EQUADOR, DEIXA ENRERE CATORZE ANYS DE GOVERNS D'ESQUERRA.

Per què l'Esquerra no s'ha beneficiat amb la crisi mundial i la dreta sí?

L'ombra de Rafael Correa, la polarització de Lenin Moreno i la deixadesa del vot dels partidaris del partit indigenista, socialista, anticapitalistes i d'esquerres, Pachakutik, i la denúncia de frau electoral denunciat pel candidat dels indígenes Yaku Pérez, han estat els artífexs que donen el Govern al candidat Guillermo Lasso, de l'aliança entre el Movimiento CREO, y el Partido Social Cristiano (PSC), de tall dreta-liberal.

Des de l'any 2007 al 2021, gairebé tots els assumptes d'interès de país han estat de polítiques socials, i econòmiques-mediambientals, amb gran protagonisme als enllaços territorials coneguts com "les sabatines", enllaços que eren els actors i protagonistes itinerants en els seus territoris amb el Govern. Aquests enllaços o cadenes mediàtiques han estat molt temuts en aquests anys de governs d'esquerra pels seus detractors, el que ha servit per defenestrar-los per part dels partidaris de la dreta i de tall liberal.

També ha estat un important factor de l'ensorrament de l'esquerra, ha estat la mala estratègia de comunicació per part de la candidatura de Andres Arauz, que donant-se com a candidatura guanyadora, no ha estat el bé comunicativa que es desitjava, donant a l'oposició la possibilitat de crítica. L'esquerra, sàvia que amb catorze anys no era prou que el país necessitava per a un canvi radial i convertir en realitat amb més presidència de l'Estat en els territoris i amb la presentació d'un líder fort que impulsés la veritable renovació que necessita Equador, encarant els canvis legislatius i renovar aquells que no s'ajustaven a la nova realitat. Els enemics de l'esquerra governant fins al passat dia 11 d'abril, han estat aquells que ja en el començament del mandat de Rafael Correa, van recórrer a la Partitocràcia, els banquers i els sicaris de la tinta i aquells es van anar desencantant en el camí a l'omnipresent que es va tornar a omnipotent, en la llarga nit neoliberal que va conduir a Guillermo Lasso a la presidenta de l'Equador, i que prengués possessió el pròxim dia 24 de maig de 2021 i tindrà fins al 2025 per realitzar les seves polítiques neoliberals.

EL VOT NUL DELS INDÍGENES DEL PACHAKULIK, VA SER UN ERROR

Si bé és d'entendre que els partidaris de la Candidatura del Moviment d'Unitat Plurinacional Pachakutik fossin crítics amb els resultats de la primera volta, i es presentaran com boicot per invalidar els resultats de la segona volta amb un vot nul, aquesta acció arbitrària, encara que consensuada pels òrgans directius del partit, ha estat el que ha motivat a donar la victòria a Guillermo Lasso.

Un Moviment d'Unitat Plurinacional Pachakutik, que es defineix com un moviment polític independent dels partits tradicionals que representen a altres grups de poder, i està compost principalment per organitzacions indígenes, i tenen com la seva ideologia a la constitució de l'Estat multinacional i que respecta la interculturalitat, oposant-se aL neoliberalisme, sent considerat com un partit d'esquerra. Inspirant-se en la cosmovisió indígena i declarant el seu rebuig a qualsevol forma d'explotació, opressió i injustícia mentre dóna suport a l'autodeterminació del poble, és molt difícil entendre el seu Vot NUL.

Les presidencials equatorianes s'han dividit al moviment indígena.

L'expulsió d'un dels seus líders i cridats a respectar el compromís amb el vot nul són algunes de les reaccions del moviment indígena a l'Equador, després que alguns dels seus representants decidissin donar suport a algun dels dos candidats que es disputaran la presidència en les eleccions d'aquest diumenge: l'esquerrà Andrés Arauz i el dretà Guillermo Lasso. Les comunitats aborígens ja havien acordat un vot nul, després de les seves desoïdes denúncies de frau per part del seu candidat a la primera volta, Yaku Pérez, qui va quedar fora de la contesa.

Entre el vot nul i el suport a l'esquerra o la dreta. Aquest dilema que va ser previ a la segona volta de les eleccions presidencials a l'Equador, que es van disputar aquest passat diumenge 11 d'abril, hi divideix el moviment indígena de país. El suport d'aquesta comunitat és crucial enmig d'una renyida contesa, perquè s'apuntalarà a l'Esquerra amb el seu candidat Andre Arauz.

Ahir dimarts, el president del Moviment Indígena i Camperol (MICC), Leonidas Iza, va ratificar que ha d'haver-hi sancions para els membres del col·lectiu que tinguin "actituds individuals". També va instar a respectar acordar paper vot nul que va fer aquesta comunitat davant als comicis que es van celebrar i portar-lo a la victòria de Guillermo Lasso.

Les seves declaracions es van produir després que el moviment indígena i polític, Pachakutik, expulsis de les seves files a Jaume Vargas, un dels seus màxims representants, hi ha que a més és president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (Conaie) , l'organització que agrupa totes les Associacions aborígens de país. El va excloure després que, dissabte, Vargas declares públicament el seu suport al candidat de l'esquerra, el correista, Andrés Arauz.

Després de ser expulsat, Vargas va acusar l'organització d'aliar-se amb la dreta i de no acollir la seva proposta ni pla perquè el moviment indígena arribis a la Presidència. "Pachakutik va actuar d'acordar com els seus interessos. No acatar les 16 resolucions que vam tenyir del moviment indígena, només quan als còvens diuen que la Conaie que és part de Pachakutik, però en aquestes eleccions van actuar sols i segons als seus interessos", ha Assegurat.

Però Vargas no va ser l'únic que va decidir deslligar-se del pacte assolit entri als indígenes al març sobre recolzar el vot nul a la segona volta electoral. Virna Cedeno, que va ser la fórmula Vicepresidència de Pérez, va anunciar dies abans so suporta al candidat dels centredretes, Guillermo Lasso.

La directiva de Pachakutik, que actuava com a braç polític de la Conaie, també va decidir retirar-la del moviment.

Els desacords no parin aquí. Yaku Pérez va Cridar a Jaume Vargas "cadàver polític" per donar suporta a Arauz, Mentre que Altres Membres de l'organització, com l'assembleista electe per la Revolució Ciutadana, Ricardo Ulcuango, van assenyalar que la Decisió de Vargas reflecteix L'Opinió de la majoria de les bases indígenes.

"La Conaie mai donarà suport a l'oligarquia i neoliberalisme representat en Guillermo Lasso qui hi ha cogovernant amb Lenin Moreno, el qual ha portat a un fracàs Econòmic i Social, a més d'impulsar la desinstitucionalitat de país", ha sostingut Ulcuango.

No obstant això, la Conaie va insistir en Les últimes hores al vot nul i va demanar als líders indígenes "no caure en el joc electoral i mantenir l'horitzó ideològic amb fermesa".

UN PRESIDENT DE L'OPUS DEI, DE DRETES, EMPRESARI i BANQUER

Un Guillermo Lasso que es va presentar a les passades eleccions davant de Rafael Correa i de Lenin Moreno i que les va perdre respectivament, però ara gràcies a la imprudent decisió del VOT NUL, els equatorians estaran presidits per un governant dels empresaris, banquers i que representa a la política més dretana del Moviment CREO, d'idees liberals-conservadores que juntament amb el partit social Cristià (PSC) que és un partit polític enquadrat al centredreta i s'autodefineixi com conservadors i que s'inspiren en la doctrina social de l'Església.

El senyor Lasso, ha tingut ocupacions i càrrecs en les principals empreses financeres i bancàries de l'Equador, així com en fundacions i altres empreses multinacionals com la Coca-Cola i la japonesa de camions Hino. Guillermo Lasso, segons s'ha pogut saber per la Intendència financera de Panamà, que està associat a 49 empreses offshore en paradisos fiscals.

El flama'n nou president de la República de l'Equador, prengués possessió com a president constitucional de la República de l'Equador el 24 de maig de 2021, al Palau Legislatiu, on funciona l'Assemblea Nacional, I succeirà en el càrrec a  Lenin Moreno.

EL CANVI CLIMÀTIC.

 Els moviments per la justícia climàtica.

La irrupció de l'activisme juvenil davant del procés en el canvi climàtic que assola a la Terra, ha revitalitzat el camp d'acció de noves expectatives urgents en el context de la renovada urgència climàtica. Aquests moviments no estan exempts de riscos, com el seu tancament en una dimensió cultural-expressiva o la paràlisi sistemàtica, però la seva persistència resulta clau en el context del fracàs successiu de les cimeres climàtiques globals.

L'escenari actual presenta una profunda divisió. D'una banda, s'observa la convergència entre un procés de dretanització política, una preocupant ceguesa ambiental i un perillós lliscament ideològic d'amplis sectors subalterns, seduïts pel discurs neofeixista, que denuncien els resultats excloents de la globalització neoliberal. D'altra banda, el deteriorament ambiental i l'increment exponencial de les catàstrofes climàtiques tenen el seu correlat en l'augment de les accions de protesta i en l'emergència de noves organitzacions i col·lectius, no pocs d'ells coordinats a escala global, que denuncien la guerra contra la natura i exigeixen a les potències mundials i els decisors polítics canvis dràstics en la política climàtica.

Les arrels dels moviments socials ambientalistes

Durant molt de temps, la història de les lluites i de les formes de resistència col·lectiva va estar associada a les estructures organitzatives de la classe obrera, considerada com l'actor privilegiat del canvi històric, i l'acció organitzada d'aquesta classe era conceptualitzada en termes de «moviment social», en la mesura que aquesta apareixia com l'actor central i, potencialment, com l'expressió privilegiada d'una nova alternativa social, i molt diferent del model capitalista vigent.

No obstant això, i a partir de 1960, la multiplicació de les esferes de conflicte, els canvis en les classes populars i la consegüent pèrdua de centralitat dels conflictes industrials van posar de manifest la necessitat d'ampliar les definicions de les categories analítiques per donar compte es va instituir la categoria -alhora empírica i teòricament de «nous moviments socials», per tal de caracteritzar l'acció dels diferents moviments que expressaven una nova politització de la societat, mitjançant la posada en públic de temàtiques i conflictes que tradicionalment s'havien considerat propis de l'àmbit privat o que apareixien naturalitzats, associats al desenvolupament industrial.

En aquest marc van ser compresos els naixents moviments ecologistes o ambientals que, juntament amb els moviments feministes, pacifistes i estudiantils, il·lustraven l'emergència de noves coordenades culturals i polítiques. Els moviments ecologistes i pacifistes apuntaven les seves crítiques al productivament, que aconseguia tant al capitalisme com a socialisme al mateix temps que apareixien unificats darrere de qüestionar l'ús de l'energia nuclear.

Així, els anys setanta van assenyalar l'ingrés de la qüestió ambiental a l'agenda global. Van sorgir llavors institucions internacionals i noves plataformes d'intervenció -com el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) -, diferents organitzacions de tipus ecologista, els primers partits verds (amb el partit alemany com a model) i nombroses ONG amb tendències i orígens ideològics molt contrastants, des dels més conservadors fins als més radicals.

Als anys vuitanta vam assistir a una inflexió, associada a l'emergència del moviment de justícia ambiental, nascut als Estats Units i vinculat a les lluites de les comunitats afroamericanes, els barris eren els més afectats per les activitats més contaminants, com els abocadors de residus tòxics i la instal·lació de certes indústries. Es tracta d'un enfocament integral que, des de l'origen, posa l'accent en la desigualtat dels costos ambientals, la manca de participació i de democràcia i el racisme ambiental, així com en la injustícia de gènere i el deute ecològica.

Per la seva banda, en la mateixa època neixen les mobilitzacions socioambientals dels països de Sud, que va estudiar els nous conflictes ambientals en els cinc continents, va batejar a aquests moviments com «ecologia popular» o «ecologia dels pobres». Amb això es referia a un corrent que creixia en importància i col·locava l'èmfasi en els conflictes ambientals, que en diversos nivells (local, nacional, global) són causats per la reproducció globalitzada del capital, la nova divisió internacional i territorial de la feina i la desigualtat social. La desigual divisió de la feina, que repercuteix en la distribució dels conflictes ambientals, perjudica sobretot a les poblacions pobres i que presenten major vulnerabilitat. Així mateix, s'afirmava que en molts conflictes ambientals dels pobres s'alineen al costat de la preservació dels recursos naturals no per convicció ecologista, sinó per tal de preservar la seva forma de vida.

No obstant això, tot i que a través de les seves accions els joves han impulsat un fenomen de viralització de la crisi climàtica com a problemàtica més gran, encara no s'ha produït un procés d'alliberament cognitiu massiu, és a dir, de transformació de la consciència, vinculada al dany moral de les expectatives d'èxit, procés que pot activar el passatge del moviment social a la «societat en moviment». De moment, en tant «moviment de moviments», el camp de la justícia climàtica presenta formes plurals, que es tradueixen en diferents nivells d'involucrament i acció, que van des de grans i petites organitzacions que desenvolupen una persistent tasca militant i registren continuïtat en el temps, fins a altres, més fluides i transitòries, que es cristal·litzen en xarxes o aliances fugaces, ja que sorgeixen amb l'objectiu de realitzar una determinada acció i es dissolen després d'ella mateixa, o bé queden en estat de latència.

Mentrestant, els temps es van escurçant de manera indefectible. Com expressa una carta signada per més d'11.000 científics de tot el món, «la crisi climàtica ha arribat i s'està accelerant més ràpidament del que la majoria dels científics esperaven. És més sever del que es preveia, amenaça els ecosistemes naturals i el destí de la humanitat». Els desafiaments requereixen audàcia i severitat, ja que «les reaccions en cadena climàtiques poden causar alteracions significatives en els ecosistemes, les societats i les economies que podrien fer que grans àrees de la terra es tornin inhabitables». Una solució urgent exigeix no només la reducció dràstica de gasos d'efecte hivernacle sinó també una disminució en el metabolisme social, la qual cosa implicaria menys consum de matèria i energia que l'actual.

En suma, la radicalitat en les posicions i demandes que es requereix per transitar la crisi socioecològica sense enormes costos humans i no humans és tal, que ja no n'hi ha prou amb acolorides mobilitzacions globals que des de baix il·lustren les dimensions més expressives de la lluita, ni tampoc amb l'acció de grups de pressió que, en els seus recorreguts pels passadissos del poder, acaben per legitimar tèbies reformes que prioritzen les lleis de mercat (bons de carboni, entre d'altres). Es requereix una acció més rupturista, més confrontat amb el poder global i les seves expressions locals i territorials, si és que veritablement s'aposta al fet que les decisions del planeta i de la humanitat no continuïn segrestades per una elit política i econòmica que, en nom del capital i del progrés, destrueix el teixit mateix de la vida.

És per tot això que hem de tenir més cura de la nostra activitat ambiental per un nou model de vida.

Preserven els boscos, aprofitem l'aigua i reciclem les deixalles per gaudir d'un aire més net i saludable.

Feminisme de colonial - Una ruptura amb la visió hegemònica, eurocèntrica, racista i burgesa

Yuderkys Espinosa Miñoso, activista i acadèmica nascuda a
Santo Domingo, República Dominicana, és una de les veus
amb més força dins del feminisme de colonial. Les seves anàlisis antiracistes i de classe dins del moviment són base de debats en l'esfera internacional. Malgrat que la seva joventut té una gran producció dins el món acadèmic, sobresortint el seu llibre "Escrits d'una lesbiana fosca: reflexions crítiques sobre feminisme i política d'identitat a l'Amèrica Llatina".

Importància de l'antiracistes dins dels paradigmes feministes o la situació actual del moviment a Amèrica Llatina.

Yuderkys Espinosa: Tendeix a definir el feminisme de colonial com un moment en la construcció i producció de les idees feministes, és un moment contemporani, que ara mateix està en plena construcció, i que s'articula a un temps més llarg de producció d'una veu subalterna, no hegemònica, que ha estat sempre aquí sense que aconseguís una atenció més enllà de la mirada particularitzadora que la carregava d'especificitat i per tant la inhabilitava com a pensament més general que té conseqüències sobre la manera d'interpretar l'opressió històrica en clau de gènere.  És per tant un espai obert, de diàleg i en revisió contínua, un camp fèrtil on estem moltes persones compromeses. Persones i epistemologies que no necessàriament es nomenen feministes, o que no volen acollir-se al vocable de colonial i parlen més en termes d'anticolonial, antiimperialista, anticapitalistes, però que igual mantenim objectius comuns de qüestionament i oposició a una raó imperial racista. És un moment que també implica un voltejar la mirada cap al passat, que ha estat rebutjat i destituït d'algun nivell de legitimitat històrica epistèmica. El que anomeno un retorn a la comunitat o el comunal.

 Altra vegada BIRMÀNIA, avui;  

República de la Unió de Myanmar.

El passat 31 d'octubre de 2020, publicava en aquest bloc i amb esperança a la nova situació política de país d'Indoxina, que: "La República de la Unió de Myanmar o Birmània, celebrarà les seves eleccions generals el 8 de novembre", però avui he de dir amb tristor, la democràcia en aquest país dura poc si no va a favor dels militars.

De 1948 que Birmània es va independitzar de la Gran Bretanya i es va convertir en un país de ple dret democràtic i parlamentària. Des de les hores aquest país d'Indoxina, ha patit diferents situacions d'agressió interna i quan semblava que tot anava bé. El 1962 i va veure el primer cop d'estat militar després de catorze anys de plena democràcia fins al 1990 a on i va haveri unes eleccions lliures i que va guanyar el partit d'Aung Sant Suu Kyi, amb la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), pro als militars com que no varem guanyar, el seu partit que proposaven varen anul·lar l'elecció i l'any 1991, varen detenir amb arres domiciliari a la premi Nobel de la Pau, Suu Kyi. El 2010, el país canvia de nom oficial i es passa a dir MYANMAR i queda alliberada Suu Kyi.

L'any 2012, i varen haver eleccions parcials i Suu Kyi va obtenir un escó al parlament, i l'any 2015,  la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), guanya l'elecció, pro els militars es varen retenir tres ministeris i el 25% de parlament. En 2016, Suu Kyi és vetada per ser la Presidenta per la Constitució i assumeix el càrrec de Consellera d'Estat. Suu Kyi el 2019 va defensar als militars, en negar que hi va a veure genocidi contra la minoria Rohingya, davant el Tribunal de la Haia, i l'any 2020 el Parlament va denegar el darrer intent per reformar la Constitució que havia promogut el partit de Suu Kyi. Al darrer 8 de novembre, el partit, Lliga Nacional per la Democràcia (LND) va obtenir el 83% dels escons del Parlament, pro  l'exèrcit va dir que en l'elecció hi va aver frau i per això va anul·lae les eleccions, i tot seguit el primer de febrer es produeix un cop d'Estat detenin als dirigents i líders del partit LND, i també a dirigents civils, juntament amb ministres, caps de les Regions tant de polítics del Govern com de l'oposició, a escriptors, periodistes i activistes socials.

El Cop militar a Birmània, és el ròssec del retrocés democràtic a Àsia

"S'han obert les portes a un futur molt diferent", i "Tinc la sensació que ningú podrà controlar realment el que vindrà a continuació. Birmània és un país inundat d'armes, amb profundes divisions ètniques i religioses, on milions de persones amb prou feines poden alimentar-se".

Mentre que la formació apadrinada pels oficials, el Partit de la Solidaritat i Desenvolupament de la Unió, només va aconseguir 33 seients. Per a disgust dels uniformats, la seva vergonyós derrota va deixar clar que, tot i el deteriorament de la seva imatge a l'exterior per la seva tebiesa contra el genocidi Rohingya, mentre que Suu Kyi segueix gaudint d'una enorme popularitat entre els seus compatriotes.

A més, els esdeveniments amenacen de desestabilitzar una regió plena de conflictes ètnics armats en les seves regions frontereres, particularment amb la Xina i Bangla Desh. També suposen un gran desafiament per al nou president dels EUA, Joe Biden, l'equip de política exterior inclou a figures de l'administració Obama que van participar en aquell esperançador despertar democràtic de Birmània.

Molts anys sota les botes

* 1948 Birmània s'independitza de la Gran Bretanya i es converteix en democràcia parlamentària.
*  1962 Cop d'Estat militar.
*  1964 El Partit Socialista Birmà, partit únic.
*  1988 L'exèrcit reprimeix una revolta popular (3.000 morts) i instaura una junta militar.
*  1990 La junta celebra eleccions, però anul·la els resultats després de la victòria de la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) d'Aung San Suu Kyi.
*  1991 Suu Kyi, en arrest domiciliari, rep el Nobel de la Pau.
*  1997 La UE i EUA imposen sancions.
*  2005 La capital es trasllada de Rangun a Naypydaw.
* 2007 Protestes contra l'augment de preus liderades pels monjos budistes. Centenars de morts.
*  2010 Suu Kyi, alliberada. El país adopta el nom oficial de Myanmar.
*  2012 Eleccions parcials, Suu Kyi obté un escó parlamentari.
* 2015 La LND guanya les primeres eleccions lliures en 25 anys. L'exèrcit reté tres ministeris i el 25% de Parlament.
* 2016 Suu Kyi, vetada de la presidència per la Constitució, assumeix el càrrec de consellera d'Estat.
* 2019 Suu Kyi defensa a l'exèrcit birmà davant el Tribunal de la Haia i nega genocidi contra la minoria Rohingya.
* 2020 El Parlament rebutja l'últim in.tent per reformar la Constitució impulsat per la LND, i el partit de; La LND obté el 83% dels escons en les eleccions. L'exèrcit diu que hi ha hagut frau.

                                      I l'1 de febrer de 2021, darrer cop d'estat.

Què va portar al cop militar a Birmània?

El parlament tenia previst celebrar la primera sessió constitutiva del nou parlament en la primera setmana de febrer, en què la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), el principal partit civil de país, va obtenir el 83 per cent dels escons disponibles de les eleccions del 8 de novembre.

Els militars es van negar a acceptar els resultats de la votació, ja que es va considerar un referèndum sobre la popularitat de Daw Aung San Suu Kyi. Ella, la cap de l'LND, ha estat la líder civil de facto del país des que va assumir el càrrec en 2015. S'esperava que el nou parlament ratifiqués els resultats electorals i aprovés el pròxim govern.

La possibilitat del cop va sorgir en els últims dies de gener. Els militars, que havien intentat argumentar davant la Cort Suprema de país que els resultats de les eleccions eren fraudulents, van amenaçar amb "prendre mesures" i van envoltar les càmeres de parlament amb soldats, i duent a terme un cop d'Estat.

Els militars van detenir dilluns dia 1 de febrer als líders del partit governant, LND, i dirigents civils de Birmània, inclosos Aung San Suu Kyi i el president U Win Myint, juntament amb els ministres del gabinet, els ministres caps de diverses regions, polítics de l'oposició, escriptors i activistes.

El cop es va anunciar al canal de televisió Myawaddy, de propietat militar, quan un presentador de notícies va citar la Constitució de 2008, que permet als militars declarar un estat d'emergència nacional. L'estat d'emergència, va dir, es mantindria durant un any.

Els militars van prendre ràpidament el control de les infraestructures de país, van suspendre la majoria de les emissions de televisió i van cancel·lar tots els vols nacionals i internacionals.

La reputació de Suu Kyi es va veure menyscabada per la seva aquiescència amb la campanya de neteja ètnica contra els rohingyes

El que ha passat, també posa en un compromís un procés d'obertura celebrat per tot el món i capitanejat per Suu Kyi, vista llavors com una icona de la lluita per la democràcia i la llibertat després de dècada i mitja d'arrest domiciliari.

No obstant això, en els últims anys, la seva reputació ha sofert un gran menyscapte a nivell internacional per la seva aquiescència amb la campanya de neteja ètnica comesa pels uniformats contra els Rohingya.

En 2017, els militars van matar, van ferir o van violar a centenars de membres d'aquesta perseguida minoria musulmana, i uns 700.000 d'ells van buscar refugi a la veïna Bangla Desh.

"S'han obert les portes a un futur molt diferent", y tinc la sensació que ningú podrà controlar realment el que vindrà a continuació. Recordin que Birmània és un país inundat d'armes, amb profundes divisions ètniques i religioses, on milions (de persones) amb prou feines poden alimentar-se ".

Reacció internacional, i condemna rere el cop d'Estat

La reacció internacional no es va fer esperar. Nombrosos països occidentals liderats pels Estats Units i la Unió Europea van exigir a la posada en llibertat dels líders polítics civils. Així mateix, que es torni al procés democràtic.

Charles Michel, president del Consell Europeu, ha manifest que "el resultat de les eleccions ha de respectar-se i el procés democràtic ha de recuperar-se".

Un país clau a la regió com és la Xina s'ha limitat a demanar a les parts que resolguin les diferències "sota el mantell de la Constitució". Igualment, que mantingui l'estabilitat de país. El gegant asiàtic té importants interessos econòmics a Myanmar.

Biden va amenaçar de reimposar sancions a Birmània per l'assalt contra la seva transició democràtica" El president dels Estats Units, Joe Biden, va amenaçar de reimposar sancions a Birmània pel cop d'Estat militar, que ha titllat d'assalt directe contra la transició a la democràcia i a l'Estat de Dret".

I per la seva banda, Suzuki va detenir la producció en les seves dues plantes a Birmània després del cop d'Estat. La multinacional japonesa Suzuki Moto ha parat la producció en les seves dues plantes a Birmània amb l'objectiu de garantir la seguretat dels seus 400 treballadors després del cop d'Estat.

Centenars de milers de birmans protagonitzen aquest diumenge les marxes més nombroses contra el cop d'Estat

Centenars de milers de birmans protagonitzen aquest diumenge una sèrie de marxes per tot el país contra el cop d'Estat de febrer i que, segons els testimonis, es tractarien de les més nombroses vistes des de l'inici de les protestes.

Els manifestants estan aixecant barricades en totes les carreteres cap a les ciutats més importants de Birmània, començant pel seu centre econòmic, Rangun, en un nou dia de protestes contra les autoritats militars del país després del cop d'Estat de febrer. La Policia s'ha desplegat en els punts més concorreguts de les barricades, aixecades amb sacs de sorra, on ha llançat gasos lacrimògens i bales de goma contra els concentrats, segons els testimonis.

Els manifestants s'han concentrat a la capital financera de país, Rangun, i en nuclis econòmics com Mandalay, així com en desenes d'altres poblacions, per recordar els morts en les protestes i exigir l'alliberament immediat dels presos polítics, començant per la líder 'de facto' de país, Aung San Suu Kyi.

La UE congela programes de desenvolupament a Birmània per evitar qualsevol relació amb la junta militar

La UE ha congelat quatre programes de desenvolupament a Birmània, com a resposta al cop militar de l'1 de febrer, segons ha confirmat una portaveu de la Comissió Europea a Europa Press. Després del motí militar, la UE va posar en quarantena les activitats de cooperació a Birmània "per evitar qualsevol activitat de cooperació que pugui donar suport o legitimar a les autoritats militars".

'El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona!

Des de Bartolina Sisa Vargas, la revolucionària lluitadora per la llibertat de Bolívia, fins Sarah Baartman, la icona de la feminitat de Sud-àfrica, el món certament ha estat testimoni de la força de les dones indígenes. En aquest bloc, rendeixo homenatge a les heroïnes d'ahir, així com a les dones que ens inspiren avui.

Les feministes Progressistes han acusat a la dreta i l'extrema dreta de "criminalitzar" el feminisme i "culpabilitzant" dels contagis per coronavirus, alhora que "neguen la violència de gènere i les desigualtats que pateixen les dones".

"Mentrestant, les dones segueixen avançant". Cada 8 de març, les dones tornen més forts i juntes omplint carrers i places, com a part d'aquest crit global internacionalista i de lluita constant que les fa avançar com a societat".

Entre les seves reivindicacions, les dones han exigit avortament lliure, segur, gratuït i en la Sanitat Pública per a totes, educació afectivosexual obligatòria i per a totes les etapes educatives, la universalització de les cures o que s'incorpori la perspectiva de gènere en tots els plans de reconstrucció i s'avaluï el seu impacte de gènere per evitar que aquesta crisi augmenti la desigualtat.

A més, s'han rearmat el seu compromís per construir un camí abolicionista de la prostitució i trans. inclusiu, alhora que es planten en contra dels ventres de lloguer i de la mercantilització dels cossos, a més que han plantejat la urgència d'un pla integral contra el tràfic i la prostitució que articuli mesures, plans, alternatives i drets que garanteixin les vides dignes de totes les dones explotades sexualment.

En el meu cas, no tinc cap dubte, que el feminisme no és només la lluita de les dones, és un prisma que implica les seves lluites, interpel·lant directament a les realitats materials dels que més pateixen i creant aliances i estratègies per canviar les desigualtats que vivim dia a dia.

Dones al poder

Augmenta el nombre de dones parlamentàries, però la igualtat segueix lluny.

Per primera vegada en la història, les dones conformen la quarta part dels representants en parlaments, congressos i senats en l'àmbit mundial, assegura un nou informe de la Unió Interparlamentària, però tot i que es tracta d'una fita, la igualtat de gènere encara està lluny d'aconseguir-, ha declarat el secretari general de les Nacions Unides.

Només en tres països, Rwanda, Cuba i els Emirats Àrabs Units, les dones representen el 50% dels parlamentaris, i en les Amèriques són la regió que més percentatge de dones representants té de mitjana comparada amb la resta de món, amb el 32, 4%. A Xile, Colòmbia i Equador, el percentatge és superior a la mitjana.

Aquest any en commemoració al 8 de Març, vull fer un homenatge molt especial a les dones indígenes, i les dones refugiades, que celebrant el seu Dia Internacional de la Dona, hauria de ser un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de les dones que de peu que han jugat un paper clau i molt important en la història dels seus països i comunitats.

Aquest 8 de març, no estaran totes les dones i entre altres, falten les preses polítiques

Tots els anys, al voltant del 8 de març, algunes feministes recorden en les seves reivindicacions de carrer que "no estem totes, falten les preses". Un altre any més, és important denunciar les condicions en què es troben les preses polítiques i com alguns estats violen de forma sistemàtica els estàndards internacionals de drets humans en la matèria, i establerts per les Nacions Unides respecte a les dones privades de llibertat, sotmetent a les preses polítiques a condicions inhumanes, degradants i practicant la tortura amb absoluta impunitat. És urgent acabar amb la vulneració als drets humans que suposen les seves condicions d'empresonament i exigir el seu alliberament.

Els estats repressors, sistemàticament violen els drets humans de la població reclusa i incompleixen permanent dels pocs tractats de drets humans que ha signat, mantenint a les preses polítiques en condicions deshumanitzades i degradants, quan no sota tortura.                 

La Regla de Mandela establerta per als presos, en el número 13 disposa entre altres comentaris, que les cel·les de reclusió han de complir totes les normes d'higiene, particularment pel que fa a les condicions climàtiques i, en concret, al volum d'aire, la superfície mínima, la il·luminació, la calefacció i la ventilació. No obstant això, les denúncies fetes per l'associació de suport i presoners i drets humans indiquen que les condicions de reclusió en què les preses polítiques es troben amb la brutícia, amuntegament, presència d'insectes, falta de llum solar i aire fresc, mala alimentació i aïllament de les seves famílies. Aquestes condicions provoquen alteracions en la menstruació, malalties cutànies, renals, cardiovasculars, oculars i un fort deteriorament de la salut mental, entre altres conseqüències. Per tot això, en aquest dia de la dona, tots també hem de reedificar la llibertat per a totes les recluses que per la seva opinió política, que hagin estat empresonades.

Igualtat de gènere per 2030

El Dia Internacional de la Dona és un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de les dones del carrer que han jugat un paper clau en la història dels seus països i comunitats.

El món ha aconseguit avenços sense precedents, però cap país ha aconseguit la igualtat de gènere.

Hem arribat a la Lluna en l'última dècada, hem descobert nous ancestres humans i hem fotografiat un forat negre i ara veiem a Mart en transmissions en directe després de set mesos de viatge del -Perseverance-, vehicle de la NASA i que buscarà evidències de vida passada i recollirà mostres de roques que seran retornades a la Terra en una futura missió.

Mentrestant, hi ha restriccions legals que impedeixen a 2 700 milions de dones accedir a les mateixes opcions laborals que els homes i una de cada tres dones segueix patint violència de gènere.