Com a observador atent i seguidor dels debats a les assemblees regionals d’Amèrica Llatina, he pogut presenciar via en línia les darreres sessions de la Càmera de Representants de Mèxic, els dies 27 i 29 d’agost. L’escenari polític mexicà es veu marcat per una oposició dura, sovint radical, on els partits de la dreta i l’extrema dreta –amb el Partit Revolucionari Institucional (PRI) al centre de les polèmiques– han protagonitzat escenes que superen el debat parlamentari per esdevenir espectacles d’enfrontament i tensió.
27 d’agost. Els fets que van encendre la metxa.
La jornada del 27 d’agost va marcar un punt d’inflexió en la tensió política que viu Mèxic. La crispació acumulada entre les forces polítiques es va desbordar quan, en un acte públic, membres de l’ala més dura del Partit Revolucionari Institucional (PRI) van expressar obertament la necessitat de sol·licitar la intervenció militar dels Estats Units en territori mexicà, amb l’argument de frenar el narcotràfic i la violència desbordada en alguns estats del país.
Aquestes paraules van ser interpretades com una traïció a la sobirania nacional i com un posicionament alineat amb sectors d’extrema dreta, que cerquen més control militar i un acostament acrític a Washington. El xoc verbal entre simpatitzants del PRI i representants de forces progressistes, especialment Morena, va derivar en incidents físics, insults, empentes i interrupcions en actes institucionals.
El 27 d’agost va quedar gravat com una jornada de ruptura de les formes polítiques i de baralla oberta entre blocs irreconciliables. L’opinió pública va reaccionar amb indignació, i molts mitjans van titllar la proposta del PRI de “provocació gravíssima” i “lliçó de submissió davant els Estats Units”.
I avui (29 d’agost), dos dies després, la tensió s’ha traslladat al plenari de la Comissió Permanent del Senat de Mèxic. El debat que ha sigut obertament hostil i en un to agressiu, ple de retrets i desqualificacions.
La polèmica va esclatar quan el senador Gerardo Fernández Noroña, President de la Cambra dels Senadors i destacat representant de Morena, va pronunciar un discurs carregat de patriotisme i crítica frontal al PRI. En resposta a la crida d’aquest partit a la intervenció militar nord-americana, Noroña a exclamat:
“A la pàtria, a la pàtria! Ningú no té dret a oferir-la en safata a una potència estrangera.”
Aquestes paraules han sigut rebudes amb aplaudiments dels senadors de Morena i aliats, però també amb crits i interrupcions de la bancada del PRI i del PAN, que han acusar Noroña d’exagerar i de fer “populisme barat”.
L’ambient va arribar a un punt gairebé ingovernable. Els Senadors del PRI insistien que la proposta d’intervenció militar es “una opció realista” davant el que anomenen la incapacitat del govern per frenar la violència.
Els representants de Morena i partits afins han replicar que això equivalia a lliurar la sobirania nacional als Estats Units, comparant-ho amb les èpoques més fosques de la dependència i la submissió política.
El to de les intervencions va ser desmesurat, amb interrupcions constants i acusacions de “traïdors a la pàtria” contra el PRI.
Els fets del 27 i del 29 d’agost confirmen que Mèxic viu una etapa de polarització extrema. El debat ja no es limita a models econòmics o socials, sinó que toca la fibra del nacionalisme i la sobirania, qüestions històricament sensibles per al poble mexicà.
El PRI, antic partit hegemònic i ara amb un discurs més pròxim a la dreta radical, aposta per un alineament amb els Estats Units fins i tot a costa de l’autonomia nacional.
Morena, amb Fernández Noroña com a veu destacada, s’erigeix en defensor de la independència i la dignitat del país, fent de la defensa de la pàtria el seu estendard.
La sessió d’avui, 29 d’agost ha mostrat un Congrés dividit i crispat, on el debat democràtic es transforma en una confrontació personal i patriòtica. El risc és que aquesta pugna obri un cicle d’inestabilitat institucional, especialment de cara a les futures eleccions.
El 27 d’agost es va veure el xoc al carrer i als espais polítics, i avui, al Senat. Dos episodis que no són anecdòtics sinó que reflecteixen una fractura política i social profunda a Mèxic, mentre els qui volen reforçar la dependència dels Estats Units i els qui reclamen una defensa radical de la sobirania nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada