràtica, és una responsabilitat col·lectiva envers les generacions futures.
Tanmateix, cal plantejar una reflexió crítica sobre el model
actual de gestió dels residus. En nombrosos països, serveis essencials
relacionats amb la recollida de deixalles, el tractament de residus o la
gestió forestal han estat progressivament externalitzats cap a grans
multinacionals i massa sovint, allò que hauria de ser un servei públic
orientat a la protecció ambiental es converteix en una activitat orientada
principalment a l'obtenció de beneficis econòmics. Quan el medi ambient es
converteix en un negoci, existeix el risc que els interessos financers acabin
imposant-se sobre els criteris ecològics.
Des d'una perspectiva social i ecologista, la protecció de la natura hauria de
ser una responsabilitat compartida i democràtica, amb una forta participació de
les comunitats locals, dels municipis i de les institucions públiques. Els
recursos naturals no són una mercaderia, sino que constitueixen un patrimoni
col·lectiu que pertany al conjunt de la societat i a les generacions que encara
han de venir.
En aquest sentit, els pobles indígenes ofereixen una lliçó
que el món industrialitzat hauria d'escoltar amb més atenció. Moltes cultures originàries conceben
la Terra Mare no com una propietat susceptible de ser explotada, sinó
com un ésser viu del qual formem part, i aquesta visió ancestral defensa una
relació basada en el respecte, la reciprocitat i la convivència harmoniosa amb
la natura. Allò que per a alguns és simplement un recurs econòmic, per a moltes
comunitats indígenes és un espai sagrat que garanteix la continuïtat de la
vida.
El Dia Mundial del Medi Ambient hauria de servir, doncs, per recordar que no existeix justícia social sense justícia ambiental, i no hi haurà futur digne per als pobles si els oceans continuen contaminant-se, si els boscos desapareixen, si les glaceres es fonen i si les espècies animals són expulsades dels seus hàbitats.
Defensar el medi ambient és defensar la salut, l'aigua, l'alimentació, la
biodiversitat i la dignitat humana, és defensar la Terra Mare davant
la depredació, l'especulació i la indiferència, i és entendre que el planeta no
és una herència rebuda dels nostres avantpassats, sinó un préstec que hem de
retornar, en les millors condicions possibles, a les generacions futures.
Perquè protegir la natura no és una
opció. És una necessitat urgent, i també és un acte de responsabilitat, de
solidaritat i d'amor per la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada