Indígenes, líders socials i ambientals a Colòmbia. Resistència en temps de Guerra i Pau

Colòmbia és un dels països més biodiversos del món, amb una enorme riquesa natural i cultural. Aquesta riquesa, però, ha estat alhora motiu de saqueig, violència i resistència. Els pobles indígenes, les comunitats afrocolombianes, camperoles i els líders socials i ambientals són avui els principals guardians del territori... i també les seves víctimes més freqüents.

La defensa del territori, una lluita de vida

Els pobles indígenes no només reclamen els seus drets culturals i espirituals, sinó que defensen ecosistemes sencers davant la mineria, la desforestació, els megaprojectes i l’expansió del narcotràfic.

L’any 2024, segons l’INDEPAZ, Colòmbia tornà a ser un dels països amb més assassinats de líders ambientals i socials del món. Aquestes morts no són casuals, sinó el resultat d’una estratègia de silenciament i control.

Víctimes del desenvolupament imposat. Els projectes d’extractivisme (mineria, petroli, monocultius), sovint avalats per l’Estat o empreses transnacionals, avancen sense consulta prèvia ni respecte pels drets col·lectius.

Els grups armats, legals i il·legals, disputen aquests territoris, fent servir els pobles indígenes com escuts humans o directament expulsant-los.

❝On hi ha petroli, hi ha guerra; on hi ha aigua, hi ha morts; on hi ha resistència, hi ha esperança❞ — dit popular entre líders Wayuu.

Resistències vives. Tot i la repressió, les comunitats continuen organitzant-se. Des de la Guàrdia Indígena i la Guàrdia Cimarrona fins als processos assemblearis de resistència civil, Colòmbia viu una força col·lectiva difícil d'aturar.

Els pobles Misak, Nasa, Wayuu, Embera, entre d’altres, ensenyen al món com viure en harmonia amb la natura i construir sobiranies des de baix.

El repte per la Pau. El procés de pau, si no incorpora justícia ambiental, restitució de terres i reconeixement dels pobles originaris com a subjectes polítics, serà incomplet. No hi ha pau real sense protegir la vida dels qui la defensen.

Context i xifres clau

• 157 líders socials assassinats al 2024, gairebé 1 cada dos dies, amb un total de 727 agressions (amenaces, desaparicions…).
• 79 líders ambientals morts el 2023, i 361 des del 2018. 
• 5 pobles indígenes (Kogui, Wiwa, Kankuamo, Arhuaco i Ette Naka), uns 54 700 individus a Sierra Nevada, en risc d’extinció física i cultural
• 350 activistes ambientals assassinats des del 2018, molts d’ells indígenes, especialment a Cauca i Nariño

Zones més afectades

• Cauca. Epicentre del conflicte. Un dels 157 homicidis del 2024 tingué lloc aquí (23); famílies Wayuu, Nasa, Paez són les més exposades
• Chocó i Arauca. Van experimentar augments de fins a 600 % i 112 % en assassinats de líders ambientals/socials, amb 79 denúncies de reclutament forçat de població indígena als primers mesos del 2024
• Putumayo i Amazonas. Crònica d’atacs a defensores com Jani Silva i Waldina Muñoz, en un país amb més assassinats ambientals que cap altre

Qui són, què fan i com viuen els Indígenes

Defensen el territori comunal i la riquesa cultural:

• Edgar Tumiñá (Nasa, Toribío, Cauca). Coordinador de la Guàrdia Indígena; assassinat l’1 de març de 2025
• Dino Ul Musicue (Nasa, Cauca). Autodidacta i líder comunitari, mort el 3 d’agost de 2024 enmig d’un conflicte entre FARC dissidents
• Wilfrido Segundo Izquierdo Arroyo (Arhuaco, Sierra Nevada). Estudiant-actiu; assassinat el 10 d’agost de 2024 per paramilitars localitzats al voltant del seu resguard
• James Tomás Guanga Quelal (Awá, Nariño). Jove líder del CAMAWARI, assassinat el 2 de febrer de 2025 Molts viuen en resguardos, dediquen-se a l’agricultura tradicional, curació ancestral, protecció comunitària a través de les Guardies Indígenes, i defensar el seu territori de mines o enginyeria energètica. Estan immersos en una cultura viva: llengua pròpia, pràctiques rituals, respecte a la naturalesa i organització comunitària amb autoritats tradicionals.

Ambientals i lluitadors per la biodiversitat i alternatives econòmiques:

• Jani Silva (Putumayo). Lidera ADISPA, protegeix la Selva Amazònica contra explotació; constantment amenaçada
• Waldina Muñoz (Pasto, Putumayo). Dirigeix Guardians of the Forest; reforestació i conscienciació; ha patit desplaçament, amenaces i violència
• Josefina Klinger Zúñiga (Chocó). Fundadora de Mano Cambiada, model de turisme sostenible al Pacífic Treballen en ecoturisme, educació ambiental, reforestació i gestió comunitària. Viuen a zones rurals amb economia precària, sovint sense reconeixement estatals i sotmesos a amenaces de paramilitars o grups armats.

Socials. Defensen terres, drets i protecció legal:

• Cristina Bautista Taquinas (Paez/Nasa, Cauca). Estudiant social, defensora de drets de dones indígenes. Va morir l’any 2019
• Edith Tuberquia, Dianys Valderrama Tuberquia, Diandra Natalia Zamora Henao, Leidy Hoyos... múltiples dones líders assassinades el 2025
• Isabel Zuleta (Mov Ríos Vivos, Antioquia). Senadora i defensora de cursos d’aigua i població davant del projecte Hidroituango; té amenaces reals
• Aida Quilcué (Paez, Cauca). Senadora i ex-dirigent de la Minga; la seva família ha rebut centenars d’amenaces després de perdre el seu marit per forces militars l’any 2000
• Martha Peralta Epieyú (Wayuu, La Guajira). Advocada ambiental i senadora, lluita perquè els pobles indígenes siguin reconeguts com a autoritats polítiques i respectats en temes mediambientals
• Leonor Zalabata (Arhuaco). Representant davant l’ONU, defensora de drets territorials i culturals Viuren sovint entre zones o ciutats com Medellín, Bogotá i Roma per la seva tasca política. L’habitatge és monofamiliar o en comunitat, i les relacions amb poders locals són extremes: sovint ignores, enfrontats o assetjats, però també hi ha aliances institucionals com el Congrés, la ONU, o l’ares de cultura.

Relació amb poders locals i estatals

• Existeix manca de protecció efectiva: els programes de protecció (VE, UNP) es consideren “ineficients, corruptes o simbòlics” .
• Decret 1275 de març 2024 reconeix autoritat ambiental indígena, però les regions demanen implementació real i coordinació amb entitats estatals (Corporacions Ambientals, MinAmbient, etc.) .
• Molts líders indígenes i ambientals són perseguits pel poder local (alcaldies, empreses extractives), i pel control territorial de paramilitars, FARC dissidents, ELN, Clan del Golfo i EMC .
• Alguns, com Zuleta, Quilcué i Peralta, són dins del Congrés, tots del Pacto Histórico, i pressionen per legislació mediambiental i reconeixement indígena. Però la bancada conservadora, militars i empresarials, frenen la normativa.

Liders actuals i amenaces

Nom	Rol	Ubicació	Amenaces
Martha Peralta Epieyú	Senadora	La Guajira/Bogotá	Pressió per extractivisme però política institucional
Aida Quilcué	Senadora	Cauca/Bogotá	Familiars amenaçats, marit assassinat per l’exèrcit
Isabel Zuleta	Senadora	Antioquia/Bogotá	Amenaces paramilitars per oposició Hidroituango
Josefina Klinger	Activista ecoturisme	Nuquí, Chocó	Habitatge amenaçat, però mediatitzada internacionalment
Jani Silva	Líder amazònica	Putumayo	Amenaça directa, camionetes atacades
Waldina Muñoz	Guardianes del  bosc	Putumayo	Amenaces, desplaçaments, projectils

En el 2024, un líder social era assassinat cada dos dies a Colòmbia

Reflexió final

Colòmbia viu una tensió entre posar fi al conflicte i garantir la protecció real dels defensors del territori. Aquests líders són nodres culturals i ecologistes, però paguen amb la vida la seva resistència. Molts viuen amb amenaces constants, en entorns de violència, i amb relacions estatals marcades per la negligència o col·laboració amb empreses extractives i grups armats.