El Partit Popular i VOX preparen el terreny per intoxicar les eleccions.

A l’Estat espanyol s’està començant a desplegar una operació política extraordinàriament perillosa, i no es tracta simplement de discrepàncies ideològiques, ni d’una oposició parlamentària legítima. El que estem veient és una estratègia calculada de manipulació massiva basada en la mentida, en la fabricació deliberada d’enemics interns i en la intoxicació permanent de l’opinió pública.

Els dirigents del Partido Popular i de l’extrema dreta representada per Vox han iniciat una ofensiva política destinada a sembrar dubtes sobre la legitimitat de futures eleccions generals, utilitzant un discurs absolutament fals sobre una suposada manipulació electoral vinculada a la regularització de persones migrants.

La dreta espanyola assaja el manual de la desinformació, i el Partit Popular  i VOX sembren dubtes sobre una falsa “tupinada electoral”

L’Estat espanyol comença a entrar en una dinàmica política preocupant, perillosa i profundament antidemocràtica i el que estem observant aquests darrers dies amb les declaracions de dirigents del Partido Popular i de Vox no és un simple debat polític o una confrontació ideològica legítima, és, directament, la posada en marxa d’una estratègia deliberada de desinformació basada en la mentida, la por i la criminalització de sectors vulnerables de la societat, especialment la població migrant.

Les acusacions llançades per sectors de la dreta espanyola insinuant que una eventual regularització extraordinària de persones migrants podria ser utilitzada per alterar futurs processos electorals no només són falses, sinó que constitueixen un atac frontal contra la convivència democràtica i cal recordar un fet elemental que determinats sectors polítics i alguns altaveus mediàtics intenten ocultar deliberadament. A les eleccions generals espanyoles no poden votar les persones immigrants sense nacionalitat espanyola. Només poden participar aquelles persones que han completat un llarg procés legal de nacionalització, complint anys de residència, requisits administratius estrictes i jurament constitucional. El nombre de nous nacionalitzats que eventualment podrien incorporar-se al cens electoral és limitat i en cap cas permet parlar seriosament d’una hipotètica manipulació electoral.

Encara resulta més greu escoltar insinuacions sobre una possible intervenció irregular de funcionaris consulars o estructures administratives en l’organització del vot exterior. Aquestes afirmacions, repetides sense proves, entren en el terreny de la teoria conspirativa i de la intoxicació política planificada. El sistema electoral espanyol compta amb mecanismes de control, juntes electorals independents i procediments reglats que fan pràcticament impossible qualsevol operació fraudulenta d’aquest tipus.

La legislació electoral espanyola és inequívoca. Les persones migrants sense nacionalitat espanyola no voten a les eleccions generals, i només poden fer-ho ciutadans que hagin completat un llarg i estricte procés de nacionalització, sotmès a controls administratius i terminis legals que poden durar anys. Per tant, afirmar que una regularització administrativa d’immigrants pot alterar resultats electorals és una falsedat deliberada construïda per alimentar la xenofòbia i fabricar por social.

Però la maquinària de la mentida no s’atura aquí. Des de determinats altaveus mediàtics afins a la dreta reaccionària s’està començant a difondre una segona narrativa igualment irresponsable insinuan que funcionaris consulars o estructures diplomàtiques podrien intervenir irregularment en el vot exterior.

Això no només és fals i és una acusació gravíssima contra les institucions públiques sense cap prova, construïda únicament amb l’objectiu d’anar erosionant la confiança ciutadana en el sistema democràtic. És exactament el mateix manual que l’extrema dreta internacional ha utilitzat durant anys.

Però el problema va molt més enllà d’Espanya. A Colombia, a Argentina, a Brazil o a Bolivia hem vist durant els darrers anys com sectors econòmics poderosos, grans conglomerats mediàtics i forces de l’extrema dreta han desplegat campanyes massives de manipulació informativa destinades a desacreditar governs progressistes i moviments populars.

A Bolivia, les falses denúncies de frau electoral van servir per justificar la desestabilització institucional que va acabar amb la caiguda del govern de Evo Morales.

A Brazil, una ofensiva judicial, mediàtica i política constant va erosionar durant anys l’espai progressista vinculat a Luiz Inácio Lula da Silva i al Partido dos Trabalhadores.

A Argentina, la frustració social ha estat canalitzada cap a projectes ultraliberals i d’extrema dreta encapçalats per Javier Milei després d’anys de desgast institucional i campanyes permanents de descrèdit contra els sectors populars.

Aquest patró es repeteix sempre amb una metodologia molt concreta. Primer es construeix un relat fals, després es multiplica a través de plataformes digitals, mitjans afins i xarxes de desinformació, desprès si cal per procediments judicials i finalment es genera desconfiança social cap a les institucions democràtiques i això, senzillament, no es pot tolerar.

Estan atacant la democràcia mateixa i quan un partit necessita mentir sistemàticament per construir el seu projecte polític, quan necessita convertir persones migrants en bocs expiatoris i quan necessita desacreditar les institucions abans que el poble voti, estem deixant d’estar davant adversaris democràtics normals estem davant una estratègia profundament autoritària.

Cal denunciar-ho sense por, perquè la democràcia no mor només amb tancs als carrers. La democràcia també mor quan els poderosos converteixen la mentida en doctrina política i quan sectors de la dreta decideixen que si no poden guanyar honestament, intentaran enverinar la societat fins destruir la credibilitat del sistema.

Espanya no pot permetre repetir errors que altres pobles ja han patit. Defensar la democràcia exigeix avui una actitud activa davant la desinformació organitzada, davant les campanyes d’odi i davant aquells que pretenen convertir la mentida en estratègia de govern.

Perquè quan la veritat desapareix del debat públic, el feixisme sempre troba una porta oberta.