La veu resistent dels líders socials i ambientals de l’Amazònia.

 La lluita davant dels grups il·legals, les extraccions de matèries primeres i la política destructiva de Jair Bolsonaro.

 
A l’immens territori de l’Amazònia, aquell pulmó verd que sosté l’equilibri climàtic del planeta, s’alça una lluita invisible però tenaç. No és la lluita dels governs, ni dels grans organismes internacionals que acostumen a parlar en cimeres allunyades de la selva, sinó la resistència diària dels líders socials, veïnals i ambientals. Homes i dones que, des de les comunitats indígenes fins als barris perifèrics de les ciutats amazòniques, planten cara als grups il·legals i armats que s’endinsen a la selva amb la cobdícia de l’or, del petroli, de la fusta i de tantes altres matèries primeres.

Aquests líders, sovint anònims, són guardians del territori i del futur. No tenen armes sofisticades, ni exèrcits darrere. El que tenen és la força de la seva veu i la legitimitat de la seva comunitat. Són mestres rurals que denuncien la mineria il·legal, dones camperoles que defensen els rius de la contaminació mercúrica, joves que s’organitzen per evitar que les seves terres siguin engolides per la desforestació. Són ells i elles els que cada dia assumeixen riscos mortals, les amenaces, les extorsions, els atacs i, massa sovint, els assassinats.

El Brasil i la ferida oberta de la selva. En el cor d’aquesta batalla hi ha el Brasil, país que posseeix la major part de l’Amazònia. Durant el govern de Jair Bolsonaro (2019-2022), la selva va viure una de les pitjors ofensives mediambientals de la seva història recent. Amb un discurs que menystenia la crisi climàtica i que qualificava de "obstacle" els drets dels pobles indígenes, Bolsonaro va obrir les portes a la mineria il·legal, a l’agroindústria extensiva i a les empreses extractives.

LA POLITICA DE BOLSONARO QUE EXPLOTA LA AMAZONIA Y ASFIXIA AL PLANETA

Les dades van parlar per si soles, la desforestació es va disparar, les invasions de territoris indígenes es van multiplicar i la violència contra defensors ambientals va créixer de manera alarmant. Mentre el món advertia del perill de superar punts de no retorn ecològic, Bolsonaro i els seus aliats desmantellaven organismes de protecció ambiental i criminalitzaven líders socials. La selva, que hauria de ser patrimoni de tota la humanitat, era venuda a trossos per satisfer interessos privats.

Els grups armats i el poder de les ombres. Però no tot és responsabilitat d’un govern. A l’Amazònia, els grups il·legals i armats actuen amb brutal impunitat. Guerrilles desplaçades, bandes de narcotraficants, màfies de l’or i empreses clandestines de fusta han convertit la selva en un territori de sang i silenci. El seu objectiu és clar, extreure tot allò que ofereix la natura sense cap control ni respecte.

Aquestes xarxes, sovint transnacionals, no només depreden el medi ambient, sinó que també aniquilen la vida comunitària. Imposen la llei de la por, fan desaparèixer líders socials i acaben amb aquells que s’oposen al seu negoci. És en aquest context que el paper dels defensors ambientals esdevé heroic, ells són els que, malgrat el risc, continuen aixecant la veu per la dignitat de la selva i dels seus pobles.

L’esperança en la resistència i tanmateix, la història de l’Amazònia no és només destrucció. També és la història d’una resistència que no s’apaga. Les comunitats indígenes han conservat durant segles coneixements sobre la biodiversitat i han demostrat que és possible conviure amb la selva sense destruir-la. Les associacions veïnals i les organitzacions socials construeixen xarxes de solidaritat per defensar els drets humans i ambientals.

Des de Colòmbia fins al Perú, passant pel Brasil, l’Equador i Bolívia, hi ha un crit compartit, la defensa de la vida per sobre del negoci. És el crit que reclama justícia internacional, protecció efectiva per als defensors ambientals i un canvi radical de model econòmic que deixi d’entendre l’Amazònia com una mina infinita.

Un deute global. El món sencer té un deute amb aquests líders. Sense la seva resistència, l’Amazònia ja hauria estat arrasada i la crisi climàtica encara seria més devastadora. Ells són el mur de contenció davant la cobdícia global. Però també són persones que necessiten suport, mecanismes de protecció, reconeixement internacional i alternatives econòmiques que garanteixin la seva subsistència sense haver de cedir al poder de les màfies extractives.

La veu que no calla malgrat l’ombra de Bolsonaro i d’altres dirigents que han anteposat els interessos privats a la vida col·lectiva, la lluita segueix. La selva continua respirant gràcies a la valentia dels que no han callat. Cadascun d’aquests líders socials i ambientals és un far que il·lumina el camí cap a un futur possible, un futur on la paraula "Amazònia" no sigui sinònim de destrucció, sinó d’esperança i vida.

I així, en el cor verd de Llatinoamèrica, la història continua, una història de resistència, de comunitats dignes i de lluitadors que, sense armes ni exèrcits, defensen el tresor més gran que tenim, la vida.