Els crims de guerra de l’Estat d’Israel i el Genocidi contra el poble palestí a Gaza.

Demà dia 7, farà catorze mesos d’horror sionista a Gaza, amb crims impunes de l’Estat d’Israel i d’un genocidi permanent amb enfrontaments exacerbats. Els palestins demanen als governs del món que actuïn davant “la inacció absoluta i vergonyosa de la comunitat internacional per pressionar Israel”. Els gazatíes, demanen als Estats que deixin “de fingir impotència per posar fi a aquest brutal genocidi”. 

Israel està cometent sense pudor, de manera continuada i amb absoluta impunitat un genocidi a Gaza, amb la intenció específica de destruir la població palestina de la Franja i sent plenament conscient d'estar causant un dany irreparable.

Israel està cometent gravíssims crims internacionals al nord de Gaza. Els crims d'Israel contra el poble palestí a Gaza són tan terribles i van contra el dret internacional, i per això, primer ministre d'Israel, Benjamí Netanyahu i el seu Ministre d'Afers Militars, Yoav Gallant han estat denunciats davant de Cort Penal Internacional (CPI), i sentenciats amb ordres internacionals de detenció.

Des del 7 d'octubre del 2023, amb brutal ofensiva israeliana sobre Gaza i quan Israel va començar la seva ofensiva en resposta a una acció defensiva del moviment de resistència Hamàs, l'Estat d'Israel ha assassinat superant els gairebé 42.000 ciutadans, 16.500 dels quals són nens, i segons l'UNRWA i l'ONU, s'estima que hi ha 17.000 orfes i que han perdut un o tots dos dels seus pares en els continus bombardejos. S'espera que aquestes xifres augmentin enormement en el futur. Els hospitals i campaments estan plens de nens ferits sense cap familiar supervivent, i uns 2.500 nens i nenes gazatíes necessiten actualment sortir de la Franja urgentment per rebre tractament mèdic, i també més de 10.000 són dones han estat assassinades, segons dades difoses per diversos mitjans , aquesta xifra vol dir que diàriament l'estat sionista d'Israel mata 115 persones, i n'hi ha uns dos milions de persones desplaçades de les seves cases destruïdes i veïns que viuen en una situació extremadament difícil en no tenir habitatge, aliments i aigua potable, sent els nens són els més afectats.

Israel ha de complir l'ordre de la Cort Internacional de Justícia que li demana que posi fi immediatament a les operacions militars a Rafah.

La sentència de la Cort Internacional de Justícia (CIJ),  ordena a Israel posar fi immediatament a les operacions militars a la governació de Rafah, després de sol·licitar Sud-àfrica amb mesures provisionals addicionals en la seva demanda per genocidi.

Amb aquesta ordre, la Cort Internacional de Justícia —el principal tribunal de les Nacions Unides— ho ha deixat molt clar: les autoritats israelianes han d'aturar completament les operacions militars a Rafah, ja que qualsevol acció militar en curs podria constituir un acte subjacent de genocidi .

 Sense cap dubte, la incursió terrestre i el corresponent desplaçament forçat massiu que ha causat plantegen un nou risc irreparable per als drets del poble palestí, protegits per la Convenció sobre el Genocidi, amenacen encara més la seva destrucció física total o parcial.

Han passat uns quants mesos des que la CIJ va indicar per primera vegada mesures provisionals en la demanda de genocidi presentada per Sud-àfrica contra Israel, però durant aquest temps, la situació humanitària ha empitjorat exponencialment per a la població palestina, i una de les evidències més importants que s'estan cometent atacs il·legals contra civils i amb l'ONU declarant una fam derivada d'una escassetat contínua i lamentable d'ajuda humanitària.

I quin futur els ofereix als palestins?

El futur dels palestins a Gaza és ple d'incertesa i desafiaments significatius, especialment després dels esdeveniments de conflicte recents, que han deixat un impacte devastador en la població com les infraestructures i el teixit social de la regió. Si bé la situació és complexa, depèn de múltiples factors polítics, socials i econòmics, hi ha alguns escenaris i possibilitats a considerar:

1. Reconstrucció i Ajuda Humanitària

La comunitat internacional podria intensificar el seu suport humanitari per reconstruir Gaza. Això inclouria la provisió d'aliments, medicines, refugi i reconstrucció d'hospitals, escoles i habitatges.

Tot i això, el bloqueig que Israel i Egipte mantenen sobre Gaza dificulta l'entrada de materials i recursos, cosa que podria endarrerir significativament aquests esforços.

2. Impacte Social i Psicològic

La població de Gaza, especialment els nens, enfronta traumes psicològics profunds a causa de la violència i les pèrdues. Això requereix programes extensos de suport mental i social per intentar restaurar l'estabilitat.

3. Situació Política

A nivell polític, és probable que la relació entre Palestina i Israel continuï sent tensa. Les possibilitats d'una solució de dos estats semblen cada cop més remotes, i la manca d'un procés de pau efectiu perpetua l'estancament.

En el pla intern, Hamàs i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) podrien continuar enfrontant-se pel control polític de Gaza i Cisjordània, cosa que dificulta una representació unificada per als palestins a les negociacions internacionals.

4. Pressió Internacional

Les crítiques creixents cap a Israel per les seves accions a Gaza podrien augmentar la pressió diplomàtica per canviar la seva política cap als palestins, encara que el suport de països poderosos com els Estats Units segueix limitant la possibilitat de sancions efectives.

La Cort Penal Internacional podria investigar i potencialment jutjar crims de guerra, cosa que comportaria cert grau de justícia, encara que aquest procés seria llarg i políticament complicat.

5. Condicions de Vida

Las infraestructures destruïdes, juntament amb el bloqueig perllongat, podria agreujar encara més les ja precàries condicions de vida a Gaza. Això inclou la manca d’accés a aigua potable, electricitat, ocupació i serveis bàsics.

Les perspectives econòmiques dependran de si s'aixeca el bloqueig i de si es permet a Gaza reprendre el comerç i la mobilitat.

6. Resistència i Resiliència

Tot i això, els palestins de Gaza han demostrat una gran capacitat de resistència al llarg dels anys. És probable que continuïn lluitant per la seva autodeterminació i els drets fonamentals.

En Resum:

El futur de Gaza està intrínsecament vinculat a les decisions polítiques de les parts involucrades, així com al suport de la comunitat internacional.

Sense un canvi significatiu en la dinàmica del conflicte, les perspectives continuen sent descoratjadores, tot i això, amb un enfocament global en la reconstrucció, l'alleujament humanitari i el respecte pel dret internacional, hi ha espai per esperar un futur més estable i just.

Tal dia com avui, el 2013, va morir Nelson Mandela.

NELSON MANDELA, símbol de lluita contra l'apartheid a Sud-africa, i lluitador contra el racisme, va ser qui va negociar la transició a una democràcia multiracial, sent elegit per votació popular primer president de SUD-AFRICA.

Mandela sempre atresorat l'ideal d'una societat lliure, justa i democràtica on les persones puguin viure juntes en harmonia i amb igualtat d'oportunitats. De molt jove (als 16 anys), i va començar a prendre part activa de la política en sentir parlar els líders tribals sobre la retòrica antiimperialista.

A Johannesburg, Mandela va conèixer Walter Sisulu, un activista contra l'apartheid que va influir poderosament en el seu pensament polític, i Sisulu es va adonar dels dots de lideratge que tenia Mandela i el va presentar al Congrés Nacional Africà (ANC), moviment que era a contra l'opressió que des de feia dècades patien els negres sud-africans

Cadena perpètua

El 1962, en tornar d'un viatge per recaptar fons, Mandela va ser detingut i condemnat a cinc anys de presó. Estant a la presó, va ser declarat culpable de sabotatge, traïció i conspiració violenta per enderrocar el Govern en el conegut judici de Rivonia, al final del qual va dirigir als jutges el seu cèlebre al·legat final, ple de fermesa i dramatisme, encara que això no va impedir que fos condemnat a cadena perpètua. Tot i estar pres, aquest mateix any va ser nomenat president del Congrés Nacional Africà.

Mandela va passar 27 anys pres a diverses presons sud-africanes en unes condicions penoses. El Govern Sud-africà va rebutjar totes i cadascuna de les peticions perquè Mandela fos posat en llibertat. A partir de llavors, Mandela esdevingué un símbol de la lluita contra l'apartheid dins i fora del país, una figura llegendària que representava el patiment i la manca de llibertat de tota la població negra sud-africana.

Un home que va canviar la història del continent africà

Sacrificant la seva pròpia llibertat, Nelson Mandela va aconseguir igualar blancs i negres en els seus drets. Però el camí cap a aquesta fita va ser molt llarg i complicat.

El 1992 va ser l'última vegada que a les eleccions de Sud-àfrica van votar només els blancs. El 1993 Mandela va rebre el Nobel de la Pau, i el 1994 la població negra va exercir el seu dret al vot i el Congrés Nacional Africà va resultar ampli vencedor en els comicis parlamentaris, mentre que el líder del moviment va guanyar el mandat presidencial. Tot i això, en els següents 14 anys tant el mateix Mandela com altres membres del CNA no van poder visitar els EUA. sense una exempció expedida pel secretari d'Estat, segons dictaven les restriccions imposades per la llista de terroristes vigilats. Tenien el dret a viatjar a la seu de l'ONU a Nova York, però no a Washington DC o altres parts dels Estats Units.

Nelson Mandela, mort el 5 de desembre del 2013 a la nit, i va deixar d'estar a la llista de terroristes vigilats dels EUA. només fa setze anys.

L'extrema dreta és ara la corrent dominant a Europa.

A Europa, es planteja un dilema de direcció en la Comissió Europea. La dreta i l'extrema dreta avancen amb gran força, mentre que els partits progressistes inclosos amb els socialdemòcrates i neoliberals pateixen suports en els diferents països de la Unió Europea.

Celebrades les eleccions europees del 9 de Juny, i amb els resultats obtinguts per les diferents famílies, donen a Giorgia Meloni del partit - Germans d'Italia  - i els seus aliats, que formin part d'una majoria governant al centre de poder de Brussel·les.

Es una veritat inevitable: els populistes d'extrema dreta van arribar per quedar-s'hi i són els que avui brollen en la política de la UE.

Giorgia Meloni

Dues decisions polítiques importants recents el nomenament de la nova Comissió Europea i una votació per desmantellar un projecte de llei sobre desforestació han cimentat el nou centre de poder de la UE directament sobre les espatlles del Partit Popular Europeu de centredreta —i els seus aliats a la seva dreta—.

S'estima que els resultats de les eleccions europees del juny significarien que els centristes del bloc podrien evitar una dreta dura unificada al Parlament Europeu després que el PPE continués el seu regnat com el grup més gran a la legislatura. Però les forces polítiques de dreta com els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) han demostrat ser els veritables agents del poder les últimes setmanes.

Tradicionalment, el PPE ha format majories vot a vot amb faccions polítiques centristes, com els socialistes i demòcrates i els liberals, però durant la campanya electoral, els socialistes van amenaçar de no recolzar la candidata del PPE, Ursula von der Leyen, per a un segon mandat de cinc anys com a presidenta de la Comissió Europea si hi havia algun tipus de “cooperació estructural” entre el PPE i l'ECR.

Comissió Europea

Tot i així, mesos abans de les eleccions, el PPE i els seus líders van mantenir la porta oberta a la dreta, especialment a sectors de l'ECR que considerava socis legítims i útils en temes com el suport a Ucraïna, cosa que podria significar un important gir cap a la dreta a la formulació de polítiques de la UE, des de la migració fins a la protecció d'indústries tradicionals, com l'agricultura i la fabricació d'acer.

"Tenim la responsabilitat també després d'aquestes eleccions d'assegurar-nos que canviï alguna cosa... La majoria inclourà l'ECR molt sovint", va dir dilluns als periodistes Peter Liese, un diputat del PPE d'Alemanya.

El PPE està fent realitat aquesta promesa fins i tot mentre s'enfronta als socialistes per l'elecció de Teresa Ribera, vicepresidenta tercera del Govern d'Espanya, com a Vicepresidenta de l'EU., en un joc d'alt risc de “qui parpelleja primer” al Parlament, deixant la Comissió en la incertesa en un moment d'alta inestabilitat geopolítica i setmanes abans de la presa de possessió del president electe dels Estats Units, Donald Trump.

Teresa Ribera

Els principals legisladors es reuniran a portes tancades per decidir el destí dels set candidats a comissaris europeus, en funció de l'estimada comissària dels socialistes, la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el favorit de la dreta, Raffaele Fitto, que compta amb el suport del PPE.

Fitto va ser nominat per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el partit del qual és membre de l'ECR. Els altres 19 futurs comissaris europeus que han estat aprovats provisionalment fins ara han estat aprovats únicament amb l'ajuda de l'ECR.

"Per mi no hi ha cap tallafocs contra l'ECR i, òbviament, tampoc contra els candidats de Renew i S&D a comissaris, altrament no haurien acceptat el seu acord amb la majoria de dos terços, inclòs l'ECR"., i L'alt càrrec de Fitto es va negociar com a part d'un acord entre les principals famílies polítiques al Consell Europeu a principis de l'estiu.

Els socialistes, liberals i Verds exigeixen que Fitto perdi el càrrec de vicepresident executiu, que li donaria el control de milers de milions d'euros en finançament regional, pesca, agricultura i transport. és degradat, i des d'aleshores, el PPE ha multiplicat les demandes des de les audiències dels comissaris, demanant a Ribera, que podria ocupar la poderosa cartera de Competència i Clima, que comparegui davant el Parlament espanyol  per ser interrogat sobre les catastròfiques inundacions de València .

Es necessari la creació d'un Ministeri per la Gent Gran?

Ens trobem en un moment decisiu per construir una societat més justa, inclusiva i solidària. És imperatiu que reconeguem i valorem el paper fonamental de nosaltres, la gent gran, i que representem un 20% de la població major de 65 anys a tot l’Estat, i que hem treballat tota la vida per fer d'aquest país un lloc millor.

No podem permetre que, després de tota una vida de dedicació, els nosaltres, els majors, siguem els  oblidats o mal atesos per les institucions, i per això en premetro proposar la creació d'un Ministeri per la Gent Gran,  (tal com ja varies veus ho demanen), amb un ministeri que treballi per garantir que la gent gran tingui una vida plena i activa en totes les etapes, i en totes les dimensions de la seva vida.

Aquest Ministeri per la Gent Gran que proposo, seria  un ministeri per la  defensa dels nostres drets de gent gran, assegurant que siguem part activa de la societat, i ha on s’escoltin les nostres necessitats i les nostres veus, i que tinguem  un paper central en les decisions que ens afecten. No ens conformarem amb una política de beneficència; sinó que volem un ministeri que ens empoderi, protegeixi i dignifiqui com gent gran en tots els àmbits de la vida.

Nosaltres, la gent gran, ens mereixem viure amb dignitat, amb drets plens, i amb la seguretat que el nostra benestar és una prioritat per a aquest govern, i amb el  compromís perquè tothom tinguem un futur més just, on ningú quedi enrere.

Demano, que aquest ministeri no només vetlli pels drets bàsics, sinó que sigui una eina transformadora per abordar aspectes tan fonamentals com la salut, el benestar, l'esport, la cultura i l'atenció en els serveis essencials, com els bancaris i administratius.

 

Tot això, que es una proposta, que no cal deixar-la en un calaix oblidat.

LLUITEM PER ELS NOSTRES DRETS.

Unitat de l’esquerra en la campanya d'eleccions municipals.

Ens trobem en un moment crucial per al nostre futur, un moment on l'extrema dreta i els interessos neoliberals intenten imposar les seves polítiques de retallades, d'exclusió i opressió, però avui, voldria llançar un missatge clar: LA UNIÓ DE LES FORCES DE L’ESQUERRA és més necessària que mai.

En la propera campanya per a les eleccions municipals no és només una elecció més, sinó una batalla per defensar els drets socials, l'habitatge, la sanitat, l'educació pública, i per assegurar-nos que ningú queda enrere en els nostres barris i ciutats.

Les forces d'esquerres hem de fer un pas endavant, deixar de banda petites diferències i construir una unitat sòlida basada en els valors que compartim: la justícia social, la igualtat de gènere, la sostenibilitat ecològica i la lluita contra la precarietat. No podem permetre'ns la divisió.

Necessitem governs municipals que posin les persones al centre, que es preocupin per les necessitats reals de la gent, no per servir els interessos d'una minoria privilegiada. Junts i juntes, podem fer front a aquesta ofensiva neoliberal. Hem de fer que la veu dels col·lectius més vulnerables ressoni més forta que mai.

És moment de construir ciutats feministes, antiracistes i veritablement democràtiques, on la participació ciutadana no sigui un mer tràmit, sinó el motor de la política local. Hem de crear espais de poder popular, de governança des de baix, on els nostres veïns i veïnes decideixin com volen que siguin les seves vides i els seus barris.

La unió de les forces d'esquerra no és només una opció estratègica, sinó un deure moral amb el nostre poble o ciutat.  Si no ens unim ara, deixarem la porta oberta a aquells que volen destruir tot pel que hem lluitat. Si no ens unim ara, estarem traint a aquells que esperen de nosaltres una alternativa real, radical i transformadora.

Per això, faig una crida a la responsabilitat i al compromís. Junts i juntes podem guanyar les properas eleccions municipals. Junts i juntes podem construir pobles i ciutats més justes, igualitàries i solidàries. 

No ens rendirem, perquè sabem que la història està del nostre costat.

Ara és l’hora d'unir forces i plantar cara, mes que mai!

La cultura, espai de Resistència.

Un discurs sobre la cultura com a espai de resistència davant el feixisme des de la perspectiva de l'esquerra podria centrar-se en la idea que la cultura és una eina clau per a la transformació social i la defensa de la democràcia.

El feixisme sovint intenta imposar una uniformitat ideològica, anul·lar la diversitat cultural i censurar l'expressió artística, mentre que l'esquerra històricament ha valorat la cultura com un espai de llibertat, creativitat i pluralitat.

La cultura és un reflex dels valors d'una societat, i és un canal poderós per desafiar el conformisme i promoure la reflexió crítica. A l’esquerra tenim que veure a la cultura no només com una forma d'entreteniment, sinó com una força educativa i mobilitzadora. Els moviments de resistència antifeixistes al llarg de la història, com el surrealisme, el neorealisme o les cançons de protesta durant els anys 60, han demostrat que l'art pot ser un vehicle de consciència política i de resistència col·lectiva.

Enfront del feixisme, que sovint es basa en la por, la intolerància i l'autoritarisme, la cultura d'esquerres promou valors com la solidaritat, la inclusió i el pensament crític. Espais culturals com els teatres, les biblioteques, les sales de concerts o els festivals de cinema poden convertir-se en trinxeres simbòliques on es combat l'obscurantisme i es mantenen vives les idees de llibertat i justícia.

Així doncs, el paper de la cultura no és passiu, sinó actiu, en la defensa de la democràcia i dels drets humans. Crear i promoure una cultura que qüestioni el poder, que doni veu als oprimits i que fomenti el diàleg intercultural és una de les formes més eficaces de lluitar contra la propagació del feixisme i de construir una societat més justa i igualitària.

L'escola pública des dels zero anys fins a la universitat

 Avui presento una  reflexió social sobre un dels pilars fonamentals de la nostra societat: l'EDUCACIÓ PÚBLICA.

Des dels primers mesos de vida fins a la universitat, l'escola pública té la responsabilitat i el repte de formar ciutadans capaços, crítics i solidaris, capaços de construir un futur millor per a tots.

Des de les llars d'infants o escoles bressol, els nostres infants inicien un camí d'aprenentatge que no es limita a la simple adquisició de coneixements, sinó que és un procés de socialització, descoberta i creixement personal. En aquesta etapa tan primerenca, és essencial garantir l'accés gratuït a una educació de qualitat, que respecti els ritmes i les necessitats dels més petits, i que permeti a les famílies compaginar la vida personal i laboral sense renunciar a donar als seus fills un inici educatiu sòlid.

Quan els nostres infants arriben a l'educació infantil i primària, l'escola pública esdevé un espai d'igualtat d'oportunitats, i es aquí on es comencen a consolidar els valors de la convivència, el respecte i la diversitat. La nostra escola pública ha de ser inclusiva, capaç d'atendre les necessitats de cada alumne, independentment de la seva situació personal, econòmica o familiar. Una escola pública que fomenti l'esperit crític, la creativitat i la curiositat dels infants.

En l'etapa de l'educació secundària obligatòria i el batxillerat, l'escola pública té la responsabilitat de preparar els nostres joves per afrontar els reptes del món d'avui, que en aquest moment es fa més evident la necessitat de garantir una educació equitativa, on cap alumne quedi enrere per falta de recursos. Hem de proporcionar orientació, suport i oportunitats per a que tots els joves puguin desenvolupar el seu potencial, ja sigui continuant els seus estudis a la universitat, accedint a la formació professional o iniciant la seva carrera laboral.

I finalment, arribem a la universitat pública, la culminació d'un sistema educatiu que ha d'estar al servei del bé comú. La universitat pública ha de ser un espai de coneixement, investigació i innovació, però també de justícia social, i ha de garantir que cap estudiant es quedi sense accés als estudis superiors per qüestions econòmiques, i ha de contribuir al desenvolupament d'una societat més justa i igualitària.

Per tot això, hem de defensar una educació pública, gratuïta i de qualitat des dels primers anys de vida fins a la universitat. Una educació que sigui un dret fonamental per a tothom, no un privilegi d'uns pocs. Una educació que formi persones lliures, crítiques i compromeses amb el seu entorn. Només així podrem garantir un futur on l'equitat, la igualtat d'oportunitats i la justícia social siguin una realitat per a tots i totes.

 

Els efectes devastadors del neoliberalisme i la pobresa ciutadana

Avui ens trobem davant d'una de les crisis socials i econòmiques més grans que ha generat el capitalisme neoliberal. Un sistema que, sota la disfressa de la llibertat de mercat, ha lliurat les nostres economies a mans d'uns quants voltors, mentre la immensa majoria lluita per sobreviure.

El neoliberalisme no és només una política econòmica, és una ideologia que posa per davant els interessos de les elits empresarials i financeres, deixant de banda la classe treballadora. 

Ens han venut la falsa promesa que, eliminant les barreres al capital, tots i totes podrem prosperar, però l'únic que ha prosperat és l'avarícia d'uns quants.

Il·lustració del voltor amenaçador volant sobre una ciutat en ruïnes, simbolitzant la cobdícia del capital  i la precarietat ciutadana.

El Govern ens parla de creixement econòmic, però milers de ciutadans som empesos a la pobresa davant de les retallades en els serveis públics essencials, com la sanitat i l'educació, mentre que els Governs Autonòmics, ens venen com si fossin inevitables, mentre subsidien a grans corporacions amb diners que haurien de ser per als més vulnerables. Les privatitzacions no són més que un robatori encobert dels béns públics, lliurant les nostres riqueses a interessos privats, que només busquen el benefici sense importar-los les conseqüències socials.

La pobresa no és un accident, és el resultat d'un sistema dissenyat per concentrar la riquesa en unes poques mans. Sota el neoliberalisme, les desigualtats no només s'han incrementat, sinó que s'han consolidat. Els que en tenen més, acumulen encara més, i els que en tenen menys, són condemnats a la precarietat. El treball precari, els salaris de misèria i la manca de drets laborals no són anomalies, són el cor del sistema neoliberal. Aquest sistema ens ha empès a viure en una societat profundament desigual, on l'accés a una vida digna ha esdevingut un privilegi d'uns quants, mentre els grans empresaris gaudeixen de les seves fortunes, milions de persones han de triar entre pagar el lloguer o menjar. Aquesta situació és inacceptable i hem de lluitar per transformar-la.

És hora de dir prou. Prou retallades, prou precarietat, prou de posar la vida de les persones al servei del capital. La nostra lluita és per la redistribució de la riquesa, per la justícia social, per un sistema econòmic que posi al centre les persones, no els beneficis. Lluitem per un sistema on ningú no quedi enrere, on la salut, l'educació, l'habitatge i les pensions, siguin drets garantits per a tots i totes.

El neoliberalisme ha fallat, i és la nostra responsabilitat, com a ciutadans conscients i compromesos, organitzar una alternativa. Una alternativa que retorni el poder a les majories, que democratitzi l'economia i que posi fi a aquest saqueig sistemàtic dels nostres recursos i de les nostres vides.

La pobresa no és el destí de la humanitat. És el resultat d’un sistema que hem permès que s’imposi, però que podem canviar. La nostra força està en l'organització, la solidaritat i la convicció que un món millor és possible. No descansarem fins que aconseguim una societat més justa, on la riquesa sigui de tots i la pobresa no sigui el preu a pagar per la riquesa d'uns quants.

Lluitem plegats per una societat sense pobresa i sense explotació! 

El Turisme Massiu i l’Habitatge de Vacances: A qui beneficia realment?

El turisme massiu, tal com està concebut avui en dia, és una amenaça directa per al benestar de les classes populars i per a l'equilibri social de les nostres ciutats. El turisme no només s'ha convertit en una font d'explotació laboral, on la precarització dels treballadors del sector és una realitat cada cop més estesa, sinó que també està contribuint a la destrucció del teixit urbà i social que fa únics els nostres barris.

Els pisos turístics, promocionats sota l'aparença d'una suposada democratització de l'accés a l'allotjament, són en realitat un mecanisme més de l'especulació immobiliària. Centenars d'habitatges que podrien ser llar de famílies treballadores són arrabassats del mercat residencial per ser convertits en apartaments de lloguer turístic. Això fa augmentar els preus del lloguer, expulsant les classes populars dels seus barris de tota la vida, i convertint les nostres ciutats en parcs temàtics per a turistes rics.

Però això no és només una qüestió de l'habitatge. El turisme massiu també contribueix al deteriorament de serveis públics com el transport, la seguretat i la salut. Els recursos que haurien d'anar a millorar les condicions de vida de la població local són destinats a servir una indústria que beneficia només a uns pocs, i tot sovint a grans empreses internacionals.

Aquest model de turisme no només empitjora la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a les ciutats afectades, sinó que a més agreuja la crisi climàtica. L'impacte ambiental dels vols de baix cost, la sobreexplotació dels recursos naturals i la creació de residus són una amenaça directa per al nostre planeta.

És urgent que posem fi a aquest model depredador de turisme i retornem el control de les nostres ciutats a la ciutadania. Necessitem polítiques que regulin i limitin el nombre de turistes, que protegeixin l'accés a l'habitatge, i que donin prioritat a la vida comunitària i al benestar social per sobre del benefici econòmic d'uns pocs.

És hora de plantar cara a la gentrificació i a l'especulació, i d'exigir una ciutat per a les persones, no per al capital."

SANITAT PUBLICA. La salut no és un negoci

Avui vull parlar d´un tema fonamental per a qualsevol societat que aspiri a ser justa, igualitària i digna: la SANITAT PUBLICA.

La salut no és un negoci, no pot ser un luxe a l'abast d'uns quants, sinó un dret humà inalienable que l'Estat ha de garantir sense distinció de classe, raça o gènere.

La sanitat pública està sent atacada per interessos privats que veuen a la malaltia una oportunitat de lucre. Els grans capitals i les corporacions multinacionals de la indústria farmacèutica busquen mercantilitzar cada aspecte de les nostres vides, i la salut no n'és l'excepció. Hem de resistir i rebutjar la privatització de la nostra sanitat, perquè sabem que quan la salut es converteix en una mercaderia, els més pobres són els que pateixen i moren. 

Una sanitat pública i de qualitat no és només un acte de justícia social, és un acte de solidaritat col·lectiva. Significa que cap ésser humà no haurà de triar entre pagar una factura mèdica o menjar. Significa que les nostres àvies i avis rebran l'atenció que mereixen a la seva vellesa, que els nostres fills i filles creixeran sans, i que tots i totes tindrem la certesa que, en els moments més vulnerables de les nostres vides, no estarem sols, ni abandonats a la nostra sort.

Aquest sistema de salut que defenso ha de ser gratuït i accessible per a tothom, sense llistes d'espera llargues ni retallades que condemnin a la precarietat els professionals sanitaris. Cal invertir en l'atenció primària, la prevenció i l'educació per a la salut, perquè una societat sana no es construeix amb hospitals saturats, sinó amb polítiques que aborden les causes estructurals de les malalties.

I no n'hi ha prou de defensar la sanitat pública en paraules. Necessitem una transformació radical de tot el sistema econòmic i polític que el sosté. No podem permetre que els mateixos que ens han portat a la precarietat controlin les nostres vides. Necessitem un sistema que posi la vida i la dignitat humana al centre, no els interessos del capital.

Per això, crido a la mobilització, la resistència i la construcció d'un projecte polític d'esquerra que no defensi només la sanitat pública, sinó que l'ampliï i la millori, que garanteixi l'accés a una atenció de qualitat per a totes i tots, i que no deixi ningú enrere.

La lluita per una sanitat pública de qualitat és la lluita per un món més just. És la lluita per un futur on la vida humana valgui més que els diners.

Seguim en la lluita fins que la sanitat deixi de ser un privilegi i es converteixi en un dret garantit per a totes i tots!

Salut i revolució!

"Dignitat per a la gent gran i el futur de les pensions"

Avui parlere d’un tema crucial per al nostre futur col·lectiu, per a les nostres mares, pares, avis i àvies, i per a nosaltres mateixos: el sistema de pensions i el benestar de la gent gran. Hem arribat a un punt crític en la nostra vida on l'envelliment és una realitat innegable. Però, malgrat aquesta realitat, les polítiques públiques segueixen sent insuficients per garantir una vellesa digna per a tothom.

El sistema de pensions és un pilar fonamental de qualsevol societat justa i equitativa. És l'eina que ens permet, després de tota una vida de treball, gaudir d'una vellesa sense por a la pobresa. Però actualment, aquest sistema es troba sota amenaça. Els interessos neoliberals volen convertir el dret a una pensió digna en un privilegi reservat a pocs, mentre que la majoria de la gent gran sobreviu amb pensions insuficients.

L'augment de l’esperança de vida no pot ser una excusa per retallar drets. La resposta no és fer treballar la gent fins als 70 anys, sinó garantir que, després de tota una vida de contribució a la societat, puguin gaudir d’una jubilació plena i digna.

Nosaltres, l'esquerra, defensem un model de pensions que estigui basat en la solidaritat i la redistribució. No podem permetre que les pensions siguin un negoci per a les assegurances privades. Cal reforçar el sistema públic, augmentar les aportacions per part dels grans beneficis empresarials, i garantir que ningú quedi enrere.

A més, cal reconèixer que moltes de les persones grans han estat i continuen sent el pilar de les nostres famílies. En moments de crisi, són elles qui han ajudat a sostenir generacions més joves, compartint el poc que tenen. Ara és el nostre torn d’assegurar que visquin amb dignitat, amb pensions justes i amb accés a serveis de salut i cures de qualitat.

Hem de crear una societat on envellir no sigui sinònim de precarietat, sinó una etapa de la vida plena de drets i reconeixement. Necessitem inversions públiques per millorar les residències de la tercera edat, assegurar que hi hagi més personal dedicat a la cura, i que es millorin les condicions laborals d’aquells que cuiden de la nostra gent gran.

La nostra gent gran no és una càrrega, és la memòria viva del que som, de les lluites que han forjat els drets que tenim avui. És per això que lluitar per les pensions i el benestar de la gent gran no és només una qüestió de justícia, és una qüestió de gratitud.

Companyes i companys, el futur de les pensions i del benestar de la nostra gent gran és el futur de tothom. Per això seguirem lluitant, per garantir que tothom pugui envellir amb dignitat, en una societat que posi la vida, la solidaritat i la justícia social al centre.

"Justícia i Llibertat per al Poble Sahrauí"

 Aprofitant les flagrants vulneracions de drets bàsics comeses les últimes setmanes a l'aeroport de Madrid-Adolfo Suárez-Barajas, en el marc del procediment de sol·licitud de protecció internacional per persones procedents de diferents països (entre elles, un col·lectiu de 54 joves sahrauís procedents dels camps de refugiats d'Algèria, del Sàhara Occidental i de Cuba), expresso la meva disconformitat i absolut rebuig a la pressió i la privatització del procediment de petició d'asil, en termes d'absència de garanties i de vulneració de drets bàsics que està tenint lloc sobre les persones sol·licitants de protecció internacional a l'aeroport de Madrid-Adolfo Suárez-Barajas, promogudes activament per membres del personal i òrgans competents en el procediment (Policia Nacional, i Oficina d'Asil i Refugi del Mº de l'Interior).

Per aquest motiu, reivindico desde aquest bloc, la salvaguarda i l'efectivitat en la protecció dels seus drets i exigeixo que es compleixi amb les garanties del procediment de protecció internacional.

Avui tenim que alçar la veu en nom d'un poble que durant dècades ha estat silenciat, oprimit i oblidat per la comunitat internacional: EL POBLE SAHRAUÍ. Un poble que viu sota una ocupació il·legal, privat dels seus drets més fonamentals, condemnat a viure en la precarietat dels camps de refugiats o sotmès a la repressió en el seu propi territori, I per si no feu poc, avui  els que han transitat els sahrauís, l'Estat espanyol dona l'esquena als sahrauís ostatges a l'Aeroport de Madrid -Adolfo Suárez Madrid-Barajas-, per tot això i més el meu suport al POBLE SAHRAUÍ.

Des de l’esquerra, no podem mirar cap a una altra banda quan es tracta de justícia, dignitat i llibertat. La causa sahrauí és una causa de justícia universal, un crit per la llibertat i l’autodeterminació que ressona en els cors de tots aquells que creiem en els drets humans i en la lluita dels pobles oprimits.

El poble sahrauí ha lluitat durant més de 40 anys per la seva llibertat, per la seva terra, pel seu futur. Els acords internacionals, com les resolucions de l’ONU, han reconegut el seu dret a l’autodeterminació, però aquests drets han estat constantment violats per la indiferència i la complicitat d’alguns països, que prioritzen els seus interessos econòmics per sobre de la justícia, I nosaltres, des d’aquí, tenim l’obligació moral i política de posicionar-nos clarament al costat del poble sahrauí. No podem permetre que les seves demandes siguin ignorades ni que la seva lluita sigui en va. La comunitat internacional ha de complir les seves promeses: EL REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ É UN DRET INALIENABLE I URGENT.

És vergonyós que mentre el poble sahrauí pateix, alguns estats continuïn aprofitant-se dels recursos naturals del Sàhara Occidental, explotant les seves riqueses en benefici d’uns pocs, mentre la seva gent viu en condicions inhumanes. Aquesta explotació il·legal no només és una traïció als drets humans, sinó també una ferida oberta que perpetua el colonialisme i la injustícia.

Però no es tracta només de lluitar per un referèndum, sinó també de defensar la vida i la dignitat del poble sahrauí avui. Hem de denunciar la repressió brutal que pateixen al territori ocupat, on l’expressió de la seva identitat és reprimida violentament, on la llibertat d’expressió i manifestació és una utopia. Hem de lluitar per garantir que les dones, els homes i els nens sahrauís tinguin accés a educació, salut i un futur digne, tant en els camps de refugiats com en el seu propi territori.

Per tot això, demanem als nostres governs que trenquin el seu silenci còmplice i prenguin accions fermes. Demanem que es respectin els drets humans del poble sahrauí, que es posi fi a l’ocupació i que es permeti la celebració d’un referèndum lliure i democràtic, com es va acordar fa dècades.

Amics, la lluita del poble sahrauí és també la nostra lluita. No podem descansar fins que aquest poble sigui lliure, fins que la justícia prevalgui, fins que puguin viure en pau a la seva terra. És hora de dir prou a la indiferència, prou a la complicitat, prou a la injustícia. 

Des d’aquí, enviem la nostra solidaritat, la nostra força i el nostre compromís ferm amb el poble sahrauí. Junts i juntes, seguirem alçant la veu per la seva llibertat i la seva dignitat.

Manifestacions al desert, davant de les forces armades marroquines a la zona del mur que separa la zona alliberada amb la zona ocupada. (any 2010)

 

No hi ha justícia sense autodeterminació!

Visca la seva lluita per la llibertat!

Visca el poble sahrauí! 

L'HABITATGE, qüestió bàsica per a les persones.

 Avui és un moment crític, on la qüestió de l'habitatge ja no és només una necessitat bàsica, sinó un dret humà fonamental que ha estat negat sistemàticament milions de persones. L'habitatge no es pot tractar com una mercaderia, cosa que està a disposició d'uns quants privilegiats. Hem de parlar clar: l'accés a un habitatge digne és un pilar essencial per a la justícia social i econòmica.

Als nostres barris, a les nostres ciutats, l'especulació immobiliària ha devastat comunitats. Grans corporacions, fons voltors i empreses d'inversió compren habitatges no per habitar-los, sinó per lucrar-se, encarint els preus i desplaçant els que sempre hi han viscut. Això no és casualitat, és el resultat de polítiques neoliberals que han prioritzat el benefici privat sobre el benestar col·lectiu.

Davant el model depredador, proposem un enfocament radicalment diferent: una política d'habitatge basada en la solidaritat, el dret i la dignitat humana. Apostem per la intervenció pública decidida, per crear un parc d'habitatge públic accessible per a totes les persones. No podem continuar depenent del mercat privat, que ha demostrat ser incapaç de garantir aquest dret.

No només cal construir nous habitatges, sinó també regular el lloguer i posar fi als desnonaments sense alternativa habitacional. Les rendes han d'estar controlades, adaptades als ingressos reals de les famílies treballadores, no als desitjos del mercat. Hem de defensar i recuperar l’espai públic, prohibir l’especulació i gravar durament els habitatges buits en mans d’especuladors.

La lluita per l'habitatge també és una lluita per la igualtat. Les dones, els joves, les persones migrants i les treballadores precàries són els que pateixen més les conseqüències de la crisi habitacional. És la nostra responsabilitat crear polítiques que posin al centre els qui han estat exclosos i marginats.

Voldria un país on ningú no hagi de triar entre pagar el lloguer o comprar menjar, on les llars siguin espais de seguretat i benestar, no d'angoixa i precarietat. I sabem que aquest canvi només s'aconseguirà si ens organitzem, si construïm poder popular des de baix, si exigim als nostres governs que actuïn a favor de la majoria social.

L'habitatge no és pas un privilegi, és un dret. I per aquest dret, lluitarem, units i unides, fins a conquerir la dignitat que ens pertany.

¡Habitatge digne per a totes i tots, ara i sempre!

Immigració. El debat hipòcrita del PP i VOX.

Des del meu punt de vista, defenso que la immigració esta centrada en la solidaritat i la inclusió. El meu discurs sol emfatitzar amb la importància dels drets humans, rebutjant les polítiques xenòfobes i l'odi envers els immigrants, tal com expressen el PP i VOX, pro també els partits de dretes i extrema dreta d’arreu del mon. A més, es pot defensar que la immigració és un factor enriquidor per a la societat, tant culturalment com econòmicament, i que els immigrants són sovint víctimes d'un sistema que perpetua les desigualtats.

També faig èmfasi en la necessitat de reformar les polítiques d'asil i immigració per garantir un tracte just i humà, així com en la importància de construir comunitats inclusives i diverses. En definitiva, el meu discurs busca crear consciència sobre les causes estructurals de la immigració i promoure un model de societat més equitatiu i solidari.

Avui vull parlar d’un tema que ens afecta a tots: LA IMMIGRACIÓ. 

En un món cada vegada més interconnectat, la migració no és només una qüestió de fronteres; és una qüestió de drets humans, dignitat i solidaritat.

La immigració no és un fenomen inherent a la història de la humanitat. Les persones  buscant noves i  millors oportunitats. Han de fugir de guerras, de la violència i la persecució, i volen cercat un futur millor per a ells mateixos i les seves famílies. Aquestes són experiències comunes que ens recorden la nostra humanitat compartida. Cada immigrant té una història, un somni i una contribució única a fer a la nostre societat.

Malgrat això, ens enfrontem a un panorama on els discursos xenòfobs i les polítiques discriminatòries creixen en força. És essencial rebutjar aquesta retòrica que divideix i crea por. La veritat és que els immigrants aporten valor a les nostres comunitats: contribuint a l'economia, enriquint la cultura i promovent la diversitat. Cada dia, veiem com els nostres veïns immigrants treballen, estudien i lluiten per construir una vida millor, no només per ells, sinó per tots nosaltres.

Per això, hem de reivindicar la necessitat de polítiques que promoguin la inclusió i el respecte pels drets humans. Hem de treballar per a un sistema d'asil just i accessible, on cada persona pugui sentir-se segura i digna. La nostra societat ha de ser un espai acollidor, on la diversitat sigui vista com una riquesa i no com una amenaça.

Fem una crida a tots els ciutadans: sumeu-vos a aquesta lluita per la justícia social i per la igualtat. Parlem amb les nostres veus, informem-nos, i actuem en defensa d'aquells que són massa sovint silenciats.

Construïm junts una societat on tothom, independentment del seu origen, pugui viure en pau i prosperar. La immigració no és només un repte; és una oportunitat per a crear un futur més just, més equitatiu i més solidari.